Microvins* de La Vinyeta (1era. Part)



Els Microvins* és un
interessantíssim projecte que porten a terme al celler La Vinyeta de Mollet de
Perelada (Alt Empordà).

Els Microvins* són vins
monovarietals de parcel·les singulars de vinyes velles, de varietats autòctones
i de tipicitat extrema. Provenen de microclimes i s’elaboren en una planta de
microvinificació. Els Microvins* són elaboracions de petits volums de vi
mitjançant 10 petits dipòsits de només 1.000 litres de capacitat, en condicions
molt controlades.

Com passa en tots els vins de La
Vinyeta, l’estètica de l’ampolla és molt acurada, i en aquesta ocasió vol fer
un símil amb un microscopi. La càpsula del vi és giratòria i vol imitar al
visor del microscopi. L’etiqueta vol ser la imatge que es podria veure del vi
amb un microscopi. I cadascuna de les etiquetes porta les característiques del
vi en un format que recorda la taula periòdica dels elements químics.

El preu d’aquests vins està al
voltant del 14,5 euros cadascun.

Vaig tenir l’ocasió de tastar el
primer vi d’aquest projecte, el Samsó de 9 parcel·les de l’anyada 2010, en
aquesta ocasió amb una criança de 12 mesos en bótes de roure francès de segon
any, i ja em vaig donar compte que amb aquests vins gaudiríem de veritat. Poc a
poc a aquest primer vi se li ha anat afegint d’altres, fins arribar als set vins
que composen actualment la sèrie dels Microvins*.

Interessat en aprofundir en
aquests vins, vaig fer una visita aquest estiu a La Vinyeta per  poder conèixer in situ i de primera ma tots
els detalls de cadascun d’ell i fer-ne un primer tast. Tot tastant-los al
celler em vaig donar compte que la personalitat, el nivell de complexitat i
matisos de cadascun d’aquests vins, demanaven poder-ne fer un tast molt més
llarg i reposat. I això és el que he fet.

Els Microvins* que s’han elaborat fins ara són:

  • El Samsó de 9 parcel·les 2010.
  • El Samsó de 9 parcel·les 2011.
  • La Carinyena blanca barrica 2011
  • La Carinyena blanca 2012
  • La Garnatxa roja 2012
  • El Macabeu sobre lies 2012
  • El Macabeu barrica 2012

Samsó de 9 parcel·les 2010
De moment és l’únic Microvi elaborat amb varietats negres. Aquest vi
s’elabora amb les carinyenes negres molt velles (algunes amb més de 100 anys)
procedents de 9 parcel·les diferents dels termes de Mollet de Peralada,
Espolla, Rabós, Sant Climent, Masarac i Peralada.
En aquesta anyada se li dona una criança de 12 mesos en bótes de roure
francès de segon any
Color cirera picota amb ribet violaci. Net i brillant. Capa alta.
Forma una abundant llàgrima molt densa que tinta la copa.
En nas és un vi molt elegant, gràcies al conjunt que formen les
intenses aromes de fruites, sobretot negres amb subtils regalèssies, les notes
florals de liles, les notes minerals de grafit i tinta i uns fons especiat de
canyella i delicades notes torrades.
En boca és ampli, cremós, amb abundant fruita, molt saborosa,
acompanyada de  de tons especiats i notes
torrefactes molt ben integrades. Molt bon volum, amb molt recorregut, una
refrescant i viva acidesa i un taní ben present, que anuncia que encara és
massa aviat per gaudir amb plenitud d’aquest vi. Final de boca llarg.
Samsó de 9 parcel·les 2011
En aquesta anyada, com a fet diferencial de l’anterior se li dona una
criança de 9 mesos en bótes de roure francès noves.
Color cirera picota amb ribet violaci. Net i brillant. Capa alta.
Forma una abundant llàgrima molt densa que tinta la copa.
El nas és força similar a l’anyada anterior. Les principals diferencies
es troben en les notes torrades, ara més presents, amb toffe i aroma de
vainilla.
En boca la principal diferència és que aquest es mostra més voluminós
i amb més pes, segurament per la major criança i per ser bótes de primer ús.
Dues grans carinyenes!
Carinyena blanca barrica 2011
Microvi elaborat amb carinyena blanca de vinyes molt velles (80 anys)
que es troben en terrasses de sòl de pissarra. Després d’un treball amb lies se
li dóna una criança de 2 mesos en bótes noves de roure francès.
Ens trobem davant d’un pocs vins que s’elaboren amb carinyena blanca,
aquesta varietat autòctona empordanesa, oblidada durant molt de temps, tot i
que la majoria de ceps són molt vells, alguns daten de principis del segle XX.
Encara que sembli increïble, aquesta varietat actualment no està reconeguda per
la DO Empordà i està tenint un camí ple d’entrebancs amb la burocràcia perquè
sigui reconeguda oficialment tan per la denominació d’origen com per l’INCAVI.
Color groc daurat clar amb reflexos verdosos.
En nas ens dona aromes que ens recorden les pomes fetes al forn,
barreja de fruita blanca i notes caramel·litzades, que dominen per sobre d’un
sorprenent aroma que recorda a una llaminadura de maduixa (al “palote”),
d’aromes de flors seques i d’unes subtils notes d’òxid de ferro.

En boca és saborós, amb força volum i un molt bon pes. El seu pas de
boca és sedós, mostrant una bona estructura i una agradable acidesa amb un
final lleugerament amargós. Afruitat i mineral.

En un segon post dedicat a aquests fantàstics vins, comentaré el quatre
vins que falten, la carinyena blanca, la garnatxa roja i els dos macabeus.

Related Posts

Comentaris (2)

Bon dia Ramon,

He llegit amb molt d'interès aquests comentaris sobre els microvins de la vinyeta i et felicito per haver pogut fer el tast de la família completa. Aquest estiu, quan vaig passar per la Vinyeta, només em vaig endur la garnatxa blanca i la carinyena. Aquesta carinyena la vaig obrir l'altre dia i, potser perquè no m'esperava tant, em va impressionar força. Vaig publicar un parell de ratlles sobre aquest vi. Molt bo! La garnatxa blanca encara espera.

Salut!

Jaume

Hola Jaume,

Gràcies pels teus comentaris.

Vaig llegir els teus apunts sobre la carinyena. Casualment, quan el vas publicar, estava en plena tasca de tast dels microvins.

La veritat és que tots aquests vins valen molt la pena, doncs cadascun d'ells està pel de matisos i és un exercici de tast interessant.

En aquest cas, diguem que no és obligatori fer el tast de la sèrie completa, doncs cada vi és un món, fins i tot les dues anyades de la carinyena negre. És també una mica la filosofia que el celler li vol donar.

Per mi els més especials són la garnatxa roja i el macabeu amb criança.

A veure si tenim ocasió de tastar-ne alguns plegats!

Salutacions,

Deixa un comentari