Scroll Top

Lligat de Cabra de Formatges Camps

Malgrat que em repeteixo, no em cansaré de dir-ho, a Catalunya cada cop es fan
millors formatges. Fa goig poder anar seguint l’evolució dels diferents
elaboradors del nostre país i veure com van creant nous formatges de qualitat
alhora que també augmenta la dels seus formatges tradicionals.

En els prestigiosos premis World Cheese Awards que es celebren cada
any a Anglaterra, els formatges catalans sempre figurem en el quadre de
formatges guardonats. En l’edició del 2012, un formatge català ve rebre la distinció
de Super Gold, que l’acredita com a un dels 50 millors formatges del món.
Aquest formatge és el Lligat de Cabra que elabora Formatges Camps del Palau d’Anglesola
(Pla d’Urgell).

Formatges Camps elabora formatges
artesans des de l’any 2000, quan els germans Toni i Robert Camps van prendre
aquesta iniciativa com a complement de l’activitat agrícola familiar. Elaboren
formatges amb llet de cabra i llet d’ovella i la treballen tan crua com
pasteuritzada. Són reconeguts els seu formatges blaus, el blau de l’avi Ton, elaborat
amb llet crua de cabra, essent un dels pocs formatges d’aquesta mena que
s’elaboren a Europa i el blau del Nét, elaborat amb llet crua d’ovella.

El formatge que ens ocupa avui,
el Lligat de Cabra, pren el seu nom perquè aquest formatge no s’emmotlla sinó
que la quallada s’escorre dins d’un drap adquirint d’aquesta manera la seva
singular forma.

S’elabora amb llet crua de cabra
i la coagulació és enzimàtica. Un cop escorregut tot el xerigot dins del drap,
es renta l’escorça amb aigua i sal, es deixa eixugar durant dos dies i se li
dona una maduració de dos mesos abans no el comercialitzen. Durant aquesta
maduració, el formatge serà raspallat amb aigua i sal cada setmana per tal que
adquireixi la seva característica pell rugosa de color ocre.

El resultat és un formatge molt
atractiu a la vista, que transmet rusticitat degut a la seva forma de “pa de
pagès” i la seva pell rugosa i estriada.

Si olorem la pell hi trobem
aromes làctiques i de ferments. Quan el tallem ens trobem amb una pasta
blanquinosa, compacte i farcida de petits ullets, que desprèn unes aromes làctiques
no massa intenses i lleugers tocs cítrics.

A la boca, menjat amb pell, és
intens de sabor, on les notes làctiques caprines van acompanyades de subtils
gustos de fruita seca com l’orellana. La seva textura ens deixa la boca pastosa
i té amb un final llarg amb un punt lleugerament amarg que ens convida a
repetir. Sensacional.

Tot i que personalment crec que
la millor manera de menjar-lo és tot sol, acompanyat d’un bon pa de panses,
també és un gran acompanyant d’amanides, sobretot si en aquestes hi ha fruites
blanques.

A l’hora de cercar un vi per
acompanyar-lo, hem de tenir en compte que és un formatge que ens deixa la boca
pastosa, per tan cal un vi amb una bona acidesa que ens netegi la boca. Una
bona opció podria ser el Sàtirs Blanc un excel·lent monovarietal de macabeu del
celler Arché-Pagès (D.O. Empordà).

Related Posts

Comments (4)

He de reconeixer que has estat el meu conversor a formatges catalans… Ahir mateix amb un Valette d'ovella que ens va encantar…

salut!!

No puc estar més d'acord! Últimament he tingut la sort de tastar diferents tipus de formatges camps i puc assegurar que són molt bons i de gran qualitat, de fet encara em queda una mica del de cabra… Per poc temps!
I pel que fa al vi, just fa ara una setmana vaig fer una copa del satirs rosat a la mostra de figueres, bons vins els de l'empordà! Salut! Montse

Hola Ricard,

Ja et vaig dir que era qüestió de temps la teva reconversió. El formatges de casa nostra tenen arguments de convicció molt potents!
Fins aviat!!!

Hola Montse,

Benvinguda al blog!
Coincidim plenament. Què bons els blaus de l'Avi i del Nét! Et recomano que vagis descobrint les diverses formatgeries de Catalunya, tot un univers de plaer!
I dels vins de l'Empordà, què dir, em tenen el cor robat. De fet els darrers post del blog estan dedicats a vins d'aquesta zona.

Gràcies pels teus comentaris!

Salut!

Leave a comment