[13 Restaurants pel 2013] Capítol #5: La Lluerna

By Ramon Roset i Morera Sin categoría 2 juny, 2013

En el suplement Què Fem de La Vanguardia del passat dia 8 de febrer, en
Jordi Luque signava un article titulat: “#13
pel 2013: Cuiners per seguir de prop”.
Ràpidament vaig llegir-me l’article per conèixer quins eren aquests xef.
En veure que alguns d’aquests eren els xefs dels meus restaurants de capçalera vaig
proposar-me descobrir la resta.

Si segueixo l’ordre proposat en l’article del Què Fem, el capítol #6,
dedicat al restaurant Topik de l’Adelf Morales i el capítol #11 dedicat al restaurant
Caldeni del Dani Lechuga, ja els
tinc publicats en aquesta blog.

Per tan començaré una tanda de post per explicar les experiències
gastronòmiques viscudes en els altres 11. Avui parlaré del capítol #5 que és el
restaurant La Lluerna de Santa Coloma de Gramanet i del seu xef Victor
Quintillà.

La Lluerna és un restaurant d’aspecte discret, ubicat al centre de Santa
Coloma de Gramenet. L’any passat va ser distingit amb una estrella Michelin. El
seu xef, en Víctor Quintillà també ha rebut diversos reconeixement com el de
Cuiner de l’any, el 2010 al Fòrum Gastronòmic de Girona i aquest any, el Premi
Nacional de Gastronomia de Cuiner Jove.

Sota aquesta perspectiva, vaig quedar per anar-hi amb el meu amic Ricard
Sampere, l’enfant terrible de la
restauració per les crítiques publicades en el seu popular blog Els meus restaurants.

Quan vaig a un restaurant d’aquest nivell, el primer dia com a mínim,
m’agrada demanar el menú degustació més ampli que ofereixen, doncs d’aquesta
manera, deixant que el xef et serveixi els plats que ell considera més
representatius de la seva cuina, es pot obtenir una visió de l’estil de cuina
del xef.

Al Lluerna ofereixen dos menús d’aquest tipus, l’anomenat Menú Degustació
(31,50€ + iva), que consta de 7 plats, comptant aperitiu i postres, i el Menú Presentació (48,50€ + iva) que consta
de dos entrants, un arròs, un peix, una carn i dos postres . Vàrem escollir el
menú Presentació, al que li vàrem afegir, fora de guió, un plat de formatges.

De La Lluerna sorprenen vàries coses, sobretot si ho mirem de la
perspectiva que és un restaurant amb una estrella Michelin. Aquest fet, vulguis
o no, condiciona l’expectativa que tens a priori d’un restaurant i predisposa a
comparar-lo amb altres de la mateixa condició.

Els preus dels menús d’aquest restaurant són una mica més baixos dels que
habitualment tenen els restaurants distingits amb una estrella.

També sorprèn el local, tot i que és agradable i ben decorat, potser no té
el punt diferencial d’un restaurant estrellat. En especial els lavabos, que són
molt minsos.

Un altre fet que cal destacar és la carta de vins. Molt ben presentada en
una taula digital, el fet de voler abastar moltes regions vinícoles, fa que
tingui poca profunditat en cadascuna d’elles i, sota el meu criteri, falten
algunes referencies punteres de vins de casa nostra. Seria una carta correcte
per molts restaurants, però no per un estrellat.

El menú que ens van servir va resultar molt bo. Tots els plats van ser d’un
gran nivell, amb unes matèries primeres fresques i uns punts d’elaboració i
cocció òptims. Jo destacaria un plat que opino que és memorable: el sorell marinat i suc de piparra,
senzillament deliciós!

A part del menú ens van oferir,
abans dels postres, un assortiment de formatges, que evidentment vàrem
acceptar. Tot i que la majoria dels formatges eren francesos (és una llàstima
que no facin més cas dels formatges artesans de Catalunya), cal dir que estaven
en el seu punt òptim de maduració i extraordinàriament ben afinats. Un dels
millors plats de formatges que he menjat en els darrers temps en un restaurant.

En resum, es tracta d’un molt bon restaurant on vaig gaudir d’una bona experiència
gastronòmica, tot i que en el meu cas n’esperava més per la seva condició de
restaurant amb estrella.