Scroll Top

Restaurant Sense Pressa

03-08-2016 / Bloc personal de Ramon Roset
sense pressa
El restaurant Sense Pressa és d’aquells que un cop l’has conegut, automàticament passa a la llista dels imprescindibles per tornar-hi. Jo el definiria com un restaurant amb encant. 
 
Feia molt de temps que el tenia en ment per les moltes i molt bones referencies d’amics que en tema gastronòmic m’ofereixen molta confiança i finalment, després d’alguns intents fallits per no trucar amb prou antelació, va sorgir l’ocasió.
 
El Sense Pressa és un restaurant relativament petit, amb escassament deu taules, la majoria d’elles ubicades en un menjador molt acollidor on els comensals es troben envoltats d’ampolles de vi. L’ambient idoni per fer-hi un àpat tranquil i relaxat. L’ànima d’aquest restaurant és en José Luis Diaz, qui atén als comensals amb una professionalitat encomiable.
 
La cuina del Sense Pressa està basada en la cuina de mercat on el producte n’és el protagonisme absolut. La carta és àmplia i farcida de plats suggeridors, es complementa amb un seguit de plats que canta de viva veu el José Luis. Particularment se’m va ver molt difícil escollir els plats, ja que tots em seduïen. Reivindico el menú degustació, m’hagués agradat poder tastar més plats dels que vàrem escollir.
 
En saber que compartiríem tots els plats, els segons ja van venir de cuina repartits en dos plats, un petit detall d’aquells que a mi m’agraden.
 
La nostra tria va ser:
 
Una amanida de patates amb gambes vermelles, un plat sensacional on en barrejar les patates, perfectament amanides amb les cues de gamba i el suc dels caps de les gambes s’aconsegueix una conjunt sensorial on hi canten els àngels.
 
 
Un plat de cigrons amb ous ferrats i espardenyes. Els ingredients del plat ho diuen tot.
 
 
 
L’àpat va seguir amb uns popets nans de platja saltejats. Un plat executat magistralment, amb els pops en el seu punt just de cocció que els hi donava una textura i sabor deliciosos.
 
 
 
Vàrem acabar amb un guisat de bacallà amb la seva tripa. Un plat tradicional d’aquells que conviden a sucar-hi pa. També extraordinari.
 
 
 
De postres la tria va ser un pastís de poma calent, una versió de la clàssica Tarte Tatin francesa, que,
com tota la resta de plats, va resultar molt bona.
 
Bona carta de vins, àmplia amb referencies d’arreu. Nosaltres vàrem escollir un escumós Raventós i Blanc De la Finca Brut Nature 2013.
 
Qualificació: 4/5
 

Sense Pressa

Enric Granados, 96
08008 – Barcelona
Tel.: 932 18 15 44

Related Posts

Leave a comment