vegada aquest formatge, a la fira de Borredà d’enguany, em va captivar el seu
aspecte.
blaves provocades per les espores de penicillum roqueforti li conferien un
aspecte que fàcilment podríem haver dit que era un formatge Roquefort.
que el Martí Huguet de la formatgeria Mas Alba havia assolit gairebé la
perfecció, al menys estèticament, en l’elaboració del seu formatge blau. Va
despertar l’admiració no només de molts visitants a la fira, sinó també d’alguns
destacats elaboradors de formatges catalans que en la seva oferta tenen algun
formatge blau. Després he vist altres peces d’aquest formatge en
les que no hi havia tanta proliferació de vetes blaves.
novetats de la formatgeria Mas Alba (Terradelles, Pla de l’Estany).
blau elaborat de manera artesana amb llet crua de cabra procedent del seu propi
ramat. És una pasta semitova feta amb quallada enzimàtica. Se li dona una
maduració de 3 mesos, durant la qual es punxa per obrir canals d’aire que
estimulin el creixement de les vetes blaves.
cilíndrica regular. La seva part exterior presenta el que podríem anomenar una
escorça natural florida, humida i de color groc fosc. La pasta certament
cremosa es de color blanc marfil, brillant, humida, coberta d’ulls i travessada
per vetes de fong de color verd-blau-gris.
característics, barreja de notes d’humitat i notes animals caprines.
presenta una textura mantegosa, compacta i untuosa. Fonedís i lleugerament
pastós, deixa un bouquet de sabors molt particular, on destaca el punt d’equilibri
de la salinitat, gustos florits, notes de fruits secs, el particular sabor metàl·lic
del fong blau i sensacions lleugerament picants, que s’accentuen a mesura que
el formatge és més madur. Final de boca marcat per unes
notes delicadament amargants. Llarg i persistent, convida a repetir.
ben segur contribuirà a aixecar encara més el nivell de l’univers formatger
català.
seva evolució, doncs si bé la peça que vaig tenir el goig de tastar tenia un
aspecte i un sabor sensacional, com ja he comentat he vist altres peces que el
seu aspecte era més convencional i similar a altres formatges blaus catalans.

versàtil: ideal per fer-ne salses i acompanyar carns, per esmicolar-lo en
amanides, menjar-lo acompanyat de nous, panses i figues. També el podem ratllar
a sobre d’una crema de carbassa o de carbassó, etc.
aquest tipus de formatges hi ha moltes teories. Particularment penso que la
millor opció per acompanyar aquest formatge és una solera. Concretament i
després de provar-ne vàries em quedo amb la Solera-Garnatxa d’Empordà de la
Cooperativa d’Espolla.
sabors d’aquest formatge, on hi trobem salats, amargs, metàl·lics, humits,…
encaixa perfectament amb la complexitat i intensitat aromàtica de la Solera.
Les aromes de fruita confitada, les notes de fruits secs i la confiteria,
juntament amb la mesurada dolçor d’aquest vi equilibren els sabors més forts
del formatge i en potencien els sabors més dèbils.
Uau quin senyor blau!!! ara m'has fet venir ganes de tastar-lo, sobretot perquè a casa tenim per encetar un Solera i ja m'imagino l'espectacle!!
Hola Montse!
Efectivament és un senyor blau! I ja et puc assegurar que l'espectacle amb la Solera d'Espolla està garantit!
Salut!