CORUM Solera 35 anys Vi Ranci

Ramon Roset i Morera — Mon, 03 Mar 2014 18:50:00 +0000

Fa pocs dies que The Wine
Advocate, el portal del famós crític Robert Parker, va donar a conèixer les
puntuacions que el seu actual tastador, en Luis Gutiérrez, ha atorgat als vins
i escumosos catalans.

Encapçala la llista, amb la màxima
puntuació possible de 100 punts, un vi ranci: L’Arrels del Priorat Ca les Viudes.

Una vegada més la sorpresa
saltava en el ‘mundillo’ vinícola de casa nostre. Seguint tots els missatges,
comentaris, posts, tuits,… que vaig poder, va ser divertit veure que excepte
un reduït grup de persones, la resta no sabia quin era aquest vi.

Els vins rancis són uns grans
oblidats. Són autèntiques joies derivades de la més pura tradició vinícola
d’algunes zones del nostre país.

El vi ranci és un vi generós sec
tradicional que es pot elaborar tan a partir de varietats blanques com de
varietats negres, generalment garnatxa.

Un cop ha fermentat el raïm, es
fa un envelliment oxidatiu a sol i serena en ambients de baixa humitat i
posteriorment s’envelleix en bótes, normalment de castanyer o de roure. Com que
el vi minva, cada any s’ha de reomplir la bota afegint-hi la quantitat que s’ha
perdut o que s’ha consumit. Aquest vi novell al barrejar-se amb el vi vell de
la bóta, va adquirint les característiques del vi ranci.

El resultat és un vi de color or
vell amb unes característiques organolèptiques molt particulars que assoleix
una elevada concentració d’alcohol (entre 15 i 22% vol.). Tradicionalment es destinava la bóta més
vella del celler per aquesta elaboració, i com que es solia col·locar en un
racó del celler, rebia el nom de “bóta del racó” o també de “padrina”.

Antigament aquest tipus de vi es
feia a les masies. Així en moltes masies del nostre país, sobretot a les
comarques vinícoles del Tarragona, però també a l’Empordà, encara s’hi poden
observar aquestes bótes. Malauradament, no en tots els casos romanen plenes i
en moltes que conserven el vi, aquest no està en bones condicions.

A l’estimada comarca del Priorat
van sorgir les primeres iniciatives per recuperar aquesta mena de vins. Segons
explica l’amic Jaume Balaguer, Lo Jaume, en el seu blog ‘Els vins del bonviure”:

“L’any 1997, en René Barbier i en
Jaume Balaguer, dos viticultors del Priorat, preocupats per la paulatina
desaparició d’un patrimoni cultural del Priorat com eren els seus vins rancis,
van començar una tasca de recerca per trobar els millors rancis de la comarca.

D’aquesta recerca inicial van
sorgir set rancis de diferents pobles i als que varen anomenar amb el nom de
cada una de les cases, així com un cupatge de diferents rancis al que s’anomenà
“Arrels 30 anys”.”

Un d’aquests set rancis,
concretament el de la bóta de Ca les Viudes de Porrera és el que ha aconseguit
els 100 punts Parker.

Jo també tinc la meva particular
historia amb el vi ranci del Priorat.

Quan a principis dels anys 2000 sovintejava
les meves estades pel Priorat posant en marxa el projecte de Terra de Verema
conjuntament amb els meu socis i amb l’inestimable ajuda del Ramon Farré i
l’Ester Nin, vàrem tenir la oportunitat de conèixer persones del territori,
visitar masies i tastar vins molt interessants. Així vàrem tenir l’oportunitat
de descobrir els vins rancis del Priorat.

En moltes de les masies que visitàvem
tenien la seva bóta del racó, bóta que sempre que ens deixaven intentàvem
tastar. Eren vins amb soleres que podien anar dels 35 als 80 anys, era molt
difícil poder precisar amb exactitud la seva antiguitat.

Aquests vins rancis a vegades
estaven totalment destruïts, el pas del temps i la manca de cura per part dels
seus propietaris havien fer que no es conservessin prou bé. Però de vegades,
tocàvem el cel, tastant un vins que feien aflorar les emocions i posaven la
pell de gallina.

Totalment entregats als rancis, vàrem
decidir que nosaltres en volíem tenir un entre els nostres vins. Així de totes les
bótes que havíem tastat i ens havien agradat, vàrem anar negociant amb els seus
propietaris la seva adquisició.

El procés va tenir èxit amb una bóta d’una
masia de la Vilella Baixa, i tot que el propietari no ens va voler vendre la
bóta, ens va vendre tot el seu contingut. Així va néixer el Corum Solera 35 anys.

Era el nostre primer vi. No
l’havíem elaborat nosaltres, però l’havíem descobert, el que ens omplia
enormement.

El Corum és un vi ranci
monovarietal de garnatxa negre. La solera vàrem estimar que tenia uns 35 anys.
El seu grau alcohòlic és de 17% vol.

És un vi especial, d’un bonic
color ambre amb reflexes caoba, que recorda els amontillats.

Molt complex
aromàticament. Notes de fruits secs, codonyat, mel, vainilles… en un entorn
oxidatiu.

Ampli, càlid, intens i saborós. Pas de boca sobri i elegant. Ben
estructurat. Perfecte equilibri de la solera i l’alcohol. Elegant sabors
torrats, fruits secs, fines vainilles i algun caramel·litzat. Molt llarg i
persistent.

Pura elegància, pura tradició,
pura emoció!!!

Encara conservo a casa unes ampolles
d’aquesta joia. Cada vegada que obro l’ampolla, desfilen pel meu imaginari les
imatges d’aquelles bótes en els soterranis de les cases del Priorat, amb les
seves característiques olors humides. Al tastar-lo entra a la boca un glop d’història
del Priorat, però també un glopet de la meva petita aventura vinícola al
Priorat.

L'entrada CORUM Solera 35 anys Vi Ranci ha aparegut primer a Tastaemocions.

Arxius de Rancis - Tastaemocions

CORUM Solera 35 anys Vi Ranci