Formatge Montreix

La comarca natural del Lluçanès,
indret de transició entre la comarca del Berguedà i la Plana de Vic, és una de
les zones més boniques i desconegudes de la Catalunya interior. Administrativament
pertany a la comarca d’Osona, tot i que des dels municipis que conformen aquest
magnífic altiplà de 400 km2 reivindiquen oficialment des del 2011 la creació de
la comarca del Lluçanès.

Un d’aquests municipis és Olost
de Lluçanès, població que va adquirir una certa rellevància entre els
gastrònoms i afeccionats a la bona cuina per la presencia de la fonda Sala,
restaurant que destaca, entre altres, per la seva cuina de caça i guardonada ja
fa anys amb una estrella Michelin que encara conserva.

En el terme municipal d’Olost als
marges de la riera de La Gavarressa i prop del Pantà d’Olost i formant part d’una
explotació agrícola i ramadera que ocupa 44 ha., hi trobem la formatgeria
Reixagó, una de les darreres a incorporar-se al panorama formatger català.

Aquesta formatgeria elabora els seus productes
a partir de la llet que obtenen de munyir dos cops al dia  les vaques de raça frisona del seu ramat
propi. Un ramat on totes les vaques han nascut dins de la pròpia explotació
ramadera.

Aquesta jove formatgeria  ens ofereix actualment de dos formatges de
pasta curada, l’Olost i el Reixagó i de dues pastes toves,  el Sant Ignasi i el nostre protagonista d’avui,
el Montreix.

Tret al mercat per primera vegada
el setembre del 2012, el Montreix és un formatge de llet crua de vaca, pasta
tova, coagulació mixta i pell florida. Li donen una maduració de 5-6 setmanes.

El Montreix es presenta en peces cilíndriques
 d’11 cm. de diàmetre per 3,5 cm. d’alt i
un pes de 250 gr. Va embolicat amb un paper parafinat i col·locat dins d’una
caixa de fusta de pi.

El Montreix és un d’aquells
formatges que canvia molt d’aspecte i morfologia amb el pas del temps.

Acabat de sortir de la formatgeria.
 Foto: Martí Vicente
Si no el consumim immediatament després
d’haver-lo adquirit, cal alliberar-lo del seu embolcall, doncs aquest no el deixa
respirar i la seva evolució tan visualment com organolèptica  dins del seu embolcall, donada la seva pell
florida amb geotrichum candidum, pot
no ser ben interpretada un cop s’obri.

Per contra, sense el seu embolcall  i en un entorn a temperatura i humitat
controlades aquest formatge evoluciona de manera fantàstica, tot enfosquint l’immaculat
color blanc de la seva pell florida, i esdevenint cada vegada més cremós fins
arribar a ser quasi líquid.

En un estadi intermig d’evolució
Quan surt de la formatgeria
aquests formatge presenta el típic aspecte del formatges de pasta tova i pell
florida. Si olorem la peça hi trobem aromes humides i de bolets de bosc.

Al tallar la peça, presenta una
pasta compacte de color blanc i textura guixosa. Aquesta textura guixosa es va
fent més cremosa amb el pas del temps.


En nas ens dona uns dolcencs
aromes làctics i de mantega. Al degustar-lo trobem un tacte suau i cremós que s’enganxa
a les dents i el paladar, mentre
allibera intensos sabors làctics que evolucionen cap a aromes de mantega
acompanyats de notes de xampinyons tendres i, fins i tot, algun record de
fruits secs. Sabor llarg i persistent.

Formatge molt versàtil
gastronòmicament el podem consumir sol, en una taula de formatges o bé en
amanides, arrebossat  amb melmelada de
fruits vermells, per enriquir purés de verdures, etc.
Per acompanyar aquest formatge el
Vinyater de Partida Creus. Aquesta vi de la varietat vinyater recuperada
pel Massimo és un vi molt formatger. Els seus particulars aromes afruitats i la
seva particular i precisa acidesa són un complement ideal a molts dels nostres
formatges de pasta tova, en especial el Montreix

Related Posts

Deixa un comentari