El passat dia 22 de novembre al restaurant Topik va organitzar la segona edició del sopar de plats de caça maridats amb una vertical de vins. Si l’any passat es va fer amb el Pàter del celler Ficaria Vins (D.O. Montsant) aquest any va ser el torn del Furvus del celler Vinyes Domènech, també de la D.O. Montsant.
El menú que ens va preparar l’Adelf va consistir en Faisà, Becada, Perdiu roja, Cérvol, Senglar i Llebre. Sis plats per a sis anyades del Furvus, 2004-2009.
La crònica gastronòmica de la jornada la podeu veure al blog de l’amic Ricard Sampere, fent click aquí.
El Furvus el podem definir com el segon dels vins negres del celler Vinyes Domènech (Capçanes, D.O. Montsant). S’ubica per sobre del Bancal i per sota del Teixar.
El Furvus l’elaboren amb garnatxa peluda (60%) i merlot (40%) de ceps de 15 anys d’edat. Al vi se li dona una criança de 14 mesos en bótes noves de roure francès (50%) i americà de primer i segon any (50%). És un vi amb una extraordinària relació qualitat-preu.
Tot i que en el sopar no vàrem seguir l’ordre cronològic de les anyades, doncs el criteri va ser quina anyada harmonitzava millor amb cada plat, d’acord amb l’ordre de servei dels plats, per fer-ne la descripció si que seguiré l’ordre cronològic.
FURVUS 2004
Curiosament va ser la darrera que vàrem tastar. La primera anyada del Furvus es va mostrar pletòrica. Si bé inicialment en nas va donar alguna nota de reducció, al decantar-lo i obrir-se va anar traient tot el seu caràcter, demostrant la capacitat d’envelliment que té aquest vi.
De color cirera intens i capa alta, en nas encara conserva aromes de fruita negre molt dolcenca (mores, nabius) acompanyades de notes especiades (clau, llorer) i balsàmics que donen records de bosc mediterrani (fonoll, romaní, ginebró).
En boca és delicat i sedós, amb un pas de boca ampli i càlid. Rodó i equilibrat, sorprenent acidesa i s’aprecien uns tanins madurs i polits. Sensació cremosa. Una delícia pels sentits.
Va acompanyar una llebre guisada amb xocolata.
FURVUS 2005
Va ser el primer que vàrem tastar. El 2005 va ser una anyada freda. Color cirera intens i capa alta. Forta component balsàmica en nas (eucaliptus, ginebró) que deixa en segon terme les aromes de fruites del bosc madures (maduixes silvestres, mores, nabius), tot sobre un delicat fons mineral.
En boca és fresc amb un recorregut envellutat, on l’alcohol, present, està molt ben equilibrat per una acidesa que encara conserva. Bons tanins. Tacte gras i postgust llarg on deixa unes subliminals notes torrades que li confereixen una delicada amargor.
Va acompanyar un plat elaborat amb faisà femella.
FURVUS 2006
Segona anyada tastada. Aquesta anyada, també freda, es va mostrar molt feble en nas. Li va costar molt obrir-se i ser expressiva. S’intuïen notes de fruita madura (melmelada de mores), suaus notes balsàmiques en forma de fins mentolats i un fons de torrats molt ben polits.
En boca, tot el contrari, va aparèixer viu i potent. Saborós, especiat, amb cos. De pas central, càlid i tanins ben presents. Records de fruita confitada. Marcada acidesa i final llarg amb notes torrades i un punt amargós.
Va acompanyar la becada.
FURVUS 2007
La cinquena anyada tastada. Nas intens i complex, amb bona presencia de fruita vermella madura, on destaquen les notes de cireres en licor. Bona presència balsàmica (suaus eucaliptus) amb un lleuger fons mineral i uns tocs subliminals de fruits secs (panses).
En boca es mostra carnós, rodó, i equilibrat. Pas de boca ampli amb els tanins polits. Mostra molta amplitud. La seva precisa acidesa i les notes fruita madura el fan molt llaminer. Llarg i persistent. Una de les millors anyades.
Va acompanyar un fantàstic plat civet de senglar.
FURVUS 2008
El tercer vi de la nit. En nas és un festival d’aromes de fruites, fresques i sucoses, acompanyades notes florals, d’algunes espècies, com el clau i el pebre. Els balsàmics embolcallen amb les seves notes mentolades tot el conjunt i en el fons hi trobem notes de cacau, toffe i delicades notes torrades.
En boca és ampli, saborós, amb un pas de boca que deixa frescor i uns tanins molt ben perfilats que li donen estructura. La fruita torna a estar molt present, ara també acompanyades de les espècies, dels balsàmics en forma de regalèssia mentolada i de notes de cacau. Mineral.
Va acompanyar a la perdiu roja.
FURVUS 2009
Va ser el quart. El més jove de la família es va mostrar tímid d’inici. A mesura que es va anar obrint van anar apareixent aromes de fruita madura (nabius, groselles, mores), amb algunes espècies (clau, vainilla) i un conjunt balsàmic, dominat ara pel romaní i la farigola. Fons mineral i notes torrades.
En boca es mostra brau i potent, fent gal.la de joventut. La seva marcada acidesa li dona certa frescor i conjuntament amb un pas de boca on notem amb força els tanins i les notes torrades indica que és un vi que encara té recorregut per endavant. Bones sensacions de fruita i de mineralitat.
Va acompanyar un plat de cérvol guisat.
Va ser un goig poder gaudir d’aquest tast, d’un dels vins amb millor relació qualitat-preu que hi ha avui a casa nostra. Queda clar que darrera de cada anyada hi ha uns trets comuns que demostren una coherència, que any rere any va guanyant en caràcter mediterrani i configuren la personalitat del Furvus. Un vi que pretén ser un reflex del seu terrer i que permet acostar un Montsant de qualitat a una majoria del públic.
Molt bona descripció dels vins Ramon i bona feina la de la gent del Celler Vinyes Domènech.
Ricard
Hola, Ramon,
Enhorabona. Gràcies per compartir.
Al llegir el teu post he anat a veure el sopar:)) Fantàstic i quin maridatge amb la teva aportació.
Dir te que a CuinaCinc hi ha la recepta de l'estofat de porc senglar en aquest moments és l'entrada més visitada!! ja veus,
Salutacions i bona setmana,
Aquí està,
http://cuinacinc.blogspot.com.es/2011/11/estofat-de-porc-senglar.html
Hola Fina,
Gràcies pels teus comentaris. Vaig a donar una ullada a la teva recepta de l'estofat de senglar!
Salutacions,