Garnatxa d’Empordà Solera Mas Llunes 2002


Fa poques setmanes a la gal.la de
lliurament de guardons dels Premis Vinari saltava la sorpresa quan s’anunciava
que el Gran Vinari d’Or Millor Vi de Catalunya era per la Garnatxa d’Empordà
Solera Mas Llunes 2002
.

Un vi dolç s’erigia com el gran
guanyador dels Premis Vinari. 

Particularment me’n vaig alegrar molt. En primer
lloc perquè sóc un enamorat d’aquesta mena de vins i en segon lloc perquè un vi
de l’Empordà, indret del que n’estic enamorat i al que estic dedicant especial atenció en els darrers
mesos, arribava al més alt del podi.

Els vins dolços han estat sempre
els grans oblidats, han estat els germans petits dels cellers. Hi ha moltíssims
cellers, per no dir tots, sobretot en zones on hi ha tradició, que elaboren
alguna mena de vi dolç. En molts casos, però, només es pot accedir a ells
visitant el celler i preguntant explícitament a l’elaborador per ells.

Aquest era el cas de la garnatxa
dolça solera de Mas Llunes. Un vi que en el moment de guanyar el Gran Vinari d’Or
encara no es comercialitzava i només es podia tastar al celler o en algunes
fires.

Aquests darrers dies, la garnatxa
dolça de Mas Llunes ocupa protagonisme en els aparadors de vinoteques, botigues
gourmet i pastisseries.

Tan de bo, que aquest fet
serveixi per despertar la curiositat del aficionats al vi i a la bona taula
sobre els vins dolços i aquests comencin a tenir un major protagonisme en els
àpats, tot acompanyant plats, postres o bones sobretaules.

La Garnatxa d’Empordà Solera Mas
Llunes  s’elabora a partir dels raims d’una vinya molt vella de lledoner roig (garnatxa roja) situada en un indret conegut
com a Fontanilles dins del terme de Garriguella. Els ceps, que ocupen una superfície
de 0,5 ha., daten de principis del segle XX.

Aquí comença tot. Vinyes molt velles de lledoner roig de Fontanilles (Garriguella)
Presentada en una estilitzada
ampolla de 500 ml, guarnida amb un disseny de l’Àngels Gratacos. En la seva
càpsula s’hi pot llegir un poema de l’arquitecte figuerenc Lluís Gratacos.

Aquesta garnatxa es presenta amb
un color ambar, que recorda la fusta sapelly,  amb reflexos rogencs. Neta i brillant.
Abundant formació de llàgrima.

Complexa, però franca, les seves
aromes comencen amb unes notes ràncies, lleugerament oxidatives,  que de seguida deixen pas a aromes torrades
plenament integrades amb la fruita confitada, orellanes, fruits secs i
sensacions especiades. Captivadora.

En boca és molt llaminera,
monument a l’equilibri entre la dolçor i l’acidesa. Perfectament estructurada, en
el seu pas de boca, podem apreciar, una vegada més la seva complexitat
aromàtica. Intensa i envellutada. Persistent i difícil d’oblidar.

Recomano que els primers glops d’aquesta
joia es facin sols, per poder apreciar tota la seva plenitud organolèptica
sense alterar el seu bouquet.

Aquesta garnatxa és una magnífica
acompanyant dels brunyols de l’Empordà, de les castanyes i els moniatos i dels
postres de músic.

Ara bé, particularment me la
reservo per que acompanyi llargues sobretaules, plenes de tertúlia i bon
ambient o bé per aquells moments de recolliment, al costat de la llar de foc,
en les tardes i vespres dels mesos més freds.

Vins dolços… vins de felicitat!!!

Fitxa tècnica


Garnatxa d’Empordà Solera Mas
Llunes 2002

  • 100% lledoner roig de vinyes velles
  • 15,5% vol.
  • Producció de 4.000 ampolles
  • Ampolles de 500 ml.
  • Preu: al voltant dels 22 euros
  • Celler Mas Llunes (Garriguella, Alt Empordà)
  • D.O. Empordà

Related Posts

Comentaris (5)

amb moltes ganes de tastar aqta garnatxa de qui tothom tan bé en parla. els vinari han posat al seu lloc els grans dolços del país!

Tot i no haver tastat encara aquest vi del que tothom en parla arrel dels premis Vinariu. Si que vaig descobrir recentment l'Encanteri de Can Sais. Espectacular!!!!
De fet, la gent del restaurant Vicus de Pals, ens van donar l'oportunitat de tastar l'anyada 2003, actualment exhaurida.
Haurem d'estar tots plegats molt al cas d'aquests vins dolços que venen de l'Empordà. Perquè allà s'hi couen, com bé dius, grans vins!!!
Una abraçada Ramon!!!

Josep M Galimany (malviatge.cat)

Hola Ruth!

T'encantarà. És ben cert el que dius, tot i que hi ha gent que ho critica, els Vinari han reconegut amb escreix el valor d'aquests meravellosos vins dolços que tenim a casa nostre. Un patrimoni que la gent encara no ha posat en valor.

Ens veiem aviat.

Salut.

Hola Josep Mª,

Com es va poder veure en el post que li vaig dedicar, tinc debilitat per l'Encanteri. És un vi que posa la pell de gallina. Genial que poguessis tastar l'anyada 2003!
La Solera de Mas Llunes no et decebrà en absolut!!!
L'Empordà encara ens reserva moltes sorpreses!!!
Salut,

Fa temos que tinc ganes de tastar-lo! He descobert el teu blog i el trobo molt interessant, a mi també m'encanten els formatges i m'interessa el món del vi. Sóc la Lídia del blog Va de Teca. Ens veiem 🙂

Deixa un comentari