Jordi Luque signava un article titulat: “#13
pel 2013: Cuiners per seguir de prop”.
Ràpidament vaig llegir-me l’article per conèixer quins eren aquests xef.
En veure que alguns d’aquests eren els xefs dels meus restaurants de capçalera vaig
proposar-me descobrir la resta.
dedicat al restaurant Topik de l’Adelf Morales i el capítol #11 dedicat al restaurant
Caldeni del Dani Lechuga, ja els
tinc publicats en aquesta blog.
gastronòmiques viscudes en els altres 11. Avui parlaré del capítol #5 que és el
restaurant La Lluerna de Santa Coloma de Gramanet i del seu xef Victor
Quintillà.
Coloma de Gramenet. L’any passat va ser distingit amb una estrella Michelin. El
seu xef, en Víctor Quintillà també ha rebut diversos reconeixement com el de
Cuiner de l’any, el 2010 al Fòrum Gastronòmic de Girona i aquest any, el Premi
Nacional de Gastronomia de Cuiner Jove.
Sampere, l’enfant terrible de la
restauració per les crítiques publicades en el seu popular blog Els meus restaurants.
m’agrada demanar el menú degustació més ampli que ofereixen, doncs d’aquesta
manera, deixant que el xef et serveixi els plats que ell considera més
representatius de la seva cuina, es pot obtenir una visió de l’estil de cuina
del xef.
(31,50€ + iva), que consta de 7 plats, comptant aperitiu i postres, i el Menú Presentació (48,50€ + iva) que consta
de dos entrants, un arròs, un peix, una carn i dos postres . Vàrem escollir el
menú Presentació, al que li vàrem afegir, fora de guió, un plat de formatges.
perspectiva que és un restaurant amb una estrella Michelin. Aquest fet, vulguis
o no, condiciona l’expectativa que tens a priori d’un restaurant i predisposa a
comparar-lo amb altres de la mateixa condició.
habitualment tenen els restaurants distingits amb una estrella.
el punt diferencial d’un restaurant estrellat. En especial els lavabos, que són
molt minsos.
una taula digital, el fet de voler abastar moltes regions vinícoles, fa que
tingui poca profunditat en cadascuna d’elles i, sota el meu criteri, falten
algunes referencies punteres de vins de casa nostra. Seria una carta correcte
per molts restaurants, però no per un estrellat.
gran nivell, amb unes matèries primeres fresques i uns punts d’elaboració i
cocció òptims. Jo destacaria un plat que opino que és memorable: el sorell marinat i suc de piparra,
senzillament deliciós!
abans dels postres, un assortiment de formatges, que evidentment vàrem
acceptar. Tot i que la majoria dels formatges eren francesos (és una llàstima
que no facin més cas dels formatges artesans de Catalunya), cal dir que estaven
en el seu punt òptim de maduració i extraordinàriament ben afinats. Un dels
millors plats de formatges que he menjat en els darrers temps en un restaurant.
gastronòmica, tot i que en el meu cas n’esperava més per la seva condició de
restaurant amb estrella.
Restaurant La Lluerna
Bé… jo soc l'enfant terrible que diu el Ramon (més que enfant, ja podría dir vieux). Tot i que no mereixo aquesta fama… :).
Més o menys coincidim en els apreciacions. El Ramon ho escriu de manera més canònica i jo intento donar un toc més 'gamberro'.
En tot cas vaig menjar bé, però sense ganes de repetir l'excursió.