Fa algunes setmanes vaig tenir la oportunitat d’assistir a la cata vertical del vi Clos Martinet (D.O.Q. Priorat). De la ma del propietari del celler Mas Martinet, Josep Lluís Pérez varem anar tastant i comentant totes les anyades que s’han elaborat d’aquest vi, des de l’anyada 1992 fins a la 2006.El 1992 va ser la primera anyada en que cadascun dels pioners del nou Priorat vinifiquen per separat. Fins aleshores, tot i que cadascun d’ells, tenia la seva pròpia marca, el vi era el mateix doncs vinificaven conjuntament.
En anar tastant els vins, es va poder anar veient l’evolució que han seguit el vins del Priorat en general i el Clos Martinet en particular en tots aquests anys.
La primera anyada en tastar, al 1992, com va dir en Josep Lluís Pérez, es el vi del Priorat en el seu estat natural. Encara estaven experimentant amb els ceps que s’havien trobat al Priorat i no tenien la maduresa i la capacitat enològica que tenen avui dia. El vi, tot i no tenir els tanins secants pels que es caracteritzaven els vins de les anyades anteriors, no acaba de ser rodó. És complex, però encara podríem dir que és un vi força rústic.
En les anyades 1993, 1994 i 1995 veiem com es va evolucionant cap a un vi molt més equilibrat, en nas cada cop presenten més fruita i en boca els tanins tot i ser encara força secants, tenen més estructura i molt més recorregut.A l’anyada 1996 es nota un punt d’inflexió. El motiu? La incorporació de la filla del Josep Lluís Pérez, la Sara, com a responsable d’enologia. Es busca molt més la maduresa del raïm, hi ha molta més presencia de fruita i es guanya en complexitat.
Amb les anyades 1999 i posteriors, fins a la 2006, ja trobem vins molt més elegants, amb els tanins molt ben integrats. La garnatxa pren protagonisme en el cupatge, trobem un vi ampli, saborós, equilibrat, untuós, envolvent, envellutat, rodó i un final molt aromàtic i elegant. L’aportació de la fusta és exquisida.
Una experiència fascinant.
