Seguint amb la meva dèria pels escumosos ancestrals, fa unes poques setmanes
m’escapava a l’Empordà per trobar-me amb alguns amics elaboradors per tastar
escumosos ancestrals plegats.
m’escapava a l’Empordà per trobar-me amb alguns amics elaboradors per tastar
escumosos ancestrals plegats.
D’una banda va venir en Bonfill Arché, del celler Arché Pagès de
Capmany (Alt Empordà). En Bonfill, és una persona inquieta i molt dinàmica que
li encanta experimentar amb nous vins. Amb la collita 2014, va elaborar de
manera experimental uns escumosos ancestrals a partir de raïms de garnatxa
negre, concretament en va fer quatre elaboracions diferents i ha estat una
experiència molt interessant poder anar-los tastant en diferents moments i
veure la seva evolució. Pel que em comentava en Bonfill, repetirà l’experiència
amb raïms de la collita 2015, i jo li transmetia el meu desig de que en un
futur no massa llunyà, el mercat pugui gaudir d’aquest nou escumós ancestral de
garnatxa blanca.
Capmany (Alt Empordà). En Bonfill, és una persona inquieta i molt dinàmica que
li encanta experimentar amb nous vins. Amb la collita 2014, va elaborar de
manera experimental uns escumosos ancestrals a partir de raïms de garnatxa
negre, concretament en va fer quatre elaboracions diferents i ha estat una
experiència molt interessant poder anar-los tastant en diferents moments i
veure la seva evolució. Pel que em comentava en Bonfill, repetirà l’experiència
amb raïms de la collita 2015, i jo li transmetia el meu desig de que en un
futur no massa llunyà, el mercat pugui gaudir d’aquest nou escumós ancestral de
garnatxa blanca.
També va venir en Carlos Alonso
del celler Carriel dels Vilars. D’en Carlos Alonso i el seu singular projecte
vinícola, ja en vaig parlar abastament en aquest blog. Des d’aquella primera
vegada, ara farà dos anys, amb en Carlos ens uneix una bona amistat i he pogut
tastar sovint els seus vins.
del celler Carriel dels Vilars. D’en Carlos Alonso i el seu singular projecte
vinícola, ja en vaig parlar abastament en aquest blog. Des d’aquella primera
vegada, ara farà dos anys, amb en Carlos ens uneix una bona amistat i he pogut
tastar sovint els seus vins.
Voldria destacar l’espectacular
evolució dels seus escumosos ancestrals. Cal recordar que en Carlos ha estat un
dels pioners a Catalunya en elaborar escumosos pel mètode ancestral i sense
l’addicció de sulfits. Dels escumosos rústics i fins i tot esquerps, que es
feien pregar per expressar-se, ha evolucionat en les darreres anyades cap a uns
escumosos que, sense deixar de ser complexes, aromàticament són molt més
amables i expressius. Us recomano tastar el seu Brut Nature 2011, el Blanc
Pétillant 2012 o la darrera novetat el Pell de Ceba 2014.
evolució dels seus escumosos ancestrals. Cal recordar que en Carlos ha estat un
dels pioners a Catalunya en elaborar escumosos pel mètode ancestral i sense
l’addicció de sulfits. Dels escumosos rústics i fins i tot esquerps, que es
feien pregar per expressar-se, ha evolucionat en les darreres anyades cap a uns
escumosos que, sense deixar de ser complexes, aromàticament són molt més
amables i expressius. Us recomano tastar el seu Brut Nature 2011, el Blanc
Pétillant 2012 o la darrera novetat el Pell de Ceba 2014.
Capítol a part és el seu escumós
ancestral Reserva 2001. Sense cap mena de dubte l’escumós ancestral icònic del
celler. Ha evolucionat de tal manera que ara mateix és una autèntica joia, una
font de plaer sensorial. El seu carbònic és tan efímer, que gairebé és
imperceptible, i la sensació en tastar-lo és que tenim un vi de postres a la
boca. Singular i complex, és un equilibri de dolçor i acidesa, bouquet aromàtic de fruits secs, mel i panses
i records balsàmics. No deixa de sorprendre en cada glop. La llàstima és que en
queden molt poques ampolles i que en Carlos es fa pregar per vendre’n una.
ancestral Reserva 2001. Sense cap mena de dubte l’escumós ancestral icònic del
celler. Ha evolucionat de tal manera que ara mateix és una autèntica joia, una
font de plaer sensorial. El seu carbònic és tan efímer, que gairebé és
imperceptible, i la sensació en tastar-lo és que tenim un vi de postres a la
boca. Singular i complex, és un equilibri de dolçor i acidesa, bouquet aromàtic de fruits secs, mel i panses
i records balsàmics. No deixa de sorprendre en cada glop. La llàstima és que en
queden molt poques ampolles i que en Carlos es fa pregar per vendre’n una.
