L’Associació Molinenca de Tast és un dels grups de tast més actius dels que conec. Enamorats del vi i de tot el que l’envolta organitzen moltes activitats pels seus associats. El passat mes d’abril van voler organitzar un tast molt singular, un tasts harmonitzat de peixos fumats i vins. Aquest tast és un dels tastos més sorprenents dels que fem, ja per les característiques organolèptiques dels peixos fumats, permet poder posar-hi vins singulars.
El tast de peixos fumats és un tast on es juga amb la influència que el sabor salat i l’aroma fumat, molt presents en alguns dels peixos, fan sobre de les aromes i sabors originals dels peixos.
El tast va constar del tast de cinc peixos fumats: truita del riu Tormes, salmó noruec, bacallà d’Islàndia, tonyina vermella del Mediterrani i arengada.
Donat que els socis de l’Associació Molinenca de Tast són gent molt acostumada a tastar, aquesta vegada vàrem voler jugar amb uns vins molt singulars. La truita del riu Tormes la vàrem acompanyar del Sicus Xarel.lo Vermell. Les aromes del vi van saber acompanyar i respectar les delicades aromes de la truita, en especial les fumades.
Per acompanyar el salmó noruec, la tria va ser El Beurac 2013 del celler Cooperatiu d’Espolla, si la truita l’acompanyàvem de xarel·lo vermell, el salmó de lledoner roig. El Beurac és un dels Vins de Postal elaborats pel Celler Cooperatiu d’Espolla. Aquest vi fermenta en bótes usades de roure francès Allier i posteriorment se li dóna una criança amb les mares en dipòsit durant 6 mesos. Les notes terciàries del vi van fer de lligam amb les notes fumades del salmó, en una combinació sensacional i molt llaminera on el vi i el salmó es potenciaven mútuament. L’acidesa encara ben present en el vi va netejar amb elegància la untuositat que el salmó va deixar en el paladar.
Amb el bacallà d’Islàndia, un peix on la salinitat sempre hi és molt present i que juntament amb el fumat ens deixen la boca bastant tocada, i vaig voler posar un escumós amb molta personalitat, el Clos Lentiscus Rosé del celler Can Ramon Viticultors del Montgròs. Elaborat amb carinyena plantada l’any 1939 al Massís del Garraf i conreada segons els principis de la biodinàmica. Presenta un color salmó pàl·lid i en nas està ple de sensacions de fruites del bosc madures amb tocs herbacis de sotabosc mediterrani. Aquestes aromes combinades amb les notes cítriques i balsàmiques fan un grandiós acompanyament del bacallà, i el seu carbònic molt ben integrat neteja amb eficiència la boca.
Amb la tonyina vermella, un cava d’una gran complexitat. La tonyina, de sabors potents, pel seu pas per sal i amb uns aromes fumats molt presents, dona joc per poder-la combinar amb vins molt complexos. Si un cava té complexitat és l’Elena de Mestres 2008. És un cava rosat brut nature gran reserva, elaborat amb les varietats trepat (60%), monestrell (20%) i garnatxa (20%) amb la particularitat que una part dels seus vins base s’han criat en bótes de roure amb les seves mares durant 4 mesos. No és un cava per a tots els públics.
I la traca final, va venir amb l’arengada fumada. Vàrem voler tancar el tast amb una combinació molt agosarada, abusant de la confiança amb els amics de l’Associació Molinenca de Tast i amb l’ànim de oferir-los perspectives d’harmonització àmplies ja que són tastadors experimentats. Amb el darrer peix fumat, el vi escollit va ser el Blanc Petillant 2012 del celler Carriel dels Vilars d’Els Vilars d’Espolla (Empordà). Es tracta d’un escumós ancestral sense sulfits afegits, sense clarificar i sense filtrar. Elaborat amb macabeu, xarel·lo, parellada, garnatxa blanc i chardonnay. Un escumós singular i amb molta personalitat, tampoc apte per a tothom. En aquesta combinació va haver-hi divisió d’opinions, a una part dels assistents li va agradar i a una altra no.
