Vinya Selva de Mar 2006

By Ramon Roset i Morera Sin categoría 9 desembre, 2012

Poc ens podem imaginar quan arribem al poblet de Selva
de Mar, deixant enrere els idíl·lics paisatges del Cap de Creus, que encara hi
ha un tresor per descobrir. A mesura que
es va enfilant el camí que porta cap a Mas Estela, s’obre la Vall de Sant Romà,
un autèntic espectacle de la natura on conflueixen tots els elements del paisatge
mediterrani.

Al centre d’aquesta petita vall,
s’hi troba el Mas Estela, edificació de la que es troben referencies l’any 974,
quan el compte Gaufred d’Empúries féu donació d’un extens territori al monestir
de Sant Pere de Rodes, llevat de la Vall de Sant Romà, que es va reservar pel
seu ús particular degut a la seva bellesa, fertilitat i abundant cacera.

El 1989 el Mas Estela, es
converteix en el somni i projecte vital de la família Soto-Dalmau, quan l’adquireixen
per restaurar-ne les edificacions i plantar-hi vinya.

Arribem al Mas Estela un lluminós
dia de desembre on la tramuntana bufa de valent. Allí ens rep la Núria Dalmau. Ens
acompanya a passejar per les vinyes perquè puguem gaudir de l’espectacle
natural que constitueixen les 16 ha. de vinya (bàsicament, garnatxa negre, syrah
i carinyena) conreada, seguint els preceptes de la viticultura biodinàmica, en
les centenàries terrasses de sòl pissarrós enmig de pins, oliveres i altre
tipus de vegetació mediterrània. Tal vegada sembla que estiguem al bell mig de
la Toscana.

Mas Estela… un paradís!

Amb modèstia i humilitat, ens va
ensenyant el seu celler, petit, casolà, però ben dotat de tecnologia i de
petits enginys tecnològics que el Didier Soto ha anat inventant i posant a punt
per tal de poder efectuar amb eficiència i estalvi les tasques de la
vinificació i criança dels seus vins. No disposen de subministrament elèctric,
l’energia necessària per les tasques del celler la generen amb un grup electrogen
i l’energia per la seva llar la generen amb plaques solars.

A Mas Estela elaboren un vi
blanc: el Vinya Selva de Mar blanc, tres negres: el Quindals, el Vinya Selva de
Mar negre i el Vi de Lluna (aquest només s’elabora en determinades anyades) i
tres dolços: una garnatxa de l’Empordà, feta a sol i serena amb deu anys de
criança, un moscatell i el Just.

El Vinya Selva de Mar negre 2006,
és un vi elaborat amb un cupatge de garnatxa negre (50%), syrah (30%) i
carinyena (20%). Fermentat en tines d’inoxidable rep una criança de 15 mesos
en bótes de roure francès de torrat mig i un llarg repòs (al voltant de 3 anys)
en ampolla abans de sortir al mercat.

Presenta un color vermell cirera
picota, amb rivet grana. Capa alta. Abundant formació de llàgrima, densa i
lenta.

En nas és elegant i complex. Hi
trobem aromes de fruites del bosc (mores, gerds, maduixes silvestres)
barrejades amb notes balsàmiques de bosc mediterrani (pi, espígol, ginebró), notes
especiades (pebre, clau, regalèssia), sobre un fons conformat per notes
minerals i agradables torrats (vainilla, cacau dolç, pell d’ametlla).

En boca és ampli i carnós. El seu
pas de boca ens mostra una excel·lent acidesa que li dona frescor i uns tanins
madurs i ben integrats. Molt rodó. En retronasal, apareix la fruita del bosc sempre
acompanyada de sensacions d’herbes mediterrànies, tocs mineral i delicades
notes torrades. És un vi llarg i persistent.

Un vi excepcional, fidel reflex
del seu territori. Un vi profundament mediterrani, en cos i ànima. Un vi sorgit
del paradís!!!

Quan el tastava al celler, tot
mirant l’entorn de Mas Estela, terreny de senglars i llebres, ja em veia
assentat a taula, davant d’un civet de
senglar o d’una bona llebre a la caçadora. És un vi que pot lligar amb molts
plats, això sí tots contundents, però particularment no el separaria mai d’un
bon guisat o d’un plat salsejat.