Finalment en un bonic i assolellat dia de juliol vàrem visitar al Carles Alonso al seu celler. Allà va tenir lloc el contacte amb el personatge, fet clau per entendre els vins.
El Carlos Alonso és un home que té la seva personal i particular visió de la viticultura i de l’enologia. M’explica que el seu primer xampany ancestral (tal i com ell anomena al seus vins escumosos) el va vinificar l’any 1979 i que des d’aleshores el continua fent de la mateixa manera.
A casa seva, veient les instal·lacions, totalment fetes i arranjades per ell em va explicant que ell porta el concepte de vins naturals al límit. A la vinya no llaura, no estripa, no esbrolla, no despampola, no aclareix raïms, no fertilitza, no rega. Els ceps viuen entre la flora autòctona per obtenir la màxima expressió del terrer
possible.
possible.
Al celler no fa servir cap producte, no sulfita, no afegeix llevats, ferments ni sucre, no filtra, norectifica, no clarifica i no accepta cap substància aliena al most com el roure i altres. Tots els seus vins són obtinguts per fermentació espontània, a la temperatura ambient, en tines de ceràmica vidriada que el mateix va construir.
Després de veure les instal.lacions, comencem a tastar els “xampanys”. Els elabora col·locant els raïms a les tines de ceràmica vidriada i els deixa allí esperant que fermentin de manera espontània, i que aquesta fermentació duri el que la natura decideixi. Ell no intervé. Si el resultat final no li agrada no té cap problema en regalar, saldar o eliminar el producte, com va fer amb la collita del 2010.
Aquests escumosos ancentrals, són complexos i sorprenents alhora, amb un reguitzell d’aromes i sensacions gustatives que ens fan les delícies i que són tot un compendi del seu terrer i sobretot de la particular manera de tractar la vinya d’en Carlos Alonso. El tast va ser llarg, començant amb el Carriel dels Vilars Escumós d’anyada 2009 elaborat a partir d’un 60% de macabeu, un 30%
de xarel·lo, un 5% de parellada i un 5% de garnatxa blanca. 14,8% vol. Seguim amb el Carriel dels Vilars Brut Nature 2011 i acabem els “xampanys” amb el Carriel dels Vilars Escumós Rosat 2007, elaborat amb un 30% de macabeu, un 30% de garnatxa negre, un 15% de xarel·lo, un 10% de garnatxa blanca i un 5% de parellada. 14,7% vol.
de xarel·lo, un 5% de parellada i un 5% de garnatxa blanca. 14,8% vol. Seguim amb el Carriel dels Vilars Brut Nature 2011 i acabem els “xampanys” amb el Carriel dels Vilars Escumós Rosat 2007, elaborat amb un 30% de macabeu, un 30% de garnatxa negre, un 15% de xarel·lo, un 10% de garnatxa blanca i un 5% de parellada. 14,7% vol.
Encara amb les essències d’aquests meravellosos vins vives en el nostre cos, comença la segona part de l’espectacle que és el tast dels seus vins tranquils. També elaborats de manera totalment natural, en cap moment passen per bóta i fan la seva criança en l’ampolla tot el temps que faci falta.
Una vegada més sobte que aquests vins estiguin presentats en una ampolla de cava i tapats amb un tap corona: El Carriel dels Vilars 2011 (50% garnatxa, 30% syrah, 15% cabernet i 5% de carinyena negre. 14,7% vol. Carriel dels Vilars 2009 (40% de garnatxa, 35% de syrah, 15% de cabernet i 10% de carinyena). 15,3% vol. Finalment tastarem el Carriel dels Vilars 2007 (40% de garnatxa, 35% de syrah, 20% de cabernet i 5% de carinyena). 15,3% vol.
Són vins que presenten un bonic color cirera picota amb reflexes violacis. Densos i amb bona llàgrima. Intensos en nas, els hi cal una mica de temps per expressar-se. Bones aromes de fruites vermelles (cireres, mores, prunes), amb balsàmics (ginebró, espígol, romaní, farigola) i amb notes finals de regalèssia. En boca es mostren potents i voluminosos, una extraordinària acidesa, viva i ben present proporciona l’equilibri necessari al grau alcohòlic perquè transmetin una frescor que els fan molt llaminers. El taní és polit i rodó, però ben present i alguna anyada encara es mostra un pel secant. Són vins llargs i plens de matisos, que demanen ser beguts amb calma, doncs creixen a mesura que es van obrint.
Mentre tastem i gaudim em mostra orgullós les analítiques fetes en laboratoris francesos i que certifiquen l’absència total de sulfits dels seus vins.
Finalment el Carlos ens sorprèn oferint-nos el seu Carriel dels Vilars Syrah 2004. Un vi singular i espectacular del qual només n’hi quedaven dues ampolles. Després de la nostra visita, n’hi quedarà una.
Un vi natural del 2004, que en el 2013 encara mostra una forma envejable, reivindicant que els vins naturals poden envellir dignament. El color de cirera picota encara és intens, però el ribet delata la seva longevitat amb el seu color teula. El nas, com la majoria dels vins del Carlos és inicialment impolit, fet que assenteix amb resignació en comentar-li. Quan evoluciona i s’obre, treu unes aromes intenses i madures, compotes de fruites negres, mores, groselles negres, olivada, figues de coll de de dama negres, panses.. Unes notes especiades de clau d’olor, nou moscada.
Aquest noble ancià, fill de processos absolutament naturals, passa per la boca amb una elegància marcada per una acidesa viva i un pas de boca voluminós i tremendament llaminer. El taní dolcenc i cremós. Llarg i amb un postgust més que saborós.
Enfrascats en la conversa, el debat i el tast dels vins ens passen les hores i quan ens adonem de que tenim gana ja és prou tard. Aconseguim arrancar al Carlos de casa seva i portar-lo a Ca la Manela, dins del poble d’Espolla.
Rebuts amb els típics i carinyosos retrets de la Clara per presentar-nos tard i sense reservar ens acomoda en una de les taules del seu familiar menjador.
En la tercera part d’aquest relat em faré ressò d’aquest fantàstic restaurant que és Ca La Manela i el seu deliciós menú.
Molt interessant l'article, Ramon !
Tot un debat aquest el dels vins naturals. No acabo de tenir clar que l'home no hagi d'intervenir en l'elaboració. No és precisament aquest – també- un dels trets culturals del vi ?
Gràcies Dani! Efectivament és un debat interessant! Jo no sóc fan dels vins naturals només pel fet de ser naturals. En aquest cas em va seduir tot el projecte en conjunt i sobretot gaudeixo de la complexitat aromàtica d'aquests vins. Donen molt de joc!
Fins aviat
Hola Ramon!
Quina casualitat que parlis dels vins de Carriel dels Vilars. Per la meva feina, impressor, li vaig imprimir unes etiquetes a un altre productor de vins naturals que es diuen Can Torres. Aquests eren presents a la Fira que es va celebrar al Passeig Lluís Companys de Barcelona; els vaig poder saludar i vaig veure que tenien unes ampolles de "xampanys" que dius tu i em va dir la Claudia de can Torres, que eren d'un veí que feia vins i espumosos. Em cridà l'atenció l'escumós rosat 2007, sobretot per les varietats que porta i com que anàvem en tren vam agafar una ampolla del vi IDÓ, un vi de garnatxa negre de Can Torres i l'esmentat escumós rosat. Llegint el teu comentari no trigaré gaire més en obrir-la.
Ens apuntem el restaurant Ca la Manela. Ja tens raó quan dius que els francesos coneixen bé els nostres racons.
Salut!
Hola Jaume!
Doncs si que és una casualitat perquè és força difícil trobar els vins de Carriel dels Vilars fora del propi celler.
Veuràs que és un escumós diferent. No és senzill. Ideal a 7-8 graus. Quan l'obris, dóna-li temps, que es pugui expressar. Espero que us agradi. Ja m'explicaràs.
I si tens ocasió d'anar a Ca la Manela de ben segur que gaudireu!
Fins aviat.