Arxius de Enoturisme - Tastaemocions

Tast vertical de Finca Garbet a la Finca Garbet

Ramon Roset i Morera — Sat, 14 Jun 2014 10:41:00 +0000

Foto: Dani Coll

Una de les finques més
espectaculars que hi ha a la Catalunya vinícola és la Finca Garbet del Castillo
de Perelada. Situada al nord del Cap de Creus, en terreny muntanyós, aquestes
finca de té una extensió de dotze hectàrees de sòl pissarrós cultivat en terrasses que cauen vertiginoses sobre el
mar.

El mar reforça la seva insolació
en reflectir la llum solar, actuant a més com a regulador tèrmic. Exposada a la
Tramuntana, aquesta exerceix un control natural de les plagues que poden
afectar a la vinya permetent reduir al mínim indispensable l’ús dels
fitosanitaris.

Finca Garbet amb el Cap de Creus al fons. Foto: Dani Coll

En aquesta fina s’hi van plantar
a partir de l’any 1997, 38.000 ceps de les varietats Cabernet Sauvignon,
Merlot, Cabernet Franc, Syrah i Garnatxa.

És la finca més emblemàtica del
Castillo de Peralada i d’aquí en surt també el seu vi més emblemàtic, el Finca Garbet.

Del Finca Garbet s’han elaborat
fins avui sis anyades, al primera va ser el 2001 i la darrera el 2007, només la
collita 2002 no es va vinificar.

Des de que el vi forma part de la
meva vida, sempre tenia en el meu imaginari la il·lusió de poder tastar el
Finca Garbet a la mateixa finca d’on surten els raïms que el fan possible. Aquest
desig l’he pogut materialitzar multiplicat per sis, doncs he tingut el
privilegi de poder tastar entre vinyes les sis anyades del Finca Garbet.

Les terrasses de la Finca Garbet. Foto: Dani Coll

Un divendres del mes de juny una
colla d’afortunats ens reuníem a la Finca Garbet amb l’enòleg Delfí Sanahuja de
Castillo de Peralada per fer el tast vertical del Finca Garbet. Amb l’impressionant
teló de fons del cap de Creus i la mar Mediterrània, en un paisatge meravellós,
enmig de les vinyes que produeixen els raïms a partir del qual en surt el vi, hem
anat tastant, una a una, les sis anyades del Finca Garbet:

Iniciàvem el tast amb el Finca Garbet 2001 (85% syrah, 15% cabernet sauvignon),
malgrat el pas del temps el vi continua viu. Madur i elegant. Les notes
balsàmiques, una constant en totes les anyades, hi són ben presents, en
especial la regalèssia. En boca, el seu grau alcohòlic,
15,6% vol, el fa molt càlid i glicèric. Ampli i rodó, conserva bona part de la seva potència.

Finca Garbet 2003 (85%
syrah, 15% cabernet sauvignon) en nas és ple d’aromes especiades i balsàmiques,
herbes aromàtiques i cereals en un buquet molt mediterrani. En boca és fresc,
voluminós i amb un extracte sec elevat.

Finca Garbet 2004 (40%
syrah, 60% cabernet sauvignon) és perfumat i embriagador. Conjuga les aromes de
fruites negres molt madures, confitades amb records d’espècies i notes mentolades. En boca és ampli, rodó, tànnic
i envellutat. Ben equilibrat omple la boca de sabor mediterrani. Final llarg.

Terra de llicorella a Finca Garbet. Foto Dani Coll

Finca Garbet 2005 (100%
syrah). Degut a la qualitat que va presentar el syrah en aquesta anyada es va
elaborar només amb aquesta varietat. És ple d’aromes làctiques en nas, que es
combinen perfectament amb notes de fruites del bosc, violetes, lleugers torrats
i records de regalèssia. En boca es presenta ampli, concentrat i llaminer. Tacte
untuós i tanins dolços i ben polits. Bona persistència.

Finca Garbet 2006 (90%
syrah, 10% cabernet sauvignon). És l’anyada que està actualment al mercat. Les aromes
de flor de camamilla ens arriben de seguida que el servim, seguides de notes
especiades de vainilla, clau i nou moscada. Herbes aromàtiques i tocs florals en un conjunt
molt mediterrani. Fruites vermelles en
confitura. En boca és molt elegant. Entrada amplia, amb un taní un pel rugós. Intens
i envolvent. Llarg i persistent

Finca Garbet 2007 (100%
syrah). Segona vegada que és monovarietal de syrah. Sortirà al mercat d’aquí uns mesos. Aromes afruitades de prunes negres madures, melmelada de tomàquet,
regalèssia i notes torrades. Entrada en boca potent amb una bona estructura
tànnica. Ric i concentrat.

A aquest vi se li dona una criança d’entre 14 i 16 mesos en bótes de
roure francès Tronçais.

Cada anyada del Finca Garbet expressa les característiques del seu
terrer en aquell any. És un vi de finca en majúscules. Cada glop d’aquest vi, tocat per la tramuntana, està ple del seu paisatge, reflecteix el caràcter
mediterrani de la finca i s’hi respiren les aromes que hom percep passejant per ella.

Dia de joia i emocions!

Cavas Castillo de Perelada S.A.
Plaça del Carme, 1 – 17491 Peralada (Girona)
Tel. +34 972 53 80 11

perelada@castillodeperelada.com

http://www.castilloperelada.com/

L'entrada Tast vertical de Finca Garbet a la Finca Garbet ha aparegut primer a Tastaemocions.

Gisele 2011 de Mas Tinell

Ramon Roset i Morera — Tue, 22 Apr 2014 08:57:00 +0000

Sovint els vins elaborats pels cellers que principalment fan
cava són uns grans oblidats i passen molt desapercebuts. També és veritat que
en una gran majoria de cassos això no és una casualitat sinó que és resultat d’uns
vins que passen pels nostres paladars sense pena ni gloria.

Però hi ha notables excepcions, com és el cas del Gisele del
celler Mas Tinell. Aquest monovarietal de xarel·lo, a part de ser la nineta
dels ulls de Mas Tinell és un dels vins que em té el cor robat.

És un vi que vaig descobrir per casualitat, en un tast a cegues.
Al tastar-lo em va cridar l’atenció la complexitat del seu joc d’aromes i les sensacions que em
donava. En saber de quin vi es tractava, vaig quedar sorprès.

De Mas Tinell
coneixia i m’agradaven els seus caves, però mai havia fet cas dels seus vins
tranquils. Des d’aquell moment és un vi que he anat consumint, anyada rera
anyada en que ha sortit al mercat.

Fa unes setmanes, en el decurs d’una visita a Mas Tinell, em
van dir que no hi hauria Gisele 2012, doncs el vi no havia donat la qualitat
requerida. Això va reforçar encara més la meva percepció sobre la gran qualitat
d’aquest vi.

El Gisele és un vi monovarietal de xarel·lo procedent d’unes
vinyes d’uns 50 anys, fermentat en bóta de roure francès.

El presenten en una elegant ampolla i una etiqueta molt
suggerent on destaca l’empremta d’uns llavis. Tota una declaració d’intencions!

A la vista és un vi de color groc daurat pàl·lid, amb
reflexos verdosos. Net i brillant.

En nas inicialment destaquen els aromes terciaris provinents
de la seva fermentació en bóta. A mesura que es va obrint van apareixent les
aromes de fruites blanques molt madures ben acompanyades de notes florals, cítriques, espècies dolces i alguns
anisats, passant els terciaris a un segon pla i evolucionant cap a records
làctics i de fruits secs, constituint un conjunt harmònic i molt elegant.

En boca és elegant i complex. El seu pas de boca transmet
frescor, sedueix amb la seva acidesa i deixa un textura untuosa que li dona
volum i personalitat. Ens retrobem amb les fruites blanques madures, les espècies
dolces i els anisats sobre un fons de notes torrades, que li donen pes i el
converteixen en un vi molt gastronòmic. Molt persistent.

El Gisele té un caràcter seductor que el converteixen en una
delícia pels sentits. La seva complexitat el converteix en un vi capaç de
superar gran diversitat de reptes gastronòmics.

Fitxa tècnica

Gisele 2011

100% xarel·lo
Fermentat en
bótes de roure francès Allier i Tronçais
12,5% vol.
Producció de
2.980 ampolles
Preu: al
voltant dels 13,5 euros
Heretat Mas
Tinell (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)
D.O. Penedès

L'entrada Gisele 2011 de Mas Tinell ha aparegut primer a Tastaemocions.

2013

Ramon Roset i Morera — Sat, 28 Dec 2013 10:10:00 +0000

Finca Turó d’en Mota a l’Alt Penedès. Foto: Caves Recaredo

El 2013 ha estat un any intens en
activitat enogastronomica. Són molts els bons records que hem venen a la
memòria, ara que intento fer balanç dels moments viscuts aquest any.

Empordà.

Aquest 2013 ha estat per mi el
gran any de l’Empordà. He dedicat una bona part del meu temps a conèixer les
bondats vinícoles d’aquesta meravellosa terra, tot visitant els seus cellers,
tastant els seus vins i gaudint dels seus espectaculars paisatges. Em quedo amb
els bons moments compartits amb la seva gent, alguns ja bons amics, tan a peu
de vinya, al celler o al voltant d’una taula.

Queden pel record els tastos
verticals del Bonfill d’Arché Pagès, del S’Alou de Vinyes dels Aspres i de l’Octubre de Setzevins. Memorables els tastos de la col·lecció de Varietals de Terrer de Vinyes d’Olivardots o de la col·lecció completa dels Microvins* de la Vinyeta.
Espectacular la visita a les finques d’Hugas de Batlle, amb el Cap de Creus
com a teló de fons.

Capítol apart mereix la visita a
Carriel dels Vilars i totes les estones compartides aquell dia i posteriorment
amb en Carlos Alonso. Converses sempre enriquidores amb una persona que té una
visió molt particular del món del vi. Enamorat dels seus singulars vins i
escumosos.

Vins del Tros, Ferret Guasch, Berdié, Sicus

Quatre visites a quatre cellers
amics. Persones autèntiques, apassionades de la seva feina i del seu projecte.
Quatre dies de complicitat i joia.

Rovellats

Un altre gran moment d’aquest any
va ser la visita privada que vaig fer a les caves Rovellats. Em quedo amb
l’ampolla de Masia S. XV compartida amb la Mª Rosa Cardona, al jardí de la
mateixa masia que dona nom al cava, mentre es ponia el sol d’una bonica tarda
de primavera.

Partida Creus

Des del primer moment que vaig
trepitjar Partida Creus vaig quedar impregnat de l’energia positiva, de
l’entusiasme i de l’hospitalitat que transmeten l’Antonella i el Massimo. Em
quedo amb el record de les tres intenses jornades viscudes a Partida Creus,
compartint moments entranyables al voltant de la taula amb les menges que cuina
l’Antonella i tot el reguitzell de vins que elaboren, en especial els tres
escumosos, l’Inquieto (escumós negre de monestrell i sumoll), l’escumós blanc
de sumoll i l’escumós de vinyater.

Vall Llach

Un moment molt especial d’aquest
any va ser la visita al celler Vall Llach de Porrera amb motiu de la distinció
com a Vi de Finca del Vall Llach Mas de la Rosa 2010. Aquell dia vaig poder fer
realitat el meu desig de conèixer i compartir una estona amb en Lluís Llach, el
cantautor que ha posat la banda sonora a la meva vida.

Turó d’en Mota de Recaredo

Però el gran moment del 2013, el
record que encara quan hi penso em posa la pell de gallina, va ser quan un
capvespre de tardor, mentre es ponia el sol, vàrem fer el tast de les quatre
anyades del cava Turó d’en Mota a la mateixa finca, entre vinyes. Moments inoblidables,
plens de sensibilitat, de complicitat… d’EMOCIÓ.

Els vins del sopar de Cap d’Any

Els vins del sopar del dia 31 seran
un homenatge a tots aquests bons moments viscuts.

Mentre cuinem ens ajudarà a
afinar els plats el Sàtirs blanc 2012
d’Arché Pagès.

Després aniran desfilant per la
taula el blancs Vinyater 2012 de
Partida Creus i el 30/70 d’Hugas de
Batlle.

Els negres seran el VdO 1.09 de Vinyes d’Olivardots, el S’Alou 2008 de Vinyes dels Aspres i el Vall Llach Mas de la Rosa 2010.

Les bombolles de la nit seran el Rovellats Masia s.XV 2005, el Vall de Ferret 2004 de JM Ferret Guasch
i el Berdié Gran Anyada 2005.

I la traca final, el cava amb el
que acomiadaré l’any 2013 i donaré la benvinguda al 2014, serà el Turó d’en Mota 1999 de Recaredo. Una
ampolla que no esperava trobar, però que l’atzar ha posat al meu abast.

Desitjar-vos que el 2014 us
permeti fer realitat els vostres somnis i ho pugueu celebrar amb vins i
formatges del nostre petit i estimat país: Catalunya!!!

L'entrada 2013 ha aparegut primer a Tastaemocions.

Restaurant Ca la Manela (Espolla)

Ramon Roset i Morera — Sun, 08 Sep 2013 20:35:00 +0000

Atenció: Aquesta restaurant va tancar l’estiu del 2014.

Una de les grans joies que he
descobert aquest estiu arran de les visites vinícoles per terres empordaneses
ha estat el restaurant Ca la Manela d’Espolla.

Aquesta antiga fonda, quasi centenària,
és un monument a la cuina tradicional, la de tota la vida. Cuina casolana,
acabada de fer i on l’oli d’oliva n’és la base. La historia de Ca la Manela és
la història d’una família que ha hagut de lluitar de valent per tirar endavant
el negoci i que no ha estat exempta de fets tràgics i de dificultats per tirar
endavant.

Si voleu conèixer més detalls de
la història d’aquesta família us recomano un article publicat a la revista
Alberes núm. 7, publicada el 16 de juliol del 2012.

En entrar a Ca la Manela, una
decoració amb mobles antics, propis del menjador de casa de l’àvia i plens de
records familiars presideix un menjador que a tot estirar pot encabir-hi
cinquanta comensals.

Hi he anat tres vegades, sempre
entre setmana i sempre ho he trobat ple de gom a gom. Domina la clientela
francesa, que sembla que coneguin més bé aquest lloc que no pas la gent del
país. Quan entres a Ca la Manela no passa desapercebut l’ambient de joia i
alegria de les taules plenes de comensals amb cara de satisfacció, màgia
aconseguida per l’àpat que estan fent.

La benvinguda a Ca la Manela la
dóna la Clara Casellas, una dona amb caràcter que gestiona de manera impecable
el servei a les taules. A la cuina, el seu marit, el Llorenç Coma, un ex-carnisser
garrotxí reconvertit a cuiner quan es va casar amb la Clara. Formen una parella
entranyable i fa goig poder conversar amb ells tot fent un cafè, un cop ja han
acabat el servei de migdia, que és l’únic que fan.

Amb la Clara Casellas i en Carlos Alonso. Foto Jaume Pallàs

A Ca la Manela no hi ha carta, ni
tan sols es poden triar els plats d’un menú on el comensal només cal que segui
a taula i es deixi seduir per les delicioses menges que li oferiran.

El festival comença amb una
amanida d’enciam, ceba, tomàquet i olives i una abundosa taula d’embotits.
Després i depenent del dia poden servir cargols, ronyons o bacallà com a pas
previ al que per mi és el plat estrella de la casa, la cassola d’arròs caldós
de llagosta. El Llorenç em va explicar que algunes vegades, quan pel que sigui
no poden fer arròs, aleshores fan xai al forn o qualsevol altre guisat, rostit
o estofat que de ben segur està per llepar-se els dits.

Les racions són més que generoses
i cal saber-se administrar per poder arribar al final de l’àpat havent gaudit
de tots els plats. Pels postres si que disposen d’una petita carta on destaca,
per sobre de la resta, el seu mató de vaca. Espectacular.

L’àpat s’acompanya amb vi de la
Cooperativa de Garriguella (curiosament el vi no es de la Cooperativa d’Espolla
per unes diferències que mantenen amb aquesta i que de moment no han
solucionat) i no hi ha carta de vins.

L’únic problema de Ca la Manela
és que la Clara i el Llorenç pensen jubilar-se en un parell d’anys, com a molt,
i sembla que, si no hi ha canvis, amb ells s’acabarà aquest negoci.

Ca la Manela és un lloc de visita
obligada per a totes aquelles persones que els agrada la bona taula. Obren de
dimarts a diumenge només als migdies i per no trobar-vos amb sorpreses és
millor reservar taula.

Sobte que no aparegui en algunes
guies, entre elles, la Guia d’Enoturisme de l’Empordà de Lluís Tolosa.

Amb una relació qualitat preu
extraordinària (el menú del que us he parlat costa 23 euros per persona) la
visita a Ca la Manela és posar la cirereta al pastís després de visitar qualsevol dels cellers de la zona.

Qualificació: 4/5

Restaurant
Ca la Manela

Ángel Costal, 7

Espolla (Alt Empordà)

Tel. 972 56 30 65

L'entrada Restaurant Ca la Manela (Espolla) ha aparegut primer a Tastaemocions.

Coma Fredosa 2009

Ramon Roset i Morera — Wed, 14 Aug 2013 16:32:00 +0000

Una de les visites de vinya més
espectaculars que es pot fer a l’Empordà és sense cap mena de dubte la de les
finques del celler Hugas de Batlle de Colera (Alt Empordà).

Partint del poble de Colera, el
recorregut comença elevant-nos cap a l’interior de la Serra de l’Albera per la
pista forestal coneguda com el Camí d’en Poca Sang, que ens portarà a les
finques Coma Fredosa i Comes Llobes.

Aquestes van ser la primeres finques
que van recuperar l’any 2000. Són finques abancalades de sòl de pissarra amb
incrustacions minerals on hi tenen plantats ceps de garnatxa negre i cabernet
sauvignon. D’aquestes finques en surt el seu vi Coma Fredosa.

Coma Fredosa és un mirador
privilegiat d’un dels espais litorals de més gran bellesa, entre la terra i el
mar, amb Colera i Garbet en primer terme, passant per Llançà i Port de la Selva,
fins al Cap de Creus al fons. Un espectacle visual únic que és un autèntic
regal pels nostres sentits.

Seguint per pistes forestals,
s’arriba a un altre indret de somni: la Coma de Vaixell. Endinsada dins de la
Serra de l’Albera, a 300 m sobre el nivell del mar i fortament exposada a la
tramuntana. En aquesta finca de sòl pissarrós hi trobem ceps de garnatxa negre,
cabernet sauvignon i merlot.

Coma Fredosa/Comes Llobes i Coma de Vaixell (Fotos: Celler Hugas de Batlle)

Baixant vertiginosament pels
bancals d’aquesta darrera finca, s’enllaça amb una pista que porta a la Riera de
Molinàs, ja de baixada cap a Colera. En el llim d’aquest torrent ens trobem la
tercera finca del celler, La Falguera, que dona nom al vi més emblemàtic del
celler.

A la part plana de La Falguera hi
trobem moscatell de gra gros plantat fa més de 80 anys, amb el qual elaboren el
seu vi blanc, el 30.70, i en unes feixes a la part superior de la finca s’hi
troben les carinyenes velles amb les quals elaboren el Falguera. Completen la
finca unes carinyenes més joves, plantades l’any 2005.

Ja de retorn al poble de Colera, ens
trobem amb la finca La Pineda. Finca pràcticament urbana, situada a 150 m. de
la platja. En aquesta finca hi ha plantats ceps de syrah i de garnatxa blanca.

La Falguera i La Pineda (Fotos: Celler Hugas de Batlle)

Amb l’impacte visual encara
present a les nostres retines i embriagats per les aromes de les plantes
aromàtiques i les herbes remeieres que no ens han abandonat en tot el
recorregut arriba el moment d’obrir una ampolla de Coma Fredosa.

El Coma Fredosa és un vi elaborat
amb un cupatges de cabernet sauvignon (55%) i garnatxa negre (45%) provinents
de la finca que li dona nom. Se li dona una criança d’un any en bótes de roure
francès.

Presenta un color vermell fosc,
de cirera picota, amb el ribet granatós. Capa alta. Lleugerament tèrbol degut
al filtratge suau que se li fa. Bona formació de llàgrima, densa i lenta. Tinta
la copa.

En nas és franc, ofereix aromes
de fruites vermelles madures (melmelades de gerds i de maduixes silvestres),
ben acompanyades per aromes especiades (pebre, nou moscada, clau d’olor) i tot
el conjunt embolcallat per notes balsàmiques típiques del paisatge mediterrani
com el romaní, l’espígol, la farigola i els anisats del fonoll. Al fons
apareixen unes subliminals notes de fruites seques.

Molt agradable a la boca, amb una
certa calidesa a l’entrada ben equilibrada per la seva acidesa. Voluminós i
envolvent té el taní present, encara que
ben polit i dolcenc. En la retronasal ens tornem a trobar amb el conjunt
aromàtic de la fruita dolcenca, les espècies i els balsàmics. Llarg amb un
postgust molt llaminer que ens convida a repetir.

Un extraordinari vi que
reflecteix perfectament el seu terrer i que en assaborir-lo amb els ulls
tancats ens evoca perfectament el paisatge d’on té el seu origen.

Fitxa tècnica

Coma Fredosa 2009

55% cabernet sauvignon i 45% garnatxa
negre
12 mesos criança en bótes de
roure francès
15% vol.
Producció de 6.250 ampolles
Preu: al voltant dels 15 euros
Celler Hugas de Batlle (Colera,
Alt Empordà)
D.O. Empordà

L'entrada Coma Fredosa 2009 ha aparegut primer a Tastaemocions.

Festival de vins al celler Arché Pagès

Ramon Roset i Morera — Sat, 13 Jul 2013 17:17:00 +0000

En Bonfill Arché i els vins de la vetllada.

Després de la memorable nit del
tast de la col·lecció Varietals de Terrer de Vinyes d’Olivardots, tots estàvem
d’acord en que havíem de repetir experiències com aquella. Posant-hi fil a
l’agulla poc ens va costar, amb el Jaume Pallàs, de convèncer al Bonfill Arché
perquè els seus vins fossin els següents protagonistes d’un gran tast.

Així una calorosa tarda de
divendres de juliol ens retrobàvem amb el Bonfill al seu celler, a Capmany (Alt
Empordà). Encara que la convocatòria que ens havia enviat el Jaume portava per
titular “Tast vertical de Bonfill 2004-2009”, l’amic Bonfill ens tenia
preparada una vetllada plena de sorpreses.

Vàrem començar amb un visita al
celler i a dues de les seves finques, molt relacionades amb els vins que tastaríem
després.

Finca La Cumella

La primera, La Cumella, una finca de garnatxa negre que d’antuvi havia estat
conreada per a la producció massiva de raïm i que ara estan transformant-la en
una finca de producció de raïm de qualitat.

La segona, Puignau, una finca de carinyena negre vella afectada per l’incendi
del 2012 i que sortosament torna a estar productiva. Als voltants d’aquesta vinya, així com tot
l’entorn de Capmany es poden apreciar els efectes devastadors de l’incendi que
van patir l’any passat.

Finca Puignau

Tot seguit ens vàrem traslladar
fins a l’edificació, a peu de vinyes, on hi tenen la sala de tast. Aquesta sala
és un espai acollidor dominat per un gran finestral amb unes espectaculars
vistes sobre la serra de l’Albera.

El festival va començar amb el
tast del Sàtirs 2008 i del Cartesius Blanc 2010.

El Sàtirs 2008, monovarietal de
macabeu és un vi jove, del qual correspondria consumir l’anyada 2012 i
nosaltres teníem a la copa el 2008. Una anyada que havia envellit amb molta
dignitat, sobretot en boca. Mantenia sabor i una acidesa prou viva. Un vi que
va resultar molt interessant.

El Cartesius Blanc 2010. Aquesta
va ser la primera anyada d’aquest vi que s’elabora amb garnatxa blanca
procedent de la finca anomenada La Mina. Es va mostrar franc en nas, amb aromes
de fruites madures (plàtan) acompanyades de fruites seques (orellanes), unes
agradables notes fumades i un final amb un toc salí. En boca és fresc i elegant.
Untuós i amb bona acidesa. Subtils notes
especiades i certs tocs de brioxeria. Llarg i persistent.

Després de l’actuació dels
teloners, comença l’actuació del vi protagonista de la nit, el Bonfill.

Elaborat per primera vegada
l’anyada 2004, el Bonfill, que porta el nom del seu elaborador, està cridat a
ser el buc insígnia del celler. Per la seva elaboració es seleccionen els
millors raïms. Aquest vi, en la seva evolució, ha anat canviant de cupatge
d’acord amb l’evolució, també com elaborador del Bonfill Arché. Inicialment
elaborat amb garnatxa negre i cabernet sauvignon. Poc a poc, anyada rera
anyada, ha anat substituint el cabernet sauvignon per carinyena, de tal manera
que en la darrera anyada tastada, la 2009, el cupatge només porta garnatxa i
carinyena.

Iniciàvem el tast, servint-nos a
les copes les anyades 2004-2005-2006-2007-2008 i 2009 del Bonfill.

L’anyada 2004 (65% garnatxa, 35%
cabernet) es va mostrar fràgil i delicada. Ja en el crepuscle dels seus dies,
és un vi que encara es pot gaudir, de la mateixa manera que gaudim d’una
conversa amb un avi entranyable. Sobre aquest vi van haver-hi diferents
opinions entre els que estàvem allà.

L’anyada 2005 (70% garnatxa, 30%
cabernet) estava pletòrica. Intens i complex en nas. Aromes de fruites madures
acompanyades d’espècies dolces, pebre verd i notes balsàmiques sobre un delicat
fons torrefacte. En boca és ampli i equilibrat. Pas de boca lluint una justa
acidesa amb els tanins polits i dolcencs. Bon final, prou llarg.

L’anyada 2006 (65% garnatxa, 30%
carinyena, 5% cabernet) es va mostrar subtil i elegant. Eclipsada en un primer
moment per la potència del seu antecessor, poc a poc va mostrar els seus atractius.
S’aprecia l’entrada de la carinyena en el seu cupatge, a partir d’aquesta
anyada hi ha un punt d’inflexió. Fruita madura, notes especiades, tocs caramel·litzats.
Saborós en boca, tanins madurs i fines aromes torrades.

L’anyada 2007 (73% garnatxa, 21%
carinyena, 6% cabernet) en la primera ronda es va mostrar tímida, però a mesura
que es va anar obrint ens va oferir uns llaminers aromes de fruites del bosc
confitades acompanyades d’aromes balsàmiques d’herbes remeieres, lleugers
anisats i un rerefons de vainilla, cacau, regalèssia i notes caramel·litzades.
En boca és ampli i dona frescor. En el seu pas de boca ens deixa una bona
acidesa i un taní madur. Envellutat. Final prou llarg.

L’anyada 2008 (62% garnatxa, 20%
carinyena, 20% cabernet), està acabant de reposar al celler i ben aviat sortirà
a la venda. Una altra gran anyada. Bons aromes de fruita vermella acompanyats
de balsàmics mediterranis i notes de sotabosc. Notes torrefactes. En boca és
potent. Fresc i equilibrat. Una acidesa viva i uns tanins ben marcats, denoten
que és un vi rude i que anirà afinant-se amb el temps. Amb aquesta anyada el vi
tindrà un canvi d’imatge, estrenant una elegant etiqueta.

L’anyada 2009 (52% garnatxa, 48%
carinyena) encara li queda un any de repòs a l’ampolla abans no es comercialitzi.
Serà la primera anyada on no hi ha cabernet sauvignon al cupatge. Apunta molt
bones maneres.

Cal notar que el sis vins són
molt bons. Tastats per separat, farien les delícies de qualsevol afeccionat al
vi. En els tastos verticals la comparació directe d’anyades pot arribar a ser
cruel doncs així com es maximitzen les virtuts, també afloren amb més força les
mancances.

Tastats i retastats aquestes sis
anyades reflecteixen clarament l’evolució que el Bonfill ha volgut donar-li a
aquest vi.

Fet el tast vertical del
protagonista de la nit, el festival va continuar amb dues estrelles convidades.

En la seva evolució com a
elaborador, el Bonfill, tenia la inquietud de fer dos vins d’autor, dos
monovarietals, un de garnatxa i un de carinyena.

Així l’any 2005 va elaborar per
primera vegada l’Ull de Serp Garnatxa
Negre, un monovarietal de garnatxa negre fet amb raïms procedents de la
finca La Cumella. Aquest vi el va repetir l’any 2007 i l’any 2010 que és l’anyada
que vàrem tenir el goig de tastar.

Jo vaig tenir la sort de poder
tastar el 2005 en una ocasió anterior i ja em va entusiasmar. L’Ull de Serp
2010 és un vi del que en sentirem a parlar. Una garnatxa formidable. Em queda
pendent poder fer un tast reposat d’aquest vi per poder gaudir amb intensitat
de tota la seva complexitat aromàtica.

El segon vi d’autor, l’Ull de Serp Carinyena Negre,
monovarietal de carinyena negre fet amb raïms procedents de la finca
Puignau. L’anyada 2011 és la primera d’aquest vi. L’ampolla tastada va resultar
engrescadora, apreciant un vi que apunta unes maneres extraordinàries i que en
cal seguir l’evolució molt atentament.

Abans de sopar ens va oferir una
altra sorpresa: un pa elaborat per Triticum amb la brisa dels raïms del celler.
Una delicatessen que va fer les
nostres delícies.

El fi de festa i després de sopar
acompanyats d’un Bonfill 2007 Magnum
va tenir de protagonistes dos vins dolços.

Dos vins elaborats per a consum
propi i que sinó és en les visites difícilment es poden tastar. Una garnatxa
dolça natural 2004 i un dolç de solera fet a partir de diferents raïms, diferents
anyades…. senzillament excepcionals!!!

Només em queda donar les gràcies
al Bonfill Arché per la seva hospitalitat i la seva generositat i a la resta d’assistents
per la bona estona que vàrem passar plegats!!!

Celler Arché Pagès

Carrer Sant Climent, 31

17750 Capmany, Girona

Tel. + 34 626 64 72 51

http://www.cellerarchepages.com/

L'entrada Festival de vins al celler Arché Pagès ha aparegut primer a Tastaemocions.

Rovellats Brut Nature Gran Reserva Masia s.XV 2004

Ramon Roset i Morera — Thu, 23 May 2013 20:27:00 +0000

Ara que el blog ha arribat a les 40.000 visites, ho vull celebrar dedicant-li un post a un gran cava elaborat en un dels cellers amb més història de casa nostra. Un cava molt adient per celebrar aquest esdeveniment.

Quan vaig travessar la
portalada de la finca de la Masia Rovellats i em vaig endinsar dins del seu
jardí vaig tenir la sensació d’estar fent un salt en el temps. Passejant pel
patí i sota l’atenta mirada de les estàtues petrificades, per un moment vaig
tenir la sensació de ser un burgés del segle XIX. Un radiant dia de primavera,
il·luminava els conjunts de flors, en especial les roses, perfectament
arranjades que hi ha per tot arreu.

Una visita a l’antiga
masia aporta una aproximació de com hauria estat la vida, en altres èpoques, en
aquell indret.

Enmig d’aquest espectacle
arquitectònic, vaig tenir el plaer de tastar els millors caves de la casa, però
aquesta vegada n’hi va haver un que va destacar per la seva personalitat, però
sobretot per l’harmonització que aquest meravellós vi de bombolles feia amb el
seu entorn.

Es tracta del cava Masia
s.XV.

Primer el vaig tastar de
manera més formal, però després vaig tenir l’oportunitat de recrear-me amb ell
tot assaborint-lo al bell mig del jardí, imaginant-me com ho devien fer els
ancestres de la família Cardona-Vallès.

A aquest cava se li ha
donat el nom de Masia s. XV per simbolitzar el compromís de qualitat que la
família propietària ha adquirit durant generacions al voltant de l’antiga
heretat Rovellats.

El Masia s. XV s’elabora
a partir d’un cupatge de vins base procedents del most flor de les tres
varietats tradicionals, amb predomini del xarel·lo (50%), acompanyat de macabeu
(36%) i d’unes petites aportacions de parellada (9%). Per tal de potenciar la
seva part aromàtica, també si afegeix un 5% de chardonnay.

L’anyada 2004 porta en
aquests moments una criança de 96 mesos en ampolla.

La producció és de 6.100
ampolles per anyada que surten al mercat numerades.

Com tot bon cava de
llarga criança, es va presentar a la copa amb bonic color palla amb reflexes
daurats. Les bombolles, minúscules i delicades, però abundants formen un rosari
fi i persistent que forma una efímera corona.

En nas és complex. Madur
i fresc a la vegada. Unes subtils aromes
de llevats provinents de la seva llarga criança són les encarregades de
donar-nos la benvinguda i deixen pas a les aromes de fruita, encara ben vives,
on hi trobem fruites blanques i d’ós molt madures, amb algun record
caramel·litzat (poma la forn), perfectament combinades amb fresques notes
balsàmiques d’herbes aromàtiques. Per acabar surten les notes de pastisseria,
amb elegants records làctics i lleugerament torrats (crema anglesa, mantega,
vainilla, praliné, …)

En boca les seves
bombolles, perfectament integrades, acaronen la llengua amb delicadesa deixant
una agradable sensació de plaer. El seu pas de boca es mostra voluminós, deixa
una bona acidesa i ens fa gaudir amb la seva cremositat. Intens en sabor, s’hi
distingeixen aromes de fruita madura, alguna nota balsàmica i tocs lleugerament
torrats. A la via retronasal ens retrobem amb les notes de llarga criança.
Final llarg i persistent.

Un cava excel·lent,
elegant i distingit!

Cava gastronòmic, combina amb tot tipus de plats, però us recomano assaborir-lo to sol amb una bona companyia !

Fitxa tècnica

Rovellats Brut Nature
Gran Reserva Masia s.XV 2004

36% Macabeu, 50%
Xarel·lo, 9% Parellada, 5% Chardonnay
Reserva de 6.100 ampolles
numerades
96 mesos de criança en
ampolla
11,5% vol.
Preu: al voltant del 21,5
euros.
Caves Rovellats (Sant
Martí Sarroca, Alt Penedès)
D.O. Cava

L'entrada Rovellats Brut Nature Gran Reserva Masia s.XV 2004 ha aparegut primer a Tastaemocions.

Partida Creus, opificium et cellarium.

Ramon Roset i Morera — Mon, 22 Apr 2013 19:34:00 +0000

Arrel de conèixer a l’Eduard Pié, ànima i propietari de Sicus Celler, i de
visitar les seves finques, he pogut descobrir Bonastre.

Bonastre és un petit municipi del Baix Penedès, al límit amb el Tarragonès,
comarca a la que pertanyia fins fa poc, però la voluntat penedesenca del
municipi els va empènyer a canviar de comarca.

El municipi es troba situat en una petita vall encerclada pels contraforts
de la serra del Quadrell, la qual cosa li dona un bonic aspecte de paisatge
mediterrani.

A més del celler de l’Eduard a Bonastre hi ha un altre petit celler
artesanal, Partida Creus.

Partida Creus és un projecte personal del matrimoni format pel Massimo Marchiori i l’Antonella Gerosa, una parella d’italians, que van arribar a
Catalunya per dedicar-se a l’arquitectura i a l’interiorisme i han acabat
donant un gir a les seves vides tot creant Partida Creus, indret on
convergeixen un celler, un hort i un petit restaurant rural. Tenen en projecte
també crear un petit allotjament rural que comptarà amb cinc habitacions. Com
diuen ells mateixos Opificium et
Cellarium que podríem traduir per “Artesans i Celleristes”.

Compromesos amb el seu entorn i amb una filosofia basada en el respecte a
la natura, les instal·lacions i els seus equipaments han estat dissenyades i
construïdes seguint els preceptes de l’arquitectura sostenible. Les
practiques agrícoles i vinícoles es fan sota
els preceptes de l’agricultura ecològica. Son seguidors del moviment Slow Food.

Però l’essència d’aquest projecte es troba en la manera de ser dels seus
propietaris, una parella afable, empàtica i hospitalària, de tracte proper i
familiar, que obre les seves portes de bat a bat a tots aquells que tenen
interès en conèixer les seves activitats i tastar el seus productes.

El Massimo i l’Antonella, Bona gent !!!!

De seguida que vàrem arribar a casa seva, ens van rebre amb amabilitat i
cordialitat. L’Antonella ens va fer la visita per les seves instal·lacions
explicant-nos la raó de ser de cada estança, de cada material emprat i de cada
element. El seu celler, és petit però
pulcre com pocs n’he vist on, com diu el tòpic, es podria menjar al terra de la
netedat que desprèn i que és una de les obsessions d’en Massimo tal i com ens
confessa, l’Antonella. No hi ha res deixat a l’atzar.

Aquesta singular parella ha fet de la recuperació de les varietats antigues
de ceps que hi havia a la zona, un dels seus principis fonamentals i això els
porta a cercar parcel·les, moltes d’elles abandonades en el seu moment, on
encara es conserven ceps ancestrals. Així conreen sumoll, xarel·lo, garrut (monastrell),
subirat parent i vinyater, encara que també tenen cabernet sauvignon i merlot.

Treballen amb un marc de plantació estret i s’ajuden de la tracció animal per
fer alguns treballs a la vinya. Absència de tractaments químics i seguiment
dels cicles biodinàmics i fases lunars.

Els processos de vinificació
intenten ser el menys traumàtics possible pel raïm i les fermentacions són
sempre naturals i espontànies.No fan criança amb bótes, sinó que treballen sempre sobre lies.

Com no podia ser d’altre manera, els seus vins són singulars, originals i
molt personals. Les produccions són molt reduïdes, actualment fan unes 15.000
ampolles en total.

Iniciem la descoberta dels seus vins amb un escumós de garrut i sumoll
anomenat L’Inquieto.

Un vi que ells ofereixen com a
aperitiu als comensals del seu restaurant i que a mi em costa molt de
qualificar, donada la seva singularitat. Vi escumós negre amb base de garrut al
que se li ha afegit most de sumoll amb la finalitat d’aportar-li els sucres
necessaris per la refermentació a l’ampolla.

És un vi curiós, de color robí, fresc i floral, amb notes balsàmiques. En
boca té un carbònic viu, notes de fruites vermelles i un final lleugerament
amarg, que recorda les sensacions que deixa la sidra.

Tap de suro vs tap de vidre

Seguim amb el Garrut 2010, un
altre vi personal, on el garrut (nom que rep a la zona el monastrell) divergeix
molt dels vins tradicionals d’aquesta varietat. Un vi fresc, afruitat i
aromàtic amb bona presencia dels balsàmics típics del sotabosc mediterrani (ginebró,
espígol, farigola).

Amb aquest vi tenim l’oportunitat de fer un exercici ben curiós, com és
tastar aquest vi de dues ampolles diferents, una tapada amb tap de suro i
l’altre amb tap de vidre (aquest és totalment hermètic) i poder-ne apreciar les
diferencies.

Deixem els vins de garrut, per tastar dos vins blancs singulars procedents
de vinya molt vella de parcel·les recuperades, el seu Vinyater 2012 i el Subirat
Parent 2012. Tots dos vins naturals sense sulfits afegits.

Finalment tastem el seu xarel·lo. Aquest vi també ens sorprèn. Amb un nas on dominen les aromes de plàtan i delicades
notes cítriques (record de la papilla de fruites que es dona als nadons), molt
lluny del perfil aromàtic de la majoria de xarel·los. En boca és ampli i
cremós, amb una molt bona acidesa que el fa fresc. Llaminer.

Els vins que vàrem poder gaudir

La visita ja no va donar per més, però van quedar al tinter altres vins que
elaboren com el Quieto, elaborat amb merlot, el Gotto, elaborat amb cabernet
sauvignon, un blanc en noirs de sumoll, un vi dolç natural, un escumós de
vinyater….

Tots aquests vins juntament amb la cuina que fa l’Antonella, de la qual
només la vàrem poder intuir (quina focaccia
de romaní!), són l’excusa perfecte per tornar-hi ben aviat.

Molt i molt recomanable una visita a Partida Creus!!!

L'entrada Partida Creus, opificium et cellarium. ha aparegut primer a Tastaemocions.

Vinya Selva de Mar 2006

Ramon Roset i Morera — Sun, 09 Dec 2012 14:20:00 +0000

Poc ens podem imaginar quan arribem al poblet de Selva
de Mar, deixant enrere els idíl·lics paisatges del Cap de Creus, que encara hi
ha un tresor per descobrir. A mesura que
es va enfilant el camí que porta cap a Mas Estela, s’obre la Vall de Sant Romà,
un autèntic espectacle de la natura on conflueixen tots els elements del paisatge
mediterrani.

Al centre d’aquesta petita vall,
s’hi troba el Mas Estela, edificació de la que es troben referencies l’any 974,
quan el compte Gaufred d’Empúries féu donació d’un extens territori al monestir
de Sant Pere de Rodes, llevat de la Vall de Sant Romà, que es va reservar pel
seu ús particular degut a la seva bellesa, fertilitat i abundant cacera.

El 1989 el Mas Estela, es
converteix en el somni i projecte vital de la família Soto-Dalmau, quan l’adquireixen
per restaurar-ne les edificacions i plantar-hi vinya.

Arribem al Mas Estela un lluminós
dia de desembre on la tramuntana bufa de valent. Allí ens rep la Núria Dalmau. Ens
acompanya a passejar per les vinyes perquè puguem gaudir de l’espectacle
natural que constitueixen les 16 ha. de vinya (bàsicament, garnatxa negre, syrah
i carinyena) conreada, seguint els preceptes de la viticultura biodinàmica, en
les centenàries terrasses de sòl pissarrós enmig de pins, oliveres i altre
tipus de vegetació mediterrània. Tal vegada sembla que estiguem al bell mig de
la Toscana.

Mas Estela… un paradís!

Amb modèstia i humilitat, ens va
ensenyant el seu celler, petit, casolà, però ben dotat de tecnologia i de
petits enginys tecnològics que el Didier Soto ha anat inventant i posant a punt
per tal de poder efectuar amb eficiència i estalvi les tasques de la
vinificació i criança dels seus vins. No disposen de subministrament elèctric,
l’energia necessària per les tasques del celler la generen amb un grup electrogen
i l’energia per la seva llar la generen amb plaques solars.

A Mas Estela elaboren un vi
blanc: el Vinya Selva de Mar blanc, tres negres: el Quindals, el Vinya Selva de
Mar negre i el Vi de Lluna (aquest només s’elabora en determinades anyades) i
tres dolços: una garnatxa de l’Empordà, feta a sol i serena amb deu anys de
criança, un moscatell i el Just.

El Vinya Selva de Mar negre 2006,
és un vi elaborat amb un cupatge de garnatxa negre (50%), syrah (30%) i
carinyena (20%). Fermentat en tines d’inoxidable rep una criança de 15 mesos
en bótes de roure francès de torrat mig i un llarg repòs (al voltant de 3 anys)
en ampolla abans de sortir al mercat.

Presenta un color vermell cirera
picota, amb rivet grana. Capa alta. Abundant formació de llàgrima, densa i
lenta.

En nas és elegant i complex. Hi
trobem aromes de fruites del bosc (mores, gerds, maduixes silvestres)
barrejades amb notes balsàmiques de bosc mediterrani (pi, espígol, ginebró), notes
especiades (pebre, clau, regalèssia), sobre un fons conformat per notes
minerals i agradables torrats (vainilla, cacau dolç, pell d’ametlla).

En boca és ampli i carnós. El seu
pas de boca ens mostra una excel·lent acidesa que li dona frescor i uns tanins
madurs i ben integrats. Molt rodó. En retronasal, apareix la fruita del bosc sempre
acompanyada de sensacions d’herbes mediterrànies, tocs mineral i delicades
notes torrades. És un vi llarg i persistent.

Un vi excepcional, fidel reflex
del seu territori. Un vi profundament mediterrani, en cos i ànima. Un vi sorgit
del paradís!!!

Quan el tastava al celler, tot
mirant l’entorn de Mas Estela, terreny de senglars i llebres, ja em veia
assentat a taula, davant d’un civet de
senglar o d’una bona llebre a la caçadora. És un vi que pot lligar amb molts
plats, això sí tots contundents, però particularment no el separaria mai d’un
bon guisat o d’un plat salsejat.

Fitxa tècnica

Vinya Selva de Mar 2006

Garnatxa negre (50%), Syrah
(30%), Carinyena (20%)
15 mesos de criança en bótes de roure
francès de torrat mig
Producció de 15.000 ampolles
15% vol
Celler Mas Estela (Selva de Mar,
Alt Empordà)
D.O. Empordà

L'entrada Vinya Selva de Mar 2006 ha aparegut primer a Tastaemocions.

Celler Vinyes Domènech (D.O. Montsant)

Ramon Roset i Morera — Tue, 15 Nov 2011 17:28:00 +0000

Crònica d’una visita feta fa pocs dies al Celler Vinyes Domènech (D.O. Montsant). Per no fer aquest post massa llarg, la ressenya dels vins tastats l’aniré fent en successius posts.

Quan hom deixa la plaça del Celler Cooperatiu de Capçanes i enfila el camí de la Fou, que porta al Mas Collet, el paisatge van canviant la seva fisonomia a mesura que anem guanyant alçada i cada vegada sembla més inversemblant que a dalt de tot s’hi pugui conrear vinya.

Al final del camí, enmig del bosc, a 500 m. d’alçada, apareix Vinyes Domènech, un conjunt de bancals de vinya i un celler, que configuren un paisatge idíl·lic al peu d’un amfiteatre format per la Serres de Llaberia i Montalt on es respira pau i tranquil·litat.

La particular situació d’aquestes 15 ha. , entre boscos i aqüífers naturals, sempre acaronades pel vent, crea un microclima idoni pel conreu de la vinya.

En arribar al celler, ens reben el seu propietari, en Joan Ignasi Domènech, propietari, i el Xavi Nolla, sumiller, de Vinyes Domènech.

Un passeig per les vinyes serveix per copsar l’entusiasme del Joan Ignasi pel món del vi en general i pel seu projecte en particular. De les seves apassionades explicacions emanen un munt de dades que denoten que té totes les magnituds de la finca, dels ceps i dels seus vins perfectament estudiades i parametritzades.

El passeig acaba al celler, on tastem diversos vins directament dels dipòsits podent apreciar de primera ma com el Joan Ignasi concep els seus vins a través de les diferents vinificacions en funció de la varietat, la parcel·la i el seu destí final.

El celler és bioclimàtic, el que significa que es va construir tenint en compte criteris de desenvolupament sostenible. Dissenyat per reduir al màxim els nivells de consum energètic, les necessitats d’aigua es satisfan tot recollint l’aigua de pluja i les necessitats elèctriques es satisfan a partir de les plaques fotovoltaiques que estan col·locades en diversos indrets de la construcció. En aquest celler no hi ha res deixat a l’atzar.

Tot seguit, ens adrecen a una barraca de vinya, amb un interiorisme exquisit, on tenim l’ocasió de gaudir un excel•lent dinar–maridatge entre una selecció de vins del Celler i un menú elaborat per l’ocasió pel xef Toni Bru del restaurant El Celler de l’Aspic de Falset amb l’assessorament vinícola del sommelier Xavi Nolla.

Previ a començar el dinar, ens sorprenen amb la degustació d’una ampolla de Teixar 2004, que va ser la primera anyada d’aquest magnífic vi. Tot un privilegi que els hi agraïm moltíssim.

Comencem el dinar amb una amanida d’escarola amb fruita fresca i pernil d’ànec regada amb una vinagreta de foie, és la parella de ball del Rita 2010. Un vinàs. El descobriment del dia. El millor vi blanc que he tastat, superant fins i tot el Clos Nelin.

Tot seguit, per acompanyar el Furvus 2008, un canelons de gall mut del Penedès amb una beixamel perfumada amb espècies i herbes aromàtiques, que la feien lligar perfectament amb els aromes del Furvus.

El Teixar 2008, una de les joies de la corona d’aquest celler, el varem acompanyar d’una cuixa de corder eco “cal Pauet” rostida amb herbes i cebetes.

De postres, la coca d’oli de Falset i fruits secs, tot acompanyat de la segona sorpresa del dia, una mistela de garnatxa d’edició especial que no es comercialitza.

Aquest espectacular àpat va posar fi a aquesta agradable jornada de vinyes i vins, enmig d’un paratge d’ensomni i gaudint d’una excel•lent companyia.

El paisatge, les vinyes, el celler, els vins…. fan imprescindible una escapada a aquest celler.

L'entrada Celler Vinyes Domènech (D.O. Montsant) ha aparegut primer a Tastaemocions.