
Atenció: Aquesta restaurant va tancar l’estiu del 2014.
Una de les grans joies que he
descobert aquest estiu arran de les visites vinícoles per terres empordaneses
ha estat el restaurant Ca la Manela d’Espolla.
és un monument a la cuina tradicional, la de tota la vida. Cuina casolana,
acabada de fer i on l’oli d’oliva n’és la base. La historia de Ca la Manela és
la història d’una família que ha hagut de lluitar de valent per tirar endavant
el negoci i que no ha estat exempta de fets tràgics i de dificultats per tirar
endavant.
la història d’aquesta família us recomano un article publicat a la revista
Alberes núm. 7, publicada el 16 de juliol del 2012.
decoració amb mobles antics, propis del menjador de casa de l’àvia i plens de
records familiars presideix un menjador que a tot estirar pot encabir-hi
cinquanta comensals.
entre setmana i sempre ho he trobat ple de gom a gom. Domina la clientela
francesa, que sembla que coneguin més bé aquest lloc que no pas la gent del
país. Quan entres a Ca la Manela no passa desapercebut l’ambient de joia i
alegria de les taules plenes de comensals amb cara de satisfacció, màgia
aconseguida per l’àpat que estan fent.
dóna la Clara Casellas, una dona amb caràcter que gestiona de manera impecable
el servei a les taules. A la cuina, el seu marit, el Llorenç Coma, un ex-carnisser
garrotxí reconvertit a cuiner quan es va casar amb la Clara. Formen una parella
entranyable i fa goig poder conversar amb ells tot fent un cafè, un cop ja han
acabat el servei de migdia, que és l’únic que fan.
tan sols es poden triar els plats d’un menú on el comensal només cal que segui
a taula i es deixi seduir per les delicioses menges que li oferiran.
amanida d’enciam, ceba, tomàquet i olives i una abundosa taula d’embotits.
Després i depenent del dia poden servir cargols, ronyons o bacallà com a pas
previ al que per mi és el plat estrella de la casa, la cassola d’arròs caldós
de llagosta. El Llorenç em va explicar que algunes vegades, quan pel que sigui
no poden fer arròs, aleshores fan xai al forn o qualsevol altre guisat, rostit
o estofat que de ben segur està per llepar-se els dits.
i cal saber-se administrar per poder arribar al final de l’àpat havent gaudit
de tots els plats. Pels postres si que disposen d’una petita carta on destaca,
per sobre de la resta, el seu mató de vaca. Espectacular.
Cooperativa de Garriguella (curiosament el vi no es de la Cooperativa d’Espolla
per unes diferències que mantenen amb aquesta i que de moment no han
solucionat) i no hi ha carta de vins.
és que la Clara i el Llorenç pensen jubilar-se en un parell d’anys, com a molt,
i sembla que, si no hi ha canvis, amb ells s’acabarà aquest negoci.
obligada per a totes aquelles persones que els agrada la bona taula. Obren de
dimarts a diumenge només als migdies i per no trobar-vos amb sorpreses és
millor reservar taula.
guies, entre elles, la Guia d’Enoturisme de l’Empordà de Lluís Tolosa.
extraordinària (el menú del que us he parlat costa 23 euros per persona) la
visita a Ca la Manela és posar la cirereta al pastís després de visitar qualsevol dels cellers de la zona.
Ca la Manela