TAST DE PEIXOS FUMATS AL CELLER DE CAN MATA

#
Amb l’Astrid Goldstein, propietària del Celler de Can Mata, ens va semblar que una bona manera de celebrar la diada de Sant Jordi podia ser fent un tast de peixos fumats. Mentre parlàvem dels diferents peixos que podíem tastar anàvem visualitzant quins tipus de vins hi podien harmonitzar, un blanc àcid i atlàntic, unes bombolles rosades, unes bombolles teutones, un xarel·lo vermell… i un whisky de malta!
 
Els peixos que van aparèixer a taula van ser:
 
Una deliciosa truita procedent del riu Tormes, amb unes aromes fumades tan fines i delicades que elevaven aquest modest peix a la màxima categoria gastronòmic. Per acompanyar-la res millor que un vi blanc de marcat caràcter atlàntic com el Jardin de Lucia 2013 Màgnum. Aquest sensacional albarinyo que elabora Eulogio Pomares Zárate al seu celler de Ribadumia a les Rias Baixas.

Un salmó salvatge noruec  que a l’haver nascut i crescut en llibertat té un contingut baix en grassa degut al gran esforç físic que fan durant la seva vida en llibertat. De textura ferma i consistent, el sabor és intens i les aromes fumades el fan memorable. I per aquesta joia gastronòmica, una joia vinícola de casa nostra, el Sicus Xarel·lo Vermell 2013 Magnum. Un vi molt estimat elaborat per un bon amic, l’Eduard Pie.  Salmó i vi es van unir en una comunió que cadascun d’ells potenciava l’altre. Una combinació estratosfèrica!!!
 
D’Islàndia ens va arribar un bacallà fumat que va trencar esquemes. Un altre peix delicat, exquisit i ple de matisos aromàtics. Amb ell vàrem obrir el tercer màgnum de la vetllada. Ara unes bombolles rosades, el Raventós de Nit Magnum, aquest escumós de la Conca del Riu Anoia, amb la seva bombolla fina i efímera i les seves aromes de fruits vermells, va saber acompanyar amb solvència el caràcter salí i les notes fumades del bacallà.
Una tonyina vermella mediterrània fumada va ser el següent peix que vàrem tastar. Un peix de textura ferma i sabor intens. La seva parella de ball va ser Riesling Sekt Brut 2004 de Barzen. Un escumós del Mosel, que vàrem segrestar de la col·lecció privada de l’Astrid. Tot un luxe.
El tast va finalitzar amb una anguila fumada del Delta de l’Ebre. No vàrem voler deixar passar l’oportunitat de combinar amb aquesta exquisidesa un Laphroaig Islay Single Malt Scotch Whisky. Va ser una suggeriment que ens havien fet i la veritat és que les notes fumades de l’anguila i les notes fumades del whisky van conformar un lligam entre peix i destil·lat que va resultar sorprenent i deliciós a la vegada.

Related Posts

Deixa un comentari