El grup de La Llesca, som un conjunt d’amics, quasi tots col.leccionistes de plaques de cava, que des de l’any 2006, esmorzem (els que les seves circumstàncies laborals els ho permet) junts cada dijous al restaurant La Llesca del carrer Bailén. Cada 9 dijous, un dels membres convida a la resta a esmorzar en un indret especial que té a veure amb el seu lloc d’origen o bé amb alguna circumstància vital seva.
Aquests esmorzars especials, ens han portat a voltar per tota Catalunya i a gaudir de bons restaurants, sovint d’aquells que no surten a les guies i, que un cop els coneixes guardes gelosament com un tresor només a compartir amb els més íntims. Tanmateix hem tingut l’ocasió de tastar plats de la cuina tradicional catalana, elaborats de manera casolana seguint les receptes de sempre, serveixi d’exemple el trinxat de la Cerdanya que varem degustar a Ca la Lluïsa d’Arsèguel, les carxofes a la brasa a Casa Juanito de Sant Boi, les gambes de Can Flores a Blanes, les garotes a la Fanga de Llofriu, els castanyons fets a la bruta a La Gambina de Colera o el menú degustació de tots els plats emblemàtics de la Fonda Europa de Granollers.
En el darrer d’aquests esmorzars, el llescaire Joan Ferré ens ha portat a L’Aleixar, un petit poble de vuit-cents i escaig habitants, situat a la comarca del Baix Camp sota els darrers contraforts de la serra de la Mussara.
El restaurant era el Casal La Unió (ara anomenat Casal Josep Guardiola). El plat estrella de l’esmorzar va ser el conill a la brasa confitat amb herbes de la Mussara.
Un plat de traca i mocador. És un d’aquells plats que emocionen i et donen ganes d’aplaudir un cop l’has acabat. El millor conill que he menjat mai. És el plat que el periodista Xavier Grasset lloava en un article al diari El Punt-Avui del dia 19 de juny d’enguany.
L’Isabel Torres, la cuinera del casal, és qui elabora el plat. Després de recollir diferents herbes aromàtiques pel massís de La Mussara les posa a macerar durant dies en oli d’arbequines elaborat a la cooperativa del poble. Talla el conill i el posa a coure a la brasa, un cop està enrossit, el confita en l’oli macerat en herbes. El resultat és un conill melós, on la carn es separa dels ossets, desfent-se a la boca, deixant tota una simfonia de sabors provinents de les herbes i l’oli. L’acompanya d’unes patates fregides, fetes al moment, cruixents i amb el punt de sal perfecte.
L’Isabel es retira el proper mes de març, pel que queda poc temps per poder gaudir del plat elaborat per ella. Creieu-me, no us el perdeu. El plat justifica perfectament el viatge !!!
El punt i final, el va posar la mare d’en Joan, que als seus 92 anys, gaudeix d’una vitalitat envejable, que va elaborar els postres: primer un menjar blanc, una crema d’ametlles típica del Baix Camp i després una crema catalana que posava la pell de gallina, tan pel seu sabor, com per la seva textura, com pel punt de cremat del sucre.En aquest magnífic esmorzar hi havia un convidat d’excepció, en Salvador Burgos, del celler Burgos-Porta (D.O.Q. Priorat) que va ser l’encarregat de posar els vins. Varem començar amb el Joan Alberich 2007, un monovarietal de Syrah, varem continuar amb el Mas Sinen 2006 (garnatxa, cabernet i carinyena) i per finalitzar varem gaudir del Mas Sinen 2007, que va ser l’estrella de l’esmorzar i que us comentaré amb tot detall en un altre post.
