
El 1992 va ser la primera anyada en que cadascun dels pioners del nou Priorat vinifiquen per separat. Fins aleshores, tot i que cadascun d’ells, tenia la seva pròpia marca, el vi era el mateix doncs vinificaven conjuntament.
En anar tastant els vins, es va poder anar veient l’evolució que han seguit el vins del Priorat en general i el Clos Martinet en particular en tots aquests anys.
La primera anyada en tastar, al 1992, com va dir en Josep Lluís Pérez, es el vi del Priorat en el seu estat natural. Encara estaven experimentant amb els ceps que s’havien trobat al Priorat i no tenien la maduresa i la capacitat enològica que tenen avui dia. El vi, tot i no tenir els tanins secants pels que es caracteritzaven els vins de les anyades anteriors, no acaba de ser rodó. És complex, però encara podríem dir que és un vi força rústic.

A l’anyada 1996 es nota un punt d’inflexió. El motiu? La incorporació de la filla del Josep Lluís Pérez, la Sara, com a responsable d’enologia. Es busca molt més la maduresa del raïm, hi ha molta més presencia de fruita i es guanya en complexitat.
Amb les anyades 1999 i posteriors, fins a la 2006, ja trobem vins molt més elegants, amb els tanins molt ben integrats. La garnatxa pren protagonisme en el cupatge, trobem un vi ampli, saborós, equilibrat, untuós, envolvent, envellutat, rodó i un final molt aromàtic i elegant. L’aportació de la fusta és exquisida.
Una experiència fascinant.