Partida Creus, opificium et cellarium.

Arrel de conèixer a l’Eduard Pié, ànima i propietari de Sicus Celler, i de
visitar les seves finques, he pogut descobrir Bonastre.

Bonastre és un petit municipi del Baix Penedès, al límit amb el Tarragonès,
comarca a la que pertanyia fins fa poc, però la voluntat penedesenca del
municipi els va empènyer a canviar de comarca.

El municipi es troba situat en una petita vall encerclada pels contraforts
de la serra del Quadrell, la qual cosa li dona un bonic aspecte de paisatge
mediterrani.

A més del celler de l’Eduard a Bonastre hi ha un altre petit celler
artesanal, Partida Creus.

Partida Creus és un projecte personal del matrimoni format pel Massimo Marchiori i l’Antonella Gerosa, una parella d’italians, que van arribar a
Catalunya per dedicar-se a l’arquitectura i a l’interiorisme i han acabat
donant un gir a les seves vides tot creant Partida Creus, indret on
convergeixen un celler, un hort i un petit restaurant rural. Tenen en projecte
també crear un petit allotjament rural que comptarà amb cinc habitacions. Com
diuen ells mateixos Opificium et
Cellarium
que podríem traduir per “Artesans i Celleristes”.

Compromesos amb el seu entorn i amb una filosofia basada en el respecte a
la natura, les instal·lacions i els seus equipaments han estat dissenyades i
construïdes seguint els preceptes de l’arquitectura sostenible. Les
practiques  agrícoles i vinícoles es fan sota
els preceptes de l’agricultura ecològica. Son seguidors del moviment Slow Food.

Però l’essència d’aquest projecte es troba en la manera de ser dels seus
propietaris, una parella afable, empàtica i hospitalària, de tracte proper i
familiar, que obre les seves portes de bat a bat a tots aquells que tenen
interès en conèixer les seves activitats i tastar el seus productes.

El Massimo i l’Antonella, Bona gent !!!!
De seguida que vàrem arribar a casa seva, ens van rebre amb amabilitat i
cordialitat. L’Antonella ens va fer la visita per les seves instal·lacions
explicant-nos la raó de ser de cada estança, de cada material emprat i de cada
element. El seu celler, és petit  però
pulcre com pocs n’he vist on, com diu el tòpic, es podria menjar al terra de la
netedat que desprèn i que és una de les obsessions d’en Massimo tal i com ens
confessa, l’Antonella. No hi ha res deixat a l’atzar.

Aquesta singular parella ha fet de la recuperació de les varietats antigues
de ceps que hi havia a la zona, un dels seus principis fonamentals i això els
porta a cercar parcel·les, moltes d’elles abandonades en el seu moment, on
encara es conserven ceps ancestrals. Així conreen sumoll, xarel·lo, garrut (monastrell),
subirat parent i vinyater, encara que també tenen cabernet sauvignon i merlot.

Treballen amb un marc de plantació estret i s’ajuden de la tracció animal per
fer alguns treballs a la vinya. Absència de tractaments químics i seguiment
dels cicles biodinàmics i fases lunars.

Els processos de vinificació
intenten ser el menys traumàtics possible pel raïm i les fermentacions són
sempre naturals i espontànies.
No fan criança amb bótes, sinó que treballen sempre sobre lies.

Com no podia ser d’altre manera, els seus vins són singulars, originals i
molt personals. Les produccions són molt reduïdes, actualment fan unes 15.000
ampolles en total.

Iniciem la descoberta dels seus vins amb un escumós de garrut i sumoll
anomenat L’Inquieto.

 Un vi que ells ofereixen com a
aperitiu als comensals del seu restaurant i que a mi em costa molt de
qualificar, donada la seva singularitat. Vi escumós negre amb base de garrut al
que se li ha afegit most de sumoll amb la finalitat d’aportar-li els sucres
necessaris per la refermentació a l’ampolla.
És un vi curiós, de color robí, fresc i floral, amb notes balsàmiques. En
boca té un carbònic viu, notes de fruites vermelles i un final lleugerament
amarg, que recorda les sensacions que deixa la sidra.

Tap de suro vs tap de vidre
Seguim amb el Garrut 2010, un
altre vi personal, on el garrut (nom que rep a la zona el monastrell) divergeix
molt dels vins tradicionals d’aquesta varietat. Un vi fresc, afruitat i
aromàtic amb bona presencia dels balsàmics típics del sotabosc mediterrani (ginebró,
espígol, farigola).

Amb aquest vi tenim l’oportunitat de fer un exercici ben curiós, com és
tastar aquest vi de dues ampolles diferents, una tapada amb tap de suro i
l’altre amb tap de vidre (aquest és totalment hermètic) i poder-ne apreciar les
diferencies.

Deixem els vins de garrut, per tastar dos vins blancs singulars procedents
de vinya molt vella de parcel·les recuperades, el seu Vinyater 2012 i el Subirat
Parent 2012
. Tots dos vins naturals sense sulfits afegits.
Finalment tastem el seu xarel·lo. Aquest vi també ens sorprèn.  Amb un nas on dominen les aromes de plàtan i delicades
notes cítriques (record de la papilla de fruites que es dona als nadons), molt
lluny del perfil aromàtic de la majoria de xarel·los. En boca és ampli i
cremós, amb una molt bona acidesa que el fa fresc. Llaminer.


Els vins que vàrem poder gaudir
La visita ja no va donar per més, però van quedar al tinter altres vins que
elaboren com el Quieto, elaborat amb merlot, el Gotto, elaborat amb cabernet
sauvignon, un blanc en noirs de sumoll, un vi dolç natural, un escumós de
vinyater….

Tots aquests vins juntament amb la cuina que fa l’Antonella, de la qual
només la vàrem poder intuir (quina focaccia
de romaní!), són l’excusa perfecte per tornar-hi ben aviat.

Molt i molt recomanable una visita a Partida Creus!!!

Related Posts

Comentaris (3)

gràcies ramon per il·lustrar tan bé la visita, encara amb més ganes d'anar-los a descobrir, a partida creus. m'agrada que la gent que ve a viure a catalunya s'enamori de la vinya, els vins… i ho sàpiga explicar tan bé, passió!

Gràcies per les teves paraules Ruth! És un parella encantadora, que està duent a terme un projecte vital envejable! Busca el moment i visita'ls!!!

Gràcies Ramon,
M'ha agradat llegir-te i per descobrir meravelles,
Bon cap de setmana!
Salut molta:))

Deixa un comentari