Garnatxes d’estiu: Ilercavonia blanc jove 2008 (D.O. Terra Alta) i Brunus Rosé 2008 (D.O. Montsant)

En la garnatxa negre els grans presenten en la seva maduresa un color violeta fosc, tenen forma esfèrica, la pell és espessa i sabor dolç. La garnatxa blanca és una mutació de la garnatxa negre, i per tan comparteix les mateixes característiques ampel.logràfiques i enològiques, llevat del color dels grans, que en aquest cas són verds grogosos.

La garnatxa negre dona vins molt aromàtics i afruitats, amb una lleugera càrrega tànnica i una acidesa justa, que li donen quasi sempre un molt bon equilibri. Solen tenir una persistència mitja.

Quan es vinifica en rosat, solen tenir color rosa tirant cap gerd o be de color rosa tirant cap a maduixa. Són de sabor fresc, molt aromàtics i molt afruitats. Tenen sabors que recorden a l’albercoc i al préssec. Equilibrats sempre deixen notes dolces.

La garnatxa blanca sol donar vins amb molt de cos i elevada graduació alcohòlica. Predominen els matisos grocs i presenten aromes de fruita madura amb un fons vegetal, que li dona personalitat.

Avui em vull centrar en dos vins monovarietals de garnatxa, un de blanc i un de rosat que sota el meu parer trenquen esquemes i els he trobat extraordinaris, sobretot per gaudir-ne en aquests mesos més calorosos de l’any, tot i que per les seves característiques els podem consumir tot l’any.

El primer és l’Ilercavonia 2008 del Celler Altavins de Batea (D.O. Terra Alta). Aquest vi el vaig descobrir a la Fira de Vins que la D.O. Terra Alta fa cada any, i que aquest 2009 es va celebrar a Batea. Haig de dir que jo no sóc un gran amant dels vins blancs de garnatxa que s’elaboren al sud de Catalunya, sobretot si tenen criança. Però en tastar l’Ilercavonia vaig quedar molt gratament sorprès, em va seduir de seguida. No segueix de cap manera el patró de vi que hom pot esperar.

El secret de l’Ilercavonia rau en les magnifiques vinyes que produeixen el seu raïm, que tenen una antiguitat de 46 anys i també en la maceració pel·licular de 36 hores que li fan en la seva elaboració. Aquesta maceració fa que s’extreguin tots els aromes de la pell del raïm i que aquest s’alliberin al vi.

L’Ilercavonia presenta un color groc daurat amb tons verdosos. En nas dona notes de pinya i mango, amb records de poma i albercoc. En boca és molt afruitat, untuós, llarg i persistent. Tot i ser un vi de 13,6% vol. no es mostra excessivament càlid.

Amb aquest vi i podem acompanyar peixos, ja sigui a forn, a la brasa o a la planxa, tota mena d’arrossos, és meravellós acompanyant un bon arròs negre. També marida bé amb carns blanques i amb verdures a la planxa i es comporta dignament davant d’una barbacoa on hi puguin haver tota mena de carns.

El segon vi al que vull fer referència és el Brunus Rosé 2008, del celler Portal del Montsant (D.O. Montsant). Per mi, aquest ha estat el gran descobriment d’aquest estiu. És un vi fantàstic i gran company d’àpats on la gran calor que estem tenint aquest estiu està molt present. Fantàstic com a company de cuina, quan estem lluitant amb els fogons per cuinar un bon àpat, fantàstic com a aperitiu, tot trencant el gel amb els convidats, fantàstic per acompanyar plats lleugers, fantàstic amb els arrossos i també amb les pizzes. Molt bon acompanyant de carns lleugeres i peixos a la planxa.

El Brunus Rosé 2008 està fet a partir de ceps de garnatxa de 18-25 anys d’antiguitat. A la vista presenta un color molt viu de vermell cirera, és brillant i cristal·lí. Al nas ens dona uns aromes frescos i intensos a fruits vermells, amb record cítrics i notes de flors blanques. En boca és fresc, afruitat, sedós i ampli, embolcallant tot el paladar i en el postgust reapareixen tots els aromes de fruits vermells que havíem trobat al nas.

Fitxa tècnica