Per mi el món del vi és sensacions i emocions. Les sensacions sempre les tenim, algunes vegades són millors que d’altres, però quan les sensacions a més de bones porten a les emocions, aleshores s’assoleix la plenitud.
El diumenge 9 d’octubre, l’Astrid Goldstein i el Jaume Balaguer (Lo Jaume) van organitzar On Dormen els Llops, una activitat que a mesura que s’anava desenvolupant les sensacions desencadenaven en grans emocions.
Una colla d’amants del Priorat, ens reuníem a Gratallops per començar una ruta on es tractava de lligar vins amb el seu entorn. Perquè m’entengueu, varem anar tastant vins en les vinyes d’on surten els raïms en que posteriorment s’elaboren. D’aquesta manera als aromes i sabors del vi hi podíem afegir la sensació visual i les olors del seu entorn geogràfic.
Des del poble de Gratallops ens varem dirigir cap al nostre primer destí: la finca del Clos Mogador (René Barbier), observant les terrasses de garnatxes, varem compartir un Clos Mogador 2007, que Lo Jaume s’havia cuidat d’obrir i decantar, com tota la resta de vins de la ruta, a quarts de vuit del matí per tal que ara, unes hores més tard, el poguéssim gaudir amb plenitud.
La ruta va seguir, entre vinyes, fins a la propera fita, les terrasses de la Finca Dofí (Alvaro Palacios). Aquí varem compartir un Finca Dofí 2007. Mentre anem caminant, ens podem adonar de les diferents filosofies de treball de les vinyes d’aquests cellers, com tenen plantades les vinyes, com les tenen emparrades, com les poden, etc.
 |
| Caminant entre les vinyes de la Finca Dofí |
La tercera parada d’aquesta magnifica ruta, va se al coster de carinyena vella anomenada la Vinya del Vuit, el projecte que a l’any 2001 van començar vuit amics enòlegs del Priorat. A nivell de curiositat dir-vos que cada any canvien l’etiqueta del vi, que dediquen a un fet concret. Aquí varem gaudir de La Vinya del Vuit 2006. En aquesta anyada l’etiqueta està dedicada a les cooperatives vinícoles de principis del segle passat.
A continuació ens varem adreçar a la finca propietat de la Daphne Glorian d’on surten els raïms amb que elabora el Laurel, però l’escollit no era el Laurel, sinó la joia de la corona del celler de la Daphne, el Clos Erasmus 2005. Un vi que el famós crític Robert Parker va qualificar amb 100 punts, la màxima qualificació que atorga a un vi.
L’epíleg a aquesta ruta, va ser el tast del Rocapoll 2008 (celler Devinssi) en la finca de carinyenes velles en que s’elabora. Un vi de nova creació, que en la seva primera anyada, la 2008, només te una producció de 167 ampolles.
A l’hora de dinar estàvem de nou a Gratallops, feliços i emocionats d’haver gaudit plegats d’aquesta ruta, dels seus paisatges, de les seves vinyes i dels seus vins.
Hola Ramon.
Quasi hem coincidit amb les explicacions i això que vaig publicar el meu sense llegir el teu que ja tenies publicat.
La conclusió és que ho vam passar de primera!!.
Ricard