Scroll Top

Moments Recaredo

Moment 0: El preludi

Molins de Rei, 17 d’abril de 2015. Prèvia del tast de
formatges a l’Associació Molinenca de Tast. Visita d’en Ferran Junoy, el cap
comercial de les caves Recaredo. No es pot quedar al tast. Parlem de fer-ne un
en petit comitè amb els caves de Recaredo a les mateixes caves. Concretem la
data per un dissabte al matí del mes de juny.

Moment 1: la vertical
de Reserva Particular (2001 – 2004)

Arribat el dia, en Ferran ens
comunica que en aquesta ocasió tampoc ens podrà acompanyar al tast per estar de
viatge. Arribem al celler i ens reben en Ton Mata i el seu pare, l’Antoni Mata.
Després d’una passejada pel celler passem a la sala de tast i comença, una
vegada més, l’espectacle a les caves Recaredo. Ens ofereixen un tast vertical
del cava Reserva Particular, des de l’anyada actual, la 2004 fins a la 2001.

A aquestes alçades, del cava
Reserva Particular de Recaredo és difícil poder dir res que no s’hagi dit
abans. L’actual anyada 2004 frega la perfecció. Elegant, complex i profund, és
un cava que arriba a l’ànima, una joia del món del cava i un plaer pels sentits.
L’anyada 2003 està marcada per ser fill 
d’una anyada difícil, amb la profunda sequera que va patir l’Alt Penedès.  L’anyada 2002, tímida al començament, aviat
treu el seu caràcter més amable i ens fa gaudir. L’anyada 2001 ens torna a
robar el cor, com li afavoreix el pas del temps. Envejable la seva acidesa i la
seva cremositat amb un carbònic fi i delicat i un conjunt aromàtic meravellós.
Recorda la 2004 o la 2004 recorda la 2001. Un tast vertical capicua.

Moment 2: Reserva Particular 2001 recent desgorjat vs desgorjat al 2008

Encara embadalits pel tast
vertical de Reserva Particular, els Mata ens proposen un joc: tastar el Reserva
Particular 2001, acabat de desgorjar comparant-lo amb un Reserva Particular
2001 desgorjat set anys enrere, al 2008.

El Reserva Particular 2001 desgorjat al 2008 va fer petit al seu
germà acabat de desgorjar. El tiratge dels dos caves s’havia fet el mateix dia,
eren fills del mateix vi, però el temps de repòs de l’ampolla ja desgorjada li
havia atorgat al cava una maduresa i unes característiques que el potenciaven.

Corolari: el cava guanya si, després de desgorjar-lo, el deixem reposar una bona temporada.

Moment 3: Turó d’en
Mota 2003

El tercer acte d’aquesta inoblidable visita el protagonitza
el cava més aspiracional del celler. Tastem el Turó d’en Mota 2003

Fill de la fatídica collita de l’any 2003, en
Ton ens confessa que es pensava que no el podria treure al mercat. El cava
potser atent a les paraules que acabava de dir-nos en Ton, ens rep tot
regalant-nos unes aromes de codonyat a les que poc a poc se li van afegint
fruites blanques  d’os ben madures, tocs florals,
alguns anisats i notes de criança. Com cada vegada que tasto aquest cava, quedo
atrapat per la finesa del seu carbònic, viu però delicat, fonent-se a l’aterrar
a la llengua. Fresc, ampli, complex i madur, potser és fill d’una anyada
difícil, però amb el pas del temps, amb aquests 144 mesos de criança haig de
dir que el vaig trobar sublim. 

Com en totes les ocasions que tasto el Turó d’en
Mota li vaig jurar fidelitat i amor etern.

Moment 4: Can Credo
Xarel·lo

Apareix un ampolla de vi tranquil
sense etiqueta. D’una banda el model d’ampolla el delata i de l’altre si és un
vi tranquil de Recaredo i d’una anyada anterior a la creació del Celler Credo
ha de ser el Can Credo Xarel·lo. Un
vi poc conegut del celler però que en el seu moment jo vaig treballar-lo a la
meva botiga Ogum Vins del Centre Comercial Les Glories de Barcelona.

El Ton ens fa el comentari de que
l’ha escollit perquè pensa que pot anar molt bé amb els formatges. Formatges?
Ostres, és veritat que l’excusa d’aquesta trobada era que els faria un tast de
formatges!

Per acompanyar el Can Credo trio
el Cuirol Rodó de la Formatgeria Cuirols (La Nou, Berguedà). Elaborat amb llet
crua de cabra alpina, la seva pasta tova però densa, amb un gran cremositat i
la seva pell feta a partir de sembrar-li pennicillium
candidum
i geotrichum candidum,
resulta un formatge intens però elegant i sobretot molt llaminer. Deixa el
paladar absolutament untuós, essent un autèntic repte per qualsevol vi netejar
el paladar que deixa aquest formatge. La combinació va resultar deliciosa.

Després van aparèixer altres
joies formatgeres com el Madurat de Cabra de Formatges Castell Llebre
(Peramola, Solsonès), el Vilademàger Serrat d’Ovella de la Formatgeria Ancosa
(La Llacuna, Anoia), el Puit Rústic de la Formatgeria Valette (Sant Llorenç de
Morunys, Solsonès) i el Blau de l’Avi Ton de Formatges Camps (Palau
d’Anglesola, Pla d’Urgell).

Els amics de l’Associació
Molinenca de Tast van portar pernil ibèric de gla i d’aquesta manera, vàrem
posar punt i final a una altre visita memorable a les caves Recaredo.

No vull acabar aquest post sense
agrair la immensa generositat del Ton Mata, i en especial del seu pare, el Sr. Antoni
Mata, que cuida tots i cadascun dels detalls perquè cada visita a Recaredo
sigui memorable. I Ferran… queda pendent el tast de formatges!

Related Posts

Leave a comment