Arxius de Vins - Tastaemocions

2017

Ramon Roset i Morera — Sun, 31 Dec 2017 11:47:00 +0000

L’any 2017 és l’any que més abandonat he tingut aquest blog. He escrit poques entrades, en part perquè he estat molt enfeinat en diversos projectes, però en part també perquè he volgut fer un procés de reflexió intern sobre com ha de ser un blog en l’època actual. El meu blog versa sobre tres temes principals, el món del vi, el món dels formatges i el món dels restaurants.

El meu gran dubte és com ha de ser la comunicació del vi. La dels formatges i la dels restaurants ho tinc força més clar. És evident que les notes de tast tècniques cada cop l’interessen a menys gent, i tothom valora molt més les històries que envolten els vins: el territori, les persones,… el que en termes de Marketing anglosaxó anomenen “story telling”. I això està molt bé, però al final també cal donar informació de como és el vi en qüestió. I aquest és el gran repte. I aquí estic, donant-li voltes a veure si un bon dia en trec l’entrellat.

L’any 2017, a nivell enogastronòmic per mi ha estat un molt bon any. En tast de vins, he estat en la mitjana dels darrers anys. Aquest 2017 he tastat 1.875 vins i com sempre passa he tastat autèntiques joies però també vins per oblidar. Ha estat un any en que m’han interessat molt els escumosos elaborats seguint el mètode ancestral, uns escumosos que trobo juganers i divertits i potser una bona via d’entrada al consum de vi pels públics més joves.

En el record d’aquest 2017 queden:

Un any més els tastos amb el grup “Catar Foundation” i les estones compartides amb els amics elaboradors de l’Empordà, discussions amb en Carlos Alonso incloses, els debats autolitics amb el Joan Vendrell i els sopars amb el Ricard Sampere. El comiat del Ton Colet de la Taverna del Vinseum i les ampolles que van caure.

Gastronomicament ha estat un any sensacional. He tingut la sort de poder gaudir d’àpats sensacionals en molts restaurants. De totes les experiències viscudes aquest 2017, em quedo amb les següents:

L’ENIGMA de l’Albert Adrià.

Una experiència estratosfèrica que ja friso per repetir. Per molt que te l’expliquin, fins que no la vius no ets conscient de la seva magnitud. Possiblement el que seria el Bulli l’any 2017.

El DISFRUTAR de l’Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Cassanyes.

Una cuina d’avantguarda que ofereix un conjunt de sensacions i emocions que porten a quatre hores de plaer gastronòmic. Ja són quatre visites, n’estic enamorat.

Disfrutar: Multiesferificació inversa moldejable de blat de moro

El COMPARTIR (Cadaqués) de l’Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Cassanyes.

És un dels millors restaurants en relació qualitat/plaer/preu del Món. Per mi imprescindible anar-hi, com a mínim, un cop a l’any. Hi vàrem celebrar el 15 aniversari de la meva filla Ona i el Nil hi ha descobert el tipus de restaurant que li agrada.

Compartir: Anxoves amb ceps, mel d’avet i tòfona

L’HISOP de l’Oriol Ivern.

Un altre grandiós restaurant amb estrella de Barcelona. Queda en la memòria els rémol a la brasa amb jalapeños

Hisop: rèmol a la brasa amb jalapeños

L’ENOTECA del Paco Pérez.

Cuina mediterrània en essència amb una execució perfecte. De traca i mocador les Espardenyes carbonara. Un plat dels que difícilment un es pot oblidar mai més.

Enoteca: Espardenyes carbonara

El SERGI DE MEIÀ del Sergi de Meià.

Per assaborir la cuina catalana des de les seves arrels fins a la modernitat. Molt interessants els plats de la cuina medieval.

Sergi de Meià: ovella xisqueta, carbassa, carbassó, comí, canyella, Formatge i ou de guatlla. Plat reial del s. XV

El GRESCA de Rafa Peña.

Petit i acollidor restaurant on vàrem poder gaudir d’un molt bon menú degustació.

Gresca: Colomí amb gingebre

El DUE SPAGHI de la Nicoleta Acerbi i el Toni Pol.Cuina italiana essencial. El meu repte és anar-hi i abstenir-me demanar els Pappardelle dels records, al ragú de conill.

Due Spaghi: Pappardelle dels records, al ragú de conill. Foto: Due Spaghi

El TOPIK de l’Adelf Morales.

Un restaurant que per molt que hi vagis, sempre et sorprèn. Mestre de la cuina de fusió, ja sigui en el seu menú de migdia o en el seu extraordinari menú degustació, sempre en surto content i satisfet.

Topik: carpaccio de vieires, eriçò de mar i salsa ponzu

Que tingueu un molt bon any 2018, que no us falti de res i que sigueu molt feliços!!!

L'entrada 2017 ha aparegut primer a Tastaemocions.

Carriel dels Vilars Escumós d’Anyada 2009

Ramon Roset i Morera — Sun, 15 Oct 2017 19:10:00 +0000

L’Escumós Reserva d’Anyada 2001 de Carriel dels Vilars és un del vins escumososancestrals més sublim, complex i sorprenent que he tastat mai. Coneixedor que ja en queden poquíssimes ampolles, cada cop que gràcies a la generositat del seu elaborador i bon amic meu, en Carlos Alonso, tinc l’oportunitat de gaudir-lo ho faig intentant retenir totes les sensacions que em dona pensant que potser estic davant d’un vi molt difícil de que es torni a repetir en el futur.

La singular filosofia i estil d’elaboració del Carlos, geni i figura, poc amic dels convencionalismes i radical en les seves conviccions deixa que els seus vins s’expressin per si sols, reproduint de la manera més fidel possible les característiques de les varietats i de l’anyada.

Fa pocs dies, amb l’excusa de celebrar el final de verema a l’Empordà, ens reuníem uns quants amics a la finca del Carlos per gaudir d’una de les seves magnífiques paelles.

Com a copa de benvinguda ens va oferir una copa d’escumós ancestral. Quan vaig veure el color del vi, de tonalitats ambres, de les que fan pensar més un una garnatxa de l’Empordà que en un vi escumós, i amb la limpidesa típica dels vins que no han estat ni filtrats ni clarificats, vaig pensar que ens oferia una copa de 2001. Apropant-lo al nas, tot i la similitud d’aromes, hi havia certes diferencies. En tastar-lo passava el mateix. El pensament que tenia era si estava davant d’una ampolla de 2001 molt diferent de les darreres tastades o era un altre vi que tenia unes grans similituds.

El dubte es va esvair quan en Carlos li va col·locar l’etiqueta, es tractava de la següent anyada del seu vi escumós més especial. Era l’Escumós d’Anyada 2009.

Una molt bona noticia veure que la generació que seguia a la mítica del 2001, la del 2009, anava pel mateix camí. Un vi complex ple d’aromes de confitures i espècies dolces, que a més d’un el portarien a pensar que és un vi dolç i no un escumós. Un carbònic dèbil que desapareix només aterrar a la llengua, aportant-li
untuositat. Una acidesa ben present, que li dona tensió, amplitud i condueix la fruita confitada, les orellanes, el codonyat i les notes de mel per un pas de boca sedós amb un final llarg de regust dolcenc.

L’Escumós d’Anyada 2009 és un vi que comença a arribar al seu millor moment de consum després d’una
criança en ampolla, en tap corona, de pràcticament 8 anys i segurament arribarà a ser sublim quan tingui 15 o més anys de criança, com va ser el cas del 2001.

És un vi per gaudir-lo tot sol, per assaborir cada glop i deixar-se portar per la seva complexitat plena de subtileses.

Fitxa tècnica:

Carriel dels Vilars Escumós d’Anyada 2009

Macabeu, xarel·lo, parellada i garnatxa blanca
Mètode ancestral.
Sense filtrar ni clarificar
Sense sulfits afegits.
14,8% vol
Celler Carriel dels Vilars (Els Vilars d’Espolla, Alt Empordà)

L'entrada Carriel dels Vilars Escumós d’Anyada 2009 ha aparegut primer a Tastaemocions.

Xarel.lo vermell, seducció penedesenca

Ramon Roset i Morera — Sun, 06 Aug 2017 14:04:00 +0000

L’estiu és un gran moment per redescobrir els vins rosats. Si sou dels que no us conformeu amb els rosats més clàssics, sempre teniu la oportunitat d’explorar uns dels vins rosats més singulars de casa nostra, els vins elaborats amb la varietat xarel·lo vermell.

A la majoria del territori penedesenc aquesta varietat es coneix com a xarel·lo vermell, però a la zona de l’Alt Camp i rodalies l’anomenen cartoixà marí i a la zona d’Alella és la pansa rosada. Aquesta variant del xarel·lo blanc, molt minoritària i actualment en fase de recuperació, és un raïm que, si ha tingut una bona insolació, presenta un color vermellós clar degut a una mutació somàtica. Té la pell més gruixuda que la varietat blanca i això fa que maduri més tard.

La DO Penedès, on es conreen al voltant de 30 hectàrees de xarel·lo vermell, va incorporar aquesta varietat en el seu reglament el 31 d’octubre de 2012. A la zona d’Alella també n’hi ha unes poquetes hectàrees.

Els vins monovarietals elaborats amb xarel·lo vermell tenen un coloració que va des del groc amb reflexes rosacis fins al vermellós passant pel rosat pàl·lid, de pell de ceba, que els acosta a l’estètica dels vins rosats provençals. En aquest cas no és un color que l’elaborador busqui per raons marquetinianes a través de controlar la maceració amb les pells, sinó que surten d’aquest color perquè és una varietat poc colorant. Necessita una maceració pel·licular mínima de 45 hores a 3ºC perquè es colori el vi.

En termes generals, els vins elaborats amb aquesta varietat tenen un conjunt aromàtic on hi destaquen les notes cítriques, de fruites com l’aranja i mandarina, fruites grogues d’os com el préssec i sovint acompanyades de notes anisades i balsàmiques.

En boca aquests vins solen ser frescos i amb una bona acidesa que els fa molt llaminers.

Actualment a Catalunya s’elaboren al voltant d’una quinzena de vins monovarietals amb aquesta varietat, i en podem trobar de vinificats en blanc, en rosat, escumosos pel mètode ancestral i escumosos pel mètode tradicional.

De els vins catalans elaborats amb xarel·lo vermell en voldria destacar dos, que per mi són estratosfèrics, el Sicus Cartoixà Marí com a vi tranquil i el Castellroig Xarel·lo Vermell Brut com a escumós.

Sicus Cartoixà Marí

El Sicus Cartoixa Marí, hores d’ara ja és un vi molt conegut, se n’ha escrit molt d’ell i importants sommeliers i prescriptors l’han posat en valor. Hi ha una gran quantitat de notes de tast a les xarxes. Jo li vaig dedicar un post l’any 2015, que podeu llegar fent click a aquí. I no és d’estranyar, doncs és un vi d’aquells que sempre ve de gust i per aquesta raó, des de la seva primera anyada, té un lloc fix reservat al meu
celler particular. Tímid algunes vegades, extravertit d’altres, cada anyada explica perfectament com van ser les condicions meteorològiques a Bonastre i també com l’Eduard Pié va evolucionant com a viticultor i elaborador. És un vi viu i ple de matisos que atrapa tan pel seu color com pel seu conjunt aromàtic i organolèptic.

Fitxa técnica:

Sicus Cartoixà Marí 2014

100% cartoixà marí
Maceració pelicular de 45 hores entre 2 i 4ºC
Fermentació en àmfores d’argila
Criança de 5 mesos en inox amb les seve lies
11,5% vol
Producció de 2.850 ampolles
Preu: al voltant dels 10,90 euros.

Castellroig Xarel·lo Vermell Brut

El Marcel Sabaté, quarta generació d’una família pagesa, és un enòleg entregat i apassionat per la seva feina. Rigorós en l’estudi dels sòls, devot dels vins de terrer i detallista, sap tractar cada varietat de raïm com pocs.
El seu cava elaborat amb xarel·lo vermell (xarel·lo fosc com ell diu) és senzillament excepcional. Un cava que amb les peculiaritats que li atorga una varietat tan singular com el xarel·lo vermell i un tractament enològic sibil·lí, té la capacitat d’acompanyar-nos perfectament en molts moments: mentre estem cuinant, com a copa de benvinguda o en l’aperitiu, en les nostres estones de lectura o de conversa de les tardes i els capvespres. Fresc, fragant, subtil, llaminer i seductor, ple de matisos, divertit com a copa i seriós amb el menjar, on excel·leix acompanyant peixos fumats i salaons.

Fitxa técnica

Castellroig Xarel.lo Vermell Brut

100% xarel.lo vermell
12 mesos de criança en ampolla
11,5% vol
Preu: al voltant dels 15,35 euros

L'entrada Xarel.lo vermell, seducció penedesenca ha aparegut primer a Tastaemocions.

Collbaix Singular Blanc d’Àmfora 2013

Ramon Roset i Morera — Sun, 22 Jan 2017 11:47:00 +0000

De les vinyes velles de macabeu, plantades a l’any 1934 a la finca Mas Bosch situada al terme de Monistrolet de Rajadell, a 325 m. d’alçada, al peu de la muntanya de Montserrat i al bell mig de la denominació d’origen Pla de Bages en surten els raïms amb que el celler el Molí elabora el Singular Blanc d’Àmfora, un dels vins blancs que més m’han impressionat en els darrers temps.

Aquest vi neix de la inquietud del celler d’experimentar amb les àmfores com a recipient de fermentació i criança de vins. De la collita 2013, van destinar una part dels raïms de macabeu que havien iniciat la seva fermentació en un dipòsit d’inox a emplenar àmfores de 140 l. on van acabar de fer la resta de la fermentació . M’explica el Gerard Escudé, enòleg del celler, que van patir de valent amb la porositat de les àmfores, doncs per efecte de l’evaporació van tenir unes minves significatives. Un cop fermentat van deixar que el vi es criés amb les seves lies durant 8 mesos a dins de les àmfores. Posteriorment se li va donar una criança en ampolla de 12 mesos. La producció total va ser de 300 ampolles.

El Singular Blanc d’Àmfora quan l’observem servit a la copa presenta un color groc daurat pàl·lid. Net i brillant. Deixa llàgrima força densa a la copa.

En nas és un vi perfumat on les fruites d’estiu madures en són les protagonistes, les aromes de préssec i albercoc madurs van acompanyades de notes cítriques dolcenques, que ens recorden la pinya en almívar, i d’aromes de flors seques sobre un fons de notes de llevats, brioix i algunes espècies dolces.

Amb una entrada molt agradable en boca, sedueix des del primer moment. Ample i voluminós, fresc i amb una acidesa viva i llaminera que ens fa salivar. Tacte untuós i un pas sedós ric en aromes afruitades. Elegant i delicat, forma un conjunt molt ben equilibrat. És llarg i persistent.

El Singular Blanc d’Àmfora és una joia. És un vi per gaudir-lo, ple de matisos. És el millor vi blanc fermentat i criat en àmfores que he tastat. Un vi on la varietat macabeu llueix i es reivindica. Un vi que posa de manifest la bona feina que fan al Celler del Molí i que contribueix a elevar la notorietat d’una denominació d’origen, el Pla de Bages, massa sovint oblidada a casa nostra.

Aquest vi va guanyar, ex aequo junt amb altres tres vins, el Premi de La Guia de Vins de Catalunya 2017 al millor vi blanc.

Fitxa tècnica:

Singular Blanc d’Àmfora 2013

100% macabeu de vinyes velles
Agricultura ecològica. Certificat CCPAE
Fermentat i criat en àmfores de 140 l. durant 8 mesos
Producció de 300 ampolles
Preu: al voltant dels 24 euros
Collbaix-Celler el Molí (Manresa, El Bages)
DO Pla de Bages

L'entrada Collbaix Singular Blanc d’Àmfora 2013 ha aparegut primer a Tastaemocions.

6 escumosos per 6 plats nadalencs

Ramon Roset i Morera — Wed, 21 Dec 2016 10:04:00 +0000

Article publicat a Cupatges el dia 20/12/2016

1. L’escudella i carn d’olla
Cava Perelada Brut Rosé
Garnatxa 74%, Pinot Noir 18%, Trepat 8%. Criança de 12 mesos en ampolla

Recentment ha estat triada com el plat favorit dels catalans i en moltes llars de casa nostra és un plat imprescindible del dinar del dia de Nadal. És un plat contundent fet amb un caldo que conté molta substància adquirida de les verdures i dels greixos de les diferents carns que hi ha anat bullint i que després es mengen a part, la carn d’olla.
Per acompanyar aquest plat una proposta atrevida i festiva, un cava rosat, el Perelada Brut Rosé. Elaborat amb garnatxa majoritàriament, és un cava que guarnirà la taula per la seva elegant ampolla i pel seu color rosat intens. La seva frescor ens alliberarà de la calor de l’escudella i la seva acidesa neutralitzarà el caràcter greixós del caldo. La seva personalitat li dóna el caràcter necessari per acompanyar la carn d’olla.

2. Els canelons
Llopart Original 1887 Brut Nature Gran Reserva de Caves Llopart
50% montónega (parellada d’alçada), 25% xarel·lo, 25% macabeu. 60 mesos de criança.

Ja siguin fets amb la recepta tradicional de carns rostides o més sofisticats, com els que duen foie gras o tòfona, els canelons són un altre dels plats que tampoc falten mai durant les festes de Nadal en moltes cases, en especial el dia de Sant Esteve.
El Llopart Original 1887 és un cava molt gastronòmic, la seva acidesa present però molt equilibrada i la seva textura cremosa ens ajudarà a alliberar-nos de la untuositat de la beixamel, les aromes afruitades madures i les seves notes de llarga criança potenciaran les aromes i els sabors de la carn rostida del farcit, obtenint un bon equilibri entre el bouquet del plat i el del cava.

3. Els crustacis mediterranis: gambes, escamarlans, llagostins.
Vendrell Olivella Natural Brut Nature Reserva 2014 de Caves Mas Gomà 1724
100% xarel·lo. 15 mesos de criança. Sense sulfits afegits.

La nostra condició de poble mediterrani ens porta sovint a mirar cap al mar quan fem la tria d’un plat festiu, i quan es fa festa grossa, com és el cas de les festes nadalenques, les gambes, els escamarlans i/o els llagostins no hi poden faltar. El caràcter salí i iodat d’aquests crustacis, notes aromàtiques també presents en molts escumosos, fan que ambdós formin una parella gastronòmica sensacional. Tant si ens els mengem bullits com fets a la planxa o a la brasa, el cava Vendrell Olivella Natural, sense sulfits afegits, i amb una acidesa i un carbònic molt ben integrats acompanya amb solvència les intenses aromes marines dels sucs del cap dels crustacis i respecta la delicadesa de carn de les cues.

4. Les aus rostides: pollastre, capó, pularda, etc.
Cava Els Capricis Xarel·lo Castanyer de Caves Vilarnau
100% xarel·lo, un 25% del qual ha fermentat i s’ha criat 6 mesos en bótes de castanyer.

Les aus rostides són un plat festiu per excel·lència i com a tal tampoc manca a moltes taules de Nadal. Sigui cuinant la peça sencera com si la preparem desossada i farcida, a aquesta mena de rostits s’hi posen prunes, orellanes i pinyons.
El Capricis de Vilarnau és un cava singular i divertit. El pas per bótes de castanyer d’una part del seu vi base li confereix un volum i una estructura que el converteix en un cava molt gastronòmic i ideal per acompanyar plats d’aviram. La seva acidesa ens netejarà la boca i les seves aromes anisades, d’infusions de flors s’afegiran a les provinents del rostit, tot potenciant-ne el conjunt.

5. El garrí i el cabrit
Cava Maria del Mar Brut Gran Reserva de Caves Pere Ventura
60% Xarel·lo, 40% Chardonnay. 36 mesos de criança. Un 15% del cupatge del Chardonnay fermenta i ha tingut una criança en bótes de roure de diferents anyades.

Si hi ha una època de l’any on aquestes dues carns tenen protagonisme, aquesta és les festes de Nadal. El garrí normalment cuinat al forn, fent que la pell quedi cruixent i que la majoria dels seus greixos es desfacin, és un plat untuós que demana un vi amb cos i estructura. El cabrit tan si es cuina al forn com si es fa arrebossat, a la paella amb alls tendres o a la planxa és una carn tendra i exquisida que necessita un acompanyant que en respecti el seu delicat sabor.
Si hi ha un cava que pugui complir bé amb les necessitats d’ambdues carns aquest és el Maria del Mar Brut Gran Reserva de les caves Pere Ventura, un cava sofisticat que d’una banda té l’acidesa i l’estructura necessària per enfrontar-se a un garrí al forn i de l’altra el tacte i la cura necessària per acompanyar el cabrit.

6. Les postres de Nadal: torrons, neules, etc.
Cava Cuvée de Prestige Malvasia 2009 de Caves Freixenet
100% Malvasia.
El licor d’expedició s’elabora amb most de malvasia de diferent anyada i vins que envellit en bótes de castanyer durant 20 anys.

El debat sobre quina mena d’escumós acompanya les menges dolces sempre està obert. Hi ha opinions de tota mena al voltant de si ha de ser un escumós amb un bouquet dolç, brut o brut nature. Les postres de Nadal són tan variades que admeten un gran nombre d’escumosos. Tenim els torrons que poden ser els tradicionals fets a base d’ametlla fins a les darreres novetats basades en la xocolata i també trobem altres especialitats típiques d’aquestes festes com els polvorons i les mantegades que amb la seva densitat tendeixen saturar el paladar.
Si hi ha un cava que tingui la virtut de ser prou versàtil per poder acompanyar amb solvència tot l’assortiment de postres nadalencs, aquest és el Freixenet Malvasia. El seu carbònic, delicat però present, la seva acidesa i la seva estructura permeten alliberar-nos de la densitat de les postres d’ametlla i de la untuositat de les xocolates, potenciant-ne el sabor.

L'entrada 6 escumosos per 6 plats nadalencs ha aparegut primer a Tastaemocions.

La Carenyeta de Cal Pla 2013

Ramon Roset i Morera — Wed, 16 Nov 2016 15:25:00 +0000

Amb La Carenyeta de Cal Pla es consagra un altre gran coster de carinyena a Porrera, la finca Els Arbres. Els Arbres és un coster de sòl de llicorella on hi ha plantats ceps de carinyenes velles, d’entre 70 i 80 anys, que tenen uns rendiments molt baixos.

La Carenyeta de Cal Pla és una joia, tot un regal pels amants de la carinyena, sobretot si tenim en compte la seva excel·lent relació qualitat preu.

Al darrera d’aquest vi hi ha el Celler de Cal Pla, un dels cellers històrics amb majúscules del Priorat. Fundat l’any 1814, fins a 7 generacions de la família s’han dedicat al treball de les vinyes i a l’elaboració de vins. Actualment al capdavant del celler hi ha en Joan Sangenís. Coneguts pels seus extraordinaris Planots i Mas d’en Compte, amb l’anyada 2009 van decidir elaborar la Carenyeta.

La Carenyeta de Cal Pla és un vi monovarietal de carinyena procedent de la finca Els Arbres al qual, un cop elaborat se li dóna una criança de 14 mesos en bótes de roure francès. N’elaboren al voltant de les 1.000 ampolles per anyada.

La seducció d’aquest vi comença des del moment en que obrim l’ampolla, en que quasi no pot esperar a ser servit a la copa per començar a regalar-nos els seus aromes. Es presenta amb un intens color de cirera picota, capa alta i amb ribet grana. Forma una densa llàgrima a la copa.

Intens i expressiu en nas, és ric en aromes afruitades on destaquen les fruites negres ben madures assaonades amb espècies, sobretot canyella i nou moscada, a les quals s’hi van afegint notes balsàmiques, d’herbes remeieres, alguns anisats i en darrer terme apareixen suaus notes torrades que recorden el cacau.

En boca té una entrada amplia i contundent. De tacte càlid, transmet frescor gràcies a una bona acidesa. En el pas de boca es mostra equilibrat i sedós amb els tanins rodons i ben polits. Carnós, profund i llaminer, omple el paladar de fruita madura, espècies i regalèssia, i ens deixa sensacions finals dolcenques. Llarg i persistent.

És un vi excel·lent, amb una elegància que emociona i arriba a l’ànima. Sense cap dubte està cridat a formar part de les grans carinyenes del nostre país.

Fitxa tècnica

La Carenyeta de Cal Pla 2013

100% carinyena de vinyes velles. Finca Els Arbres.
14 mesos de criança en bótes de roure francès
14% vol.
Producció al voltant de les 1.000 ampolles
Preu: 16,25 euros
Celler de Cal Pla (Porrera, Priorat)
DOQ Priorat

L'entrada La Carenyeta de Cal Pla 2013 ha aparegut primer a Tastaemocions.

Recaredo glossa les darreres set anyades del seu cava Reserva Particular a Monvínic

Ramon Roset i Morera — Wed, 09 Nov 2016 11:32:00 +0000

Article publicat a Cupatges el dia 03/11/2016

En un acte organitzat per SelectusWines i Monvínic es va fer un tast vertical del període 1999 -2005 d’aquest emblemàtic cava.

Sota la direcció de Ton Mata, director general de les Caves Recaredo, i amb la complicitat del seu cosí i mestre en degollament Jordi Mata, el passat 26 d’octubre, es va poder viure a Monvínic un tast històric en què es va fer un repàs de les darreres set anyades d’un dels caves més emblemàtics de Recaredo, el Reserva Particular.

L’acte, organitzat per SelectusWines i Monvínic, va començar per l’anyada 2005, que actualment és al mercat, i va finalitzar amb la 1999.

Més enllà del tast organolèptic d’aquestes set anyades, es va poder viure com es feia el degollament en directe, davant del públic, de les quatres anyades més antigues, de la mà de Jordi Mata, un dels pocs mestres en l’art de degollament a mà que hi ha actualment.

A més, el tast de cadascuna de les anyades es va acompanyar de l’audició d’una peça de música que el compositor, pianista i director d’orquestra cubà Omar Sosa ha creat especialment.

L’anyada que més van sorprendre als assistents va ser la 1999, que amb 197 mesos de criança i degollament allà mateix, va mostrar una sensacional frescor i una acidesa captivadora. L’anyada més valorada, però, va ser la 2001, amb 173 mesos de criança i amb el degollament allà mateix també. És un cava extraordinàriament elegant, amb una textura cremosa i un conjunt aromàtic format per notes de flors blanques seques, almívars, poma al forn, subtils balsàmics, i amb el final aspre i delicadament amarg, tan característic del Reserva Particular.

L'entrada Recaredo glossa les darreres set anyades del seu cava Reserva Particular a Monvínic ha aparegut primer a Tastaemocions.

Nit de les garnatxes de Capçanes: 1 varietat, 4 sòls, 4 vins.

Ramon Roset i Morera — Tue, 18 Oct 2016 07:46:00 +0000

Article publicat a cupatges.cat el dia 13/10/2016

Des de fa 10 anys el Celler de Capçanes celebra el primer divendres de maig, coincidint amb la Fira del Vi de Falset, la Nit de les Garnatxes.

La Nit de les Garnatxes és una festa que transforma el Celler de Capçanes en un espai festiu on es pot gaudir de degustacions de vins i gastronomia, de música i altres mostres artístiques. Tradicionalment, en aquesta festa era la única ocasió on es podien tastar per separat els quatre vins elaborats amb la garnatxa procedent de les millors vinyes del celler, a partir dels quals es fa el cupatge d’un dels seus vins més emblemàtics, el Cabrida.

L’any 2015 van decidir embotellar i comercialitzar aquests quatre vins per separat, possibilitant així l’experiència de poder gaudir de quatre vins elaborats de manera idèntica amb raïms de garnatxa procedents de quatre sòls diferents: calcari, llicorella, panal i argila.

Amb una presentació atractiva, moderna i desenfadada, donat que les quatre ampolles estan embolicades amb un paper que conté un còmic, aquests quatre vins s’han elaborat fermentant les garnatxes en bótes de roure francès de 500 l., on també hi fan la fermentació malolàctica. Posteriorment tenen una criança de 4 mesos en bótes
noves de roure francès de 228 l de torrat lleuger i mig.

La garnatxa és una de les varietats de raïm que millor permet identificar en el tast les característiques del terrer on ha estat conreada, allò que en diem el paisatge a la copa. En apropar-nos les copes de vi al nas, tot i que les aromes de fruites negres i del bosc ben madures fan de fil conductor ja podem constatar unes primeres diferències entre els quatre vins: en el sòl de panal ens dona el vi on les aromes afruitades hi són més presents; el sòl de llicorella ens aporta unes aromes plenes de matisos, on al costat de la fruita hi trobem notes balsàmiques de regalèssia; el sòl d’argila la fruita està ben acompanyada de notes de sotabosc mediterrani; en el vi provinent del sòl calcari, les aromes de fruites van de la mà d’altres aromes florals: rosa, flor del taronger i violeta.

Al tastar-los és on cadascú pren més personalitat pròpia, el vi de la garnatxa de sòl de panal és el més franc i el més apte per a tots els públics. Fresc i llaminer convida a repetir una i altra vegada. El vi procedent del sòl de llicorella és el més musculós. Volum, estructura, intensitat i caràcter mineral. El sòl d’argila ens dona el vi més rústic, amb el taní més marcat. Com diuen els seus elaboradors, un vi salvatge. I el calcari ens dona el vi més subtil, complex i persistent. Fresc i afruitat, equilibrat i d’agradables tanins. El més elegant.

Una varietat, quatre sòls i quatre vins, que si es tasten tots junts constitueixen un exercici molt interessant per conèixer com una mateixa varietat, en aquest cas la garnatxa negre, pot arribar a expressar-se de maneres tan diferents en funció del sòl on ha estat plantada.

L'entrada Nit de les garnatxes de Capçanes: 1 varietat, 4 sòls, 4 vins. ha aparegut primer a Tastaemocions.

Les harmonies del suquet de peix

Ramon Roset i Morera — Sun, 26 Jun 2016 14:46:00 +0000

Ja fa uns anys que Cerveses Damm desenvolupa una estratègia de comunicació que vol posicionar l’Estrella Damm com la cervesa del Mediterrani. Integren totes les seves activitats de comunicació sota el tema “Mediterràniament”, per associar-se amb una sèrie d’atributs que segons el director de comunicació de Damm són inseparables de la marca: tradició, cultura i coneixement, un estil de vida saludable, la passió per la gastronomia, un entorn únic, etc. Tot allò que es pot associar al Mediterrani i amb el que la marca es sent identificada al cent per cent.

No parlaria de Damm i la seva comunicació si no fos que en la peça central de la campanya d’aquest any, un curt protagonitzat per l’actor francès Jean Reno i l’actriu Laia Costa, en un moment donat acompanyen un suquet de peix amb cervesa, en la intenció d’associar un plat molt típic de la costa del Mediterrani, com és el suquet de peix, amb el seu producte. Aquest fet em va cridar l’atenció, ja que tot i respectar la seva estratègia de marketing, sota el meu punt de vista, una cervesa com l’Estrella Damm no és ni de bon tros una bona companya de viatge del suquet de peix. Haguessin pogut agafar un munt de plats típicament mediterranis on una cervesa com l’Estrella Damm hagués combinat molt millor.

El suquet de peix és un dels meus plats preferits i un plat que m’interessa molt des de tots el punts de vista. El suquet de peix és un plat típic de zona costanera de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, que elaboraven els pescadors amb trossos dels peixos que havien quedat malmesos o bé que eren més difícils de vendre. Tot i que hi ha tantes receptes del suquet com cuiners que el preparen, la versió més clàssica la podem trobar en el Corpus Culinari Català.

Es comença fregint uns grans d’all en una cassola amb oli d’oliva. Un cop daurats es reserven i en aquest oli es sofregeixen uns tomàquets pelats i sense les llavors. Quan tenim el tomàquet sofregit hi afegim els alls i ho mullem amb un brou de peix fet amb els caps i les espines dels peixos, una ceba i una fulla de llorer. Quan arrenqui el bull s’hi afegeixen les patates, pelades i tallades. A mig coure s’hi afegeixen el peixos (habitualment trossos de peixos grans o peixos de roca com mero, rap, escórpora,… ) salpebrats i una picada feta amb dos grans d’all, un grapat d’ametlles torrades i julivert (opcionalment també un mica de safrà). Es deixa coure el conjunt fins que les patates i el peix estiguin cuits. Es pot acabar el plat amb un allioli negat.

Sempre acaba essent molt subjectiu parlar de les harmonies entre un plat i la beguda que millor l’acompanya, ja que el més important és que cadascú gaudeixi a taula com millor li sembli. Però francament i com ja he comentat abans, la cervesa per mi no és la millor opció per un plat de les característiques del suquet de peix. La meva tria per un suquet de peix és un escumós brut nature gran reserva (com més mesos de criança millor) on un dels seus vins base hagi estat fermentat en bóta. Un escumós madur, contundent, de bombolla efímera, textura cremosa i ple d’aromes de criança són elements que li van molt bé a un plat tan contundent d’aromes i sabors com és el suquet de peix.

Encuriosit per saber quina era l’opinió que podrien tenir al respecte altres professionals, li he demanat a uns quants amics quina era la seva millor opció per acompanyar un suquet de peix i aquestes han estat les seves
respostes:

Rafael Sabadí, cap de sala i sommelier del Restaurant El Roser 2 de l’Escala.

En Rafael em comenta que al llarg dels anys ha tingut l’oportunitat d’experimentar moltes harmonies de vins amb el suquet de peix i la que la seva conclusió és que el millor acompanyant del suquet és un vi elaborat amb garnatxa blanca fermentada en bóta. Sigui de l’Empordà o de la Terra Alta, creu que les garnatxes blanques passades per bóta, ben madures, càlides, fins i tot amb un punt d’oxidació combinen molt bé amb els elements i la contundència del plat.

Eric Vicente, sommelier del restaurant Cinc Sentits (1 * Michelin) de Barcelona

Per l’Eric el millor acompanyant d’un suquet de peix és un vi blanc amb bona acidesa, que se li hagi fe un treball de lies o una criança en fusta ben integrada i que tingui una certa mineralitat. El treball de lies o el pas per fusta, li atorga al vi un cert volum que ajudarà al vi a estar a l’alçada del sabor contundent del peix , l’acidesa netejarà la greixositat del plat i la mineralitat reforçarà el gust del peix de roca.

Joan Gómez Pallarès, autor del blog DeVinis i col·laborador de El País Semanal

En Joan opina que com que en un suquet el tipus de peix pot canviar, es fixaria més en el fondo, de peix de roca, i en el tipus de salsa, cocció i gust final. Una mica de tanicitat en el vi, una gran frescor (amb o sense bombolles) i que siguin llargs i de postgust generós, són aspectes que l’hi agraden molt. Ell triaria alguna mena de “claret” o de rosat.

Silvia Naranjo, coautora de la Guia de Vins de Catalunya i col·laboradora del Punt Avui

Per la Silvia, la seva primera opció per acompanyar un suquet de peix és un cava brut nature gran reserva. Brut nature perquè vol que sigui sec i en conseqüència altament gastronòmic i gran reserva perquè ha d’acompanyar un plat contundent amb sabor de mar mediterrani i també perquè vol un vi amb bombolles moderades. En ser un vi escumós ajudarà a sentir frescor i en el pas per boca deixarà les aromes dels llevats i la llarga criança que donaran ganes de tornar a menjar el suquet i sucar-hi un boci de pa perquè lligui el conjunt.

L'entrada Les harmonies del suquet de peix ha aparegut primer a Tastaemocions.

Tast retrospectiu de champagnes Louis Roederer

Ramon Roset i Morera — Tue, 03 May 2016 15:53:00 +0000

Coincidint amb el Saló Alimentaria, la distribuïdora Primeras Marcas va organitzar la segona edició del Magnificat, un dels esdeveniments off-alimentaria més significatius donada la rellevància de les marques que representen i el nivell de les ampolles que es poden tastar.

Una de les marques més emblemàtiques que representen és el champagne de la Maison Louis Roederer, que compta entre els seus productes el mític Louis Roederer Brut Cristal, un dels símbols del glamour i el luxe a nivell mundial.

Dins del Magnificat, vaig tenir la sort de poder assistir a un tast retrospectiu de quatre dels champagnes més representatius de la Maison Louis Roederer, el Louis Roederer Blanc de Blancs, el Louis Roederer Brut
Vintage, el Louis Roederer Brut Vintage Rosé i el Louis Roederer Brut Cristal.

El tast, guiat pel Chef de Cave del celler, Jean-Baptiste Lécaillon, va consistir en tastar tres anyades de cadascun dels champagnes: la 1995, la 2000 i la 2008 (excepte en el Cristal que va ser la 2007) amb el propòsit de poder constatar d’una banda la gran capacitat d’envelliment i guarda d’aquests champagnes i de l’altra com els diferents terroirs d’on provenen els raïms caracteritzen el perfil organolèptic dels mateixos.

El Louis Roederer Blanc de Blancs s’elabora amb els millors ceps de chardonnay de les finques que la Maison té a la Côte de Blancs. Entre un 15% i un 20% del vi es vinifica en bótes de roure i no se li deixa fer la fermentació malolàctica. La segona fermentació en ampolla arriba a una pressió màxima de 4 kg en comptes dels 6 kg habituals. La criança en ampolla és de 5 anys, després 6 mesos de repòs en ampolla un cop desgorjat i té un dosatge d’11 a 12 gr de sucre per litre.

L’anyada 2008 és un champagne cremós, floral i afruitat, amb una acidesa viva, elegant i refrescant amb notes de ginesta, avellanes i suaus torrats. En l’anyada 2000 apareixen intenses aromes torrades que dominen per sobre de notes de llevats, flors seques i records làctics. L’anyada 1995 es mostra subtil i delicada, carbònic efímer, encara marca una lleugera acidesa i notes finals de mel. Un avi amable.

El Louis Roederer Brut Vintage Rosé és un cupatge dominat per la pinot noir (entre el 65% i el 70%) acompanyada de chardonnay (30% – 35%). Els raïms provenen del crus de Cumières a Marne la
Vallèe, cercant els seus terrers argilo-calcaris poc profunds que permeten que el raïm tingui la maduresa fenòlica desitjada. El 20% dels vins fermenten en bótes de roure i no se li permet fer la fermentació malolàctica. La criança en ampolla és de 4 anys més 6 mesos de repòs en l’ampolla un cop desgorjat. Dosatge de 8 a 12 gr. per litre.

La maceració pel·licular en fred d’aquest champagne és de 5 a 8 dies el que fa que el seu color sigui molt pàl·lid, i en el va perdent amb el pas del temps. El 2008 és un champagne on hi trobem aromes de fruites vermelles madures. Cremós, equilibrat i llaminer. En el 2000, tal i com passava en el Blanc de Blancs, les notes torrades i caramel·litzades hi són molt presents, conferint-li un caràcter singular. L’anyada 1995 és sensacional, ha perdut completament el color però no tota la seva força i les aromes de la chardonnay dominen sobre les de pinot noir.

El Louis Roederer Brut Vintage té pràcticament el mateix cupatge que el Vintage Rosé, però en aquest cas els raïms provenen de la Montagne de Reims, on els raïms maduren lentament i els vins són rústics, trets que li confereixen la seva personalitat. Es fermenta en bóta fins un 37% del vins base i no se li permet fer la fermentació malolàctica. La criança en ampolla és de 4 anys més 6 mesos de repòs en l’ampolla un cop desgorjat. Dosatge de 9 a 12 gr. per litre.

L’anyada 2008 és intens i potent, certament rugós, però afruitat amb les notes torrades de fons. En l’anyada 2000, les notes torrades s’han intensificat i les aromes de llevats de la criança hi són ben presents. Complex i vinós. L’anyada 1995 és menys rústic, ha guanyat en elegància i té notes cítriques, salines i iodades, amb un final lleugerament amargós.

El Louis Roederer Brut Cristal, creat l’any 1876 per encàrrec del Zar Alexandre II de Rússia, va posar la cirereta al pastís d’aquest excepcional tast. Llegendari per la seva longevitat s’elabora a partir d’un acurada tria de raïms de pinot noir i chardonnay provinents de les millors finques de sòl calcari propietat de la Maison, set parcel·les de set pobles. Només Grand Crus. El cupatge volta el 60% de pinot noir i el 40% de chardonnay. Fermenta en bóta entre un 15% i un 30% del vi base i com en tota la resta no fa la fermentació malolàctica. La criança en ampolla és de 6 anys més 6 mesos de repòs en l’ampolla un cop desgorjat. Dosatge de 9,5 a 11 gr. per litre.

L’anyada 2007 és intens, un perfecte equilibri entre les notes afruitades cítriques, una acidesa llaminera i les aromes de llevats, xocolata blanca i pastisseria. Ampli i sedós. El 2000, com tota la resta de champagnes de la casa que hem tastat, augmenta la intensitat de les notes torrefactes, sense perdre però el seu caràcter. L’anyada 1995 posa la pell de gallina. Complex, elegant, delicat, cremós i ple de matisos és un champagne memorable.

L'entrada Tast retrospectiu de champagnes Louis Roederer ha aparegut primer a Tastaemocions.