El vaig descobrir poc després que obrissin l’any 2002 i em va encantar. Hi vaig anar regularment durant els anys posteriors. Al 2005 se li va fer justícia al seu encant, servei i qualitat i va ser guardonat amb la seva primera estrella Michelin. Ara feia uns quants anys que no hi anava i per casualitats de la vida hi he tornat aquesta setmana.
Ha estat increïble, malgrat que feia quatre anys que no hi tornava, les sensacions han estat les mateixes. Plaer i més plaer, a dins meu pensava com podia fer tan de temps que no hi tornava i m’ho recriminava, mentre anava gaudint de l’excel•lent cuina del Jordi Vilà.
Primer de tot el local. És un restaurant elegant, de decoració minimalista i on predomina el color blanc. Respira pau. Uns petits embans actuen de separador entre grups de dues taules, fet que proporciona que en un restaurant no massa gran hi pugui haver-hi prou taules i que no hi hagi excessives interferències acústiques entre elles.
En segon lloc el servei. El podríem qualificar d’impecable. El personal de sala, elegantment vestits de negre amb alguns petits detalls taronges formen un contrast perfecte amb la blancor del local. La maître i la resta del personal de sala acaben de donar el punt de confort als comensals amb un servei acurat, àgil i professional.
En tercer lloc la cuina. Una cuina creativa, tecno-emocional, elaborada i basada en el producte fresc de temporada, de clara inspiració “bulliniana” fan les delícies del comensal. Tot és perfecte, les quantitats, les coccions, les presentacions.
Aquesta darrera vegada hi he anat a dinar. L’oferta del restaurant es basa en tres menús: el menú Alkimia que té un preu de 74 euros (IVA i begudes a part), el menu de Tradicions Contemporànies que te un preu de 58 euros (IVA i begudes a part) i el menú de migdia que té un preu de 35 euros (IVA i begudes a part).
Vaig fer el “menú de migdia”. Aquest menú combina perfectament plats que podríem considerar de cuina clàssica amb altres de cuina tecno-emocional. Va consistir amb uns aperitius formats pel pa amb tomàquet i llonganissa en deconstrucció i una orxata amb cireres. Un primet plat que et donen a triar entre dues opcions, jo vaig escollir una amanida tèbia de germinats amb cors i làmines de carxofa i virutes de pernil. Fantàstica, un plat menys creatiu, de contrastos i textures amb una execució impecable. Un segon plat que també pots escollir entre dues opcions, aquí vaig degustar una bomba d’ou sobre un llit d’espuma de patata. Plat de la cuina tecno-emocional, doncs en trencar amb les dents la bomba d’ou, aquesta explota i deixa anar el rovell líquid, com si fos un coulant. Un tercer plat a escollir entre una carn i un peix. Entre diverses opcions vaig escollir l’steak tartare. Senzillament per aixecar-se i aplaudir. Un plat tradicional on n’hi hagin i en ser un dels meus plats preferits l’he menjar a molts restaurants d’arreu. La carn excel•lent en gust i textura (què difícil és trobat avui una vedella amb sabor). La preparació impecable. El postre: maduixots amb ganache de iogurt i granissat de te. Sensacional. Combinació perfecte de sabors i textures. Per acabar i per sorpresa una safata de petits fours. Un bombó de llimona, una mini magdalena de xocolata i una piruleta esfèrica de xocolata blanca farcida de mango líquid. El toc perfecte per donar per finalitzat aquest “menú de migdia”. Vaig abandonar l’Alkimia amb una sola sensació a títol de resum: FELIÇ!!!
Qualificació: 5/5
Restaurant Alkimia
Indústria, 79
Barcelona
Tel.: 93 207 61 15
http://www.alkimia.cat
