a elaboradors de cava. Amb ell s’ha volgut commemorar la primera ampolla, que a
l’any 1887, en Pere Llopart Vilarós va elaborar a l’antiga masia de Can Llopart
de Subirats.
muntanya de al menys 300 metres d’alçada. A les tradicionals xarel·lo de la
vinya “Pere de Can Ros” que data de l’any 1954, i macabeu de la vinya “de l’Isidoro” que data de
l’any 1955 s’ha utilitzat la montónega, procedent de la vinya “de l’alzina” que
data de l’any 1960.
una varietat que conreada en sòls calcaris i rocallosos d’alçada aporta, en
paraules de Can Llopart, “extraordinàries notes d’envelliment i
pinzellades de complexa evolució, mantenint a la vegada una delicada frescor i
una subtil vivesa.”
de l’etiqueta original de l’any 1887.
minses bombolles, ballen el seu darrer ball abans de ser absorbides pel propi
vi.
torrat i el brioix, però també de crema anglesa, tofe, praliné i fruits secs,
ens dona la benvinguda i ens adverteix de la seva llarga criança. La seva
evolució, permet que vagin emergint les clàssiques aromes del cava, amb les
fruites blanques (pera i poma) madures acompanyades per suaus notes de cítrics
en confitura.
integrat dins del vi, acarona delicadament la llengua. Acidesa justa i
equilibrada. Textura glicèrica amb notes de mantega i traces de la seva llarga
criança. Final molt agradable amb un postgust llarg amb records de fruita.
criances llargues.
cava demana plats de festa, d’aquells que les àvies i les mares cuinaven en les
festes majors i dates senyalades, com per exemple un rostit de vedella amb
bolets.
de cocció lenta en una cassola de fang, tapada i deixant-li fer el xup-xup fins
que la carn és ben tendra. Sempre millor menjar-lo reposat, ideal d’un dia per
l’altre.
lloc cal tenir un bon tall rodó de vedella, ja sigui d’espatlla o de cuixa,
això al gust de cadascú, però el que és molt important és que la vedella sigui
de qualitat. Jo normalment utilitzo la vedella ecològica de raça llemosina que
produeixen els ramaders de la Vall d’en Bas.
mica de llar. Quan ja tenim el tall ben segellat per fora, afegim a la cassola una
cabeça d’alls sencera, un parell o tres de cebes tallades a quarts, dues
pastanagues tallades a rodanxes, una branca d’api una fulla de llorer, una
branca de canyella i una branqueta de farigola. Ho deixem coure tot plegat uns
5 minuts i hi afegim tres tomàquets nets de pela i llavors, tallats a quarts.
Deixem coure 15 minuts més. Ara hi tirem un raig de vi ranci i el deixem
reduir.
amb aigua i ho deixem coure a foc lent, fent xup-xup fins que el tall rodó
estigui al punt.
van bé. A mi m’agrada posar-hi rovellons i llenegues, per recordar el rostit
que feien els meus pares.
disposem les rodanxes de vedella a la cassola, hi afegim els bolets, la picada,
rectifiquem de sal i pebre i ho deixem coure tot plegat uns cinc minuts. Afegim
la salsa, deixem que aquesta arrenqui el bull i ja ho tenim llest per servir.
Fitxa tècnica
- 50% montónega, procedent de la vinya “de l’alzina” (1960), 25% xarel·lo de la vinya “Pere de Can
Ros” (1954), 25% macabeu de la vinya “de
l’Isidoro” (1955) - 68 mesos de criança en ampolla
- Producció limitada de 6.000 ampolles
- 11,5% vol.
- Preu: 27,95 euros
- Caves Llopart (Subirats, Alt Penedès)
- D.O. CAVA