Arxius de Soleres - Tastaemocions

Sol i Serena Garnatxa d’Empordà del Celler d’Espolla

Ramon Roset i Morera — Tue, 03 Nov 2015 10:24:00 +0000

En els darrers premis Vinari, el
Vinari d’Or al Millor Vi Dolç de
Catalunya el guanyava el Sol i Serena Garnatxa d’Empordà, un vi singular
elaborat pel Celler Cooperatiu d’Espolla.

El celler cooperatiu d’Espolla
repetia com a guanyador en aquesta categoria, doncs el seu vi Solera Garnatxa
d’Empordà va guanyar aquesta distinció en els premis Vinari del 2014. Cal dir
que aquest vi, en l’edició dels Vinaris del 2015 va obtenir la medalla de
plata.

D’aquesta manera, el Celler
Cooperatiu d’Espolla es consagra com un dels millors cellers elaboradors de
vins de solera de Catalunya.

Aquests dos vins, la Solera
Garnatxa d’Empordà i el Sol i Serena Garnatxa d’Empordà neixen de la mateixa
mare, una solera que es va començar a formar ara fa més de 50 anys amb vins
elaborats amb les varietats més tradicionals per aquesta mena de vins a
l’Empordà, el lledoner blanc i el lledoner roig. Aquests vins dolços naturals s’elaboren afegint alcohol vínic a mitja
fermentació i posterior criança oxidativa en dipòsits de fusta de diversa
procedència i capacitat fins que arriben a la solera.

La diferencia entre ells i el que
fa que el Sol i Serena sigui un vi singular és que després de la seva criança
dins de la solera, que és un bocoi de roure americà de 600 l., el vi es disposa
en damajoanes, uns atuells grossos de vidre de ventre gros i coll curt, que
s’ubiquen a les lleixes de les finestres de la façana del celler i s’hi deixen
reposar durant 800 dies exposades a les inclemències del temps i els contrastos
tèrmics entre el dia i la nit, d’aquí el seu nom de Sol i Serena. Es va enregistrar la temperatura
mitjançant un termohigròmetre amb memòria i la diferència de temperatures
durant aquest període va oscil·lar entre -3ºC i 39ºC.

El Sol i Serena presenta un color
ambre amb reflexos de color coure. A la copa deixa una abundant i densa llàgrima.

En nas és intens, complex i ple
de matisos aromàtics. Tot un compendi d’aromes que il·lustren la seva llarga
criança, en bóta primer i a sol i serena després. Aromes torrades es barregen
amb notes de mel, pell de taronja confitada, caramel·litzades i suaus notes de
tabac de pipa.

En boca és distingit. En el seu
pas es mostra voluminós, dens i de tacte càlid, però ben equilibrat amb una acidesa
que li confereix una certa frescor. De talant dolcenc amb subtils tocs rancis, ens retrobem amb les aromes que percebíem en
nas. Llaminer. Llarg i persistent.

És un vi elegant, seductor,
complex i singular. Vi de sobretaula i de llarga conversa. També és un bon
acompanyant de postres amb fruits secs, determinades xocolates i alguns formatges
blaus molt concrets.

Plaer garantit a un preu més que
raonable. Només per això cal fer un reconeixement a la Cooperativa d’Espolla, plena
de bona gent que no només estimen la seva terra i el seu vi, sinó que amb la
seva política de preus permeten que molta gent pugui gaudir dels seus grans
vins de solera.

Fitxa tècnica

Sol i Serena Garnatxa d’Empordà

Lledoner blanc i lledoner roig
Criança oxidativa en solera i exposició a sol i serena
15,5% Vol
Ampolla de 0,5 l.
Preu: al voltant del 14,50 euros
Celler Cooperatiu d’Espolla (Espolla, Alt Empordà)
D.O. Empordà

L'entrada Sol i Serena Garnatxa d’Empordà del Celler d’Espolla ha aparegut primer a Tastaemocions.

Solera 1851 Pajarete Augusto De Muller

Ramon Roset i Morera — Mon, 27 Oct 2014 20:23:00 +0000

Amb aquest post li faig justícia a
un dels meus vins preferits. És un vi que ja fa molt, molt de temps que m’emociona
i encara no havia parlat d’ell. És vi sensacional, espectacular, que arriba a
l’ànima, que omple de sentiment, que posa les emocions a flor de pell… un vi del
qual se m’acaben els adjectius per descriure’l. Un vi que no deixa indiferent a
ningú!!!

Es tracta de la Solera 1851
Pajarete Augusto de Muller. Sota el meu punt de vista, una de les millors
soleres del món.

És la més antiga de les soleres
del celler De Muller de Reus (Tarragona). Aquest celler fundat el 1851 pel Sr.
Augusto de Muller y Ruinart de Brimont, procedent d’una família de viticultors
d’origen alsacià.

Aquest celler elabora molt
productes, però si en un àmbit destaca per sobre dels altres és l’elaboració de
soleres, vins de licor i vins de misa. Tan és així que van proveïdors de la
Santa Seu des del Papa Pius X fins a Joan XXIII.

Des del juny de 1995 aquest
celler pertany a la família Martorell.

La Solera 1851 Pajarete és un vi
dolç molt vell elaborat amb els raïms Pajarete.

Els vins de solera procedeixen de
vins envellits en bótes de roure col·locades a diferents nivells d’alçada i que
s’anomenen criadores fins arribar a ser envellit en les bótes anomenades
soleres, d’on es traurà el vi pel seu embotellat.

Les bótes de roure estan apilades
en fileres de 2 o 3 pisos d’alçada. El pis inferior s’anomena solera, per la
seva proximitat al terra, i conté el vi més envellit. D’aquestes soleres es
retira una certa quantitat de vi (normalment 1/3 del total de litres de la
bóta), per ser embotellat, volum que ràpidament es reemplaça per 1/3 del vi de
la primera criadora i aquestes a la vegada es reemplaça amb 1/3 del vi de la
segona criadora. El darrer pis s’emplena amb un 1/3 del vi nou procedent d’un
envelliment oxidatiu en fudres de fusta.

La mare inicial d’aquest vi data
del 1851.

És un vi de color marró caoba
fosc amb reflexes que recorden el color de iode, de gran densitat, deixa una
abundant, lenta i feixuga llàgrima a la copa.

En nas és intens i molt complex.
És tota una simfonia d’aromes que van desfilant a poc a poc, primerament les
panses i les figues acompanyades de dàtils, fruits secs, després notes de vernís,
cedre, cereals, torrefactes, caramel,… en un bouquet que ja indica que estem
davant d’un vi de solera excepcional.

En boca és elegant, noble,
delicat i refinat. Seductor des del primer moment, mostra una acidesa fantàstica,
arrodonida amb el pas del temps, que el fa molt singular. Ampli, rodó, sedós i
llaminer. És molt llarg, amb un final perfecte equilibri de dolçor i acidesa
que el fa excepcional, capaç de posar els pels de punta. Exquisit.

És una joia de la que hauríem de
sentir-nos orgullosos del seu origen català. És un vi de culte i meditació, que
cal assaborir lentament, sense presses, xarrup a xarrup gaudint del plaer que
proporciona cada gota!

Fitxa tècnica

Solera 1851 Pajarete Augusto De Muller

Vi de licor
Muscat d’Alexandria, garnatxa blanca i garnatxa negre
Sistema de soleres iniciat l’any 1851
21% vol.
Preu: Al voltant dels 73 euros
Celler De Muller (Reus, Baix Camp)

L'entrada Solera 1851 Pajarete Augusto De Muller ha aparegut primer a Tastaemocions.

CORUM Solera 35 anys Vi Ranci

Ramon Roset i Morera — Mon, 03 Mar 2014 18:50:00 +0000

Fa pocs dies que The Wine
Advocate, el portal del famós crític Robert Parker, va donar a conèixer les
puntuacions que el seu actual tastador, en Luis Gutiérrez, ha atorgat als vins
i escumosos catalans.

Encapçala la llista, amb la màxima
puntuació possible de 100 punts, un vi ranci: L’Arrels del Priorat Ca les Viudes.

Una vegada més la sorpresa
saltava en el ‘mundillo’ vinícola de casa nostre. Seguint tots els missatges,
comentaris, posts, tuits,… que vaig poder, va ser divertit veure que excepte
un reduït grup de persones, la resta no sabia quin era aquest vi.

Els vins rancis són uns grans
oblidats. Són autèntiques joies derivades de la més pura tradició vinícola
d’algunes zones del nostre país.

El vi ranci és un vi generós sec
tradicional que es pot elaborar tan a partir de varietats blanques com de
varietats negres, generalment garnatxa.

Un cop ha fermentat el raïm, es
fa un envelliment oxidatiu a sol i serena en ambients de baixa humitat i
posteriorment s’envelleix en bótes, normalment de castanyer o de roure. Com que
el vi minva, cada any s’ha de reomplir la bota afegint-hi la quantitat que s’ha
perdut o que s’ha consumit. Aquest vi novell al barrejar-se amb el vi vell de
la bóta, va adquirint les característiques del vi ranci.

El resultat és un vi de color or
vell amb unes característiques organolèptiques molt particulars que assoleix
una elevada concentració d’alcohol (entre 15 i 22% vol.). Tradicionalment es destinava la bóta més
vella del celler per aquesta elaboració, i com que es solia col·locar en un
racó del celler, rebia el nom de “bóta del racó” o també de “padrina”.

Antigament aquest tipus de vi es
feia a les masies. Així en moltes masies del nostre país, sobretot a les
comarques vinícoles del Tarragona, però també a l’Empordà, encara s’hi poden
observar aquestes bótes. Malauradament, no en tots els casos romanen plenes i
en moltes que conserven el vi, aquest no està en bones condicions.

A l’estimada comarca del Priorat
van sorgir les primeres iniciatives per recuperar aquesta mena de vins. Segons
explica l’amic Jaume Balaguer, Lo Jaume, en el seu blog ‘Els vins del bonviure”:

“L’any 1997, en René Barbier i en
Jaume Balaguer, dos viticultors del Priorat, preocupats per la paulatina
desaparició d’un patrimoni cultural del Priorat com eren els seus vins rancis,
van començar una tasca de recerca per trobar els millors rancis de la comarca.

D’aquesta recerca inicial van
sorgir set rancis de diferents pobles i als que varen anomenar amb el nom de
cada una de les cases, així com un cupatge de diferents rancis al que s’anomenà
“Arrels 30 anys”.”

Un d’aquests set rancis,
concretament el de la bóta de Ca les Viudes de Porrera és el que ha aconseguit
els 100 punts Parker.

Jo també tinc la meva particular
historia amb el vi ranci del Priorat.

Quan a principis dels anys 2000 sovintejava
les meves estades pel Priorat posant en marxa el projecte de Terra de Verema
conjuntament amb els meu socis i amb l’inestimable ajuda del Ramon Farré i
l’Ester Nin, vàrem tenir la oportunitat de conèixer persones del territori,
visitar masies i tastar vins molt interessants. Així vàrem tenir l’oportunitat
de descobrir els vins rancis del Priorat.

En moltes de les masies que visitàvem
tenien la seva bóta del racó, bóta que sempre que ens deixaven intentàvem
tastar. Eren vins amb soleres que podien anar dels 35 als 80 anys, era molt
difícil poder precisar amb exactitud la seva antiguitat.

Aquests vins rancis a vegades
estaven totalment destruïts, el pas del temps i la manca de cura per part dels
seus propietaris havien fer que no es conservessin prou bé. Però de vegades,
tocàvem el cel, tastant un vins que feien aflorar les emocions i posaven la
pell de gallina.

Totalment entregats als rancis, vàrem
decidir que nosaltres en volíem tenir un entre els nostres vins. Així de totes les
bótes que havíem tastat i ens havien agradat, vàrem anar negociant amb els seus
propietaris la seva adquisició.

El procés va tenir èxit amb una bóta d’una
masia de la Vilella Baixa, i tot que el propietari no ens va voler vendre la
bóta, ens va vendre tot el seu contingut. Així va néixer el Corum Solera 35 anys.

Era el nostre primer vi. No
l’havíem elaborat nosaltres, però l’havíem descobert, el que ens omplia
enormement.

El Corum és un vi ranci
monovarietal de garnatxa negre. La solera vàrem estimar que tenia uns 35 anys.
El seu grau alcohòlic és de 17% vol.

És un vi especial, d’un bonic
color ambre amb reflexes caoba, que recorda els amontillats.

Molt complex
aromàticament. Notes de fruits secs, codonyat, mel, vainilles… en un entorn
oxidatiu.

Ampli, càlid, intens i saborós. Pas de boca sobri i elegant. Ben
estructurat. Perfecte equilibri de la solera i l’alcohol. Elegant sabors
torrats, fruits secs, fines vainilles i algun caramel·litzat. Molt llarg i
persistent.

Pura elegància, pura tradició,
pura emoció!!!

Encara conservo a casa unes ampolles
d’aquesta joia. Cada vegada que obro l’ampolla, desfilen pel meu imaginari les
imatges d’aquelles bótes en els soterranis de les cases del Priorat, amb les
seves característiques olors humides. Al tastar-lo entra a la boca un glop d’història
del Priorat, però també un glopet de la meva petita aventura vinícola al
Priorat.

L'entrada CORUM Solera 35 anys Vi Ranci ha aparegut primer a Tastaemocions.